PUBLICITAT
RELAT
12-02-2026 12:15
Planegen assassinar-lo a la foguera, va dir l'home de la gavardina. Què em diu, va preguntar atònit el monarca. El que sent, va prosseguir el paio. Jo creia que portant-me bé aquest any em lliurava, va protestar sa majestat. Ni de cap manera; però aquesta vegada serà diferent, amb mi i els meus homes protegint-ho, no té res a témer, va concloure l'home. El rei va mirar la comitiva d'individus que seguien el tipus de la gavardina i li va semblar estar contemplant tota una brigada de detectius, tots enfundats als seus respectius gavans i cobrint part de les serioses cares sota l'ala d'un barret a joc amb la resta de la indumentària. Va tornar a mirar l'home i va decidir que aquesta vegada no s'havia de tornar a repetir, aquesta vegada havia d'escapar de les urpes d'aquell poble tan desagraït. Cremar-me a mi, va dir, amb tot el que faig per ells any rere any. Però això s'ha acabat, diguin-me què he de fer. Segueixi'ns, va dir l'home de la gavardina. I aquí es va armar el follet.
Un rei a la fugida no és cosa que es vegi cada dia, per això havien de procurar que no cridés gaire l'atenció. Ja em diran com es queixava la seva altesa. Primerament li van demanar que es canviés de roba, i va respondre que d'això res, que una cosa era córrer per la seva vida i una altra fer-ho disfressat. Però si vostè ja va disfressat, va assenyalar un dels detectius, el nou per a més inri. Com gosa, jove, va assenyalar el regent. Al carrer amb ell, va dir el cap dels detectius. Però com que ja eren al carrer, el que van fer va ser anar empenyent-ho fins a posar-ho al final de tot, perquè no s'ho veiés gaire. Com que el rei es va negar a desprendre's de les seves acolorides vestidures, el que van procurar va ser que tampoc a ell se'l veiés gaire, per la qual cosa el van envoltar entre tots i així van caminar rambla amunt. Ja em diran on anem, xiuxiuejava el nerviós governant. Sospitem qui va darrere d'aquesta confabulació, va dir el cap, és la vella Quaresma de nou, per la qual cosa procurarem no acostar-nos gaire a l'església. Quina mania em té la tia, va mussitar irritat el rei disfressat, i quin fàstic també li tinc jo. Això em porta sense cura, va seguir el cap, el que em preocupa ara és com farem el canvi. Què canvio? És obvi, va contestar el tipus de la gavardina, aquesta vegada la cremarem a ella al seu lloc. El rei va semblar sorprès davant d'un pla tan desgavellat. Però després va imaginar com serien set setmanes sota el seu regnat. Quaranta dies de Carnaval, va pensar. I es va estremir. Vostès veuran, va dir, però procurin que no se'm relacioni a mi amb tot això; no sigui cosa que, descobert el pastís, els de per sotmetre'm a mi també.
La simpàtica comitiva va continuar el seu camí entre l'esbojarrada munió disfressada que copava no només la rambla per la qual es desplaçaven en massa amb el monarca al centre sinó també tots els carrers adjacents. Aquí ve el Caramel, va assenyalar-ne un. Aquest sí que sap, va remugar el monarca d'incògnit. I així, caminant, caminant, ensopegant amb uns aquí i trepitjant altres allà, van arribar al que al rei li va semblar el patíbul: la plaça de l'ajuntament, escenari de les seves anteriors incineracions de les quals, amb més o menys convicció, ja pensava que s'estava lliurant. Es pot saber què fem aquí?, va preguntar estirant el pesco per veure per sobre del tumult de barrets. Em volen alliberar de la foguera portant-me just on la prepararan? Carrer i ajupeixi's, va ordenar el cap dels detectius, és que mai ha escoltat això que, conforme més a prop del perill, més segur? És clar que ho he sentit, va dir el rei, però quan apareix l'ós a la muntanya corre en direcció contrària? Per això mai vaig a la muntanya, va contestar el cap. Doncs llavors no em porti a la foguera, va determinar l'espantat monarca. La comparsa de detectius es va aturar llavors. Senyors, canvi de plans: a allunyar-se. A manar, va dir un. Ja estem improvisant, es va sentir dir a un altre. Quina tocada de collons, va dir algú de més enrere. Quina grollera, van retreure tots al malparlat. A callar s'ha dit, va deixar anar el cap, i va trobar el món, que encara cal trobar la vella. De manera que aquí tenim tota l'escorta desenganxant allò caminat. I és clar, tots vestits igual i caminant així tan juntets, una estoneta paral·lela i una altra parada, allò els va semblar als que en aquella plaça estaven que el que en realitat estaven fent era una conga a la qual, sense dubtar-ho un instant, van decidir unir-se, aconseguint així anar seguint precisament a aquell que d'ells volia escapar. Les meves felicitacions, va dir el monarca, ara tinc mig poble darrere meu. Però ens allunyem de la pira, va assenyalar el cap. I sovint ritme, va dir un altre que va acabar fent companyia al nou al final del grup.
El seguici, ara més multitudinari, va aparèixer rumbós de nou a la rambla. Tingueu preparades les pistoles, va demanar el rei, no sigui cosa que se'ns aparegui la vella Quaresma i ens la llegeixi.
Descuidi, el va tranquil·litzar el cap, que estan desenfundades i llestes per apuntar; a partir d'aquí, caldrà anar pensant alguna cosa. Què vol dir amb això?, va demanar la seva majestat. Doncs que amb pistoles de joguina com aquestes, va indicar el cap, ja em dirà què vol que fem a més d'apuntar-hi. Potser llançar-les contra els enemics, va assenyalar un espavilat. Ben vist, Madmartigan, va premiar el cap. El rei va caure aleshores que el que hi havia al voltant seu no era cap batalló de detectius o guardaespatlles, que era el que havia pensat durant els últims dos paràgrafs i mig, sinó una banda de tipus disfressats, que era el que tothom havia vingut veient des de més o menys el mateix tros. Valga'm Déu, va exclamar. A aquest ni el nom, que és proper de la vella i portarà malament, va censurar el cap. Malament m'estan portant vostès, es va lamentar el rei començant a obrir-se pas entre les gavardines, Allunyeu-vos de mi!, va cridar. Torneu aquí, insensat!, li va cridar el cap. ¡Aquí va el Carnestoltes!, va cridar un altre que s'acabava d'unir a la jarana i que anava disfressat de capellà, A ell!
El tumult es va apoderar llavors de l'espantat monarca i, aixecant-lo pels aires, va ser portat en volades de nou fins a la carrossa que transportava el seu tron, el qual havia estat buit. Un cop instal·lat en ell, i gairebé olorant ja el tuf a sardines rostides, tot i que encara faltaven uns quants dies per a això, va amenaçar amb el puny tancat el grup de detectius que, vist l'èxit de la seva missió, ja començava a dispersar-se pels carrers del voltant. Poc o res més se'n va saber. Per la seva banda, el rei Carnestoltes va pensar que si acabaria cremant un any més, procuraria que tothom ho fes també els dies que li restaven encara que fos entre flames de confeti, caramels i un gens moderat consum de begudes espirituoses. Prefereixo regnar set dies en gran al carrer que set setmanes tancat a casa bevent te, va ser l'última cosa que se'l va sentir a dir poc abans de perdre's novament entre la deslligada gentada de la plaça.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT