PUBLICITAT
POESIA
16-02-2026 11:58
De la mà dels poemes de Lola Irún aplegats a Cabaña mínima s’entra en una espai interior, d’intimitat, que per virtut del llenguatge poètic, de la bellesa que Lola Irún atorga a cada vers, les estances de vida poetitzada esdevenen cabanyes del ser al món també per a cadascú de nosaltres, éssers sempre necessitats llevat d’aquells moments en què som cridats a cuidar dels altres. La cura és la font més gran amb què es desplega l’amor humà. Els éssers humans busquem escalf i protecció, i potser una de les maneres de protegir-nos de les intempèries que cada dia ens assetgen amb soroll i fúria, com diu un personatge de Shakespeare, és convertir la vulnerabilitat en la paraula que li dona aixopluc. Perquè «para llegar a ser/ sólo vivir no alcanza».
Els éssers humans som relat i ens calen les paraules per dir la nostra fràgil humanitat, feta de llums i ombres, per fer-la saber i compartir. No hi ha consciència del jo sense el tu, sense la presència de l’altre. I és així com a través de la paraula Lola Irún ens parla de les cases on no només va viure en el passat sinó que les va habitar, on va posar l’ànima que ara reverbera ens uns poemes on juntament amb la de la poeta hi ressonen altres veus: les de la família, els amics, els veïns, l’amor de la natura, dels ocells, l’amor dels cossos i l’amor de les lletres i, tan essencial, l’amor del pensament del cor que en la seva hora busca una cabanya on fer niu i donar fruit. Hi ha, em sembla, una analogia entre la casa i l’úter. Potser per aquesta raó tradicionalment els místics han considerat la casa com un element femení de l’univers: l’espai que acull i nodreix la vida, el lloc des d’on estimar i pensar: «Quizá la sabiduría,/ una cabaña,/ donde el corazón piensa».
Amb bella prosa i ben documentada, a Cabañas escritas, de Lola Irún, hi llegim l’experiència vital i intel·lectual d’autors de diverses èpoques i diferents països els quals, buscant recolliment i concentració, van decidir retirar-se de l’àgora i el seus tràfecs i a prop de la naturalesa sempre mestra, pensar, meditar, compondre música o escriure a l’alberg d’una cabanya.
A Cabañas escritas hi trobem una gran germandat de poetes, escriptors filòsofs i músics com Grieg o Mahler, amb els quals l’autora estableix una afinitat que comparteixo amb alegria per la coincidència en l’estima i admiració com per exemple les escriptores Emily Dickinson, Marguerite Yourcenar, Virginia Woolf i Víctor Català en l’amor dels seus espais vitals, així com el record de la visita, un estiu, a l’estança de Goethe en un gran parc de Weimar. I entre d’altres cabanyes escrites, hi ha el gaudi del retrobament amb l’esperit d’escriptors com Thoreau, Bashö i Chömei en les seves estades en cabanyes al bosc, o al final del sender com a metàfora de l’última estança.
El volum Cabaña mínima i Cabañas escritas, de Lola Irún, constitueix un cant, una oda a l’existència humana a la recerca de sentit que és un sentit humà en totes les seves dimensions, també la dimensió espiritual que il·lumina el que no sabem, però que tendim a buscar per tal de reconèixer-nos en l’espurna divina que ens habita. Però com que el món és el que és, i a vegades es presenta ben desolat, cruel, i, potser pitjor encara, indiferent, és mitjançant la nostra condició humana que donem una resposta al món, a la vida, a través de l’orientació del passos en el camí, de la raó per viure, del sentit dels nostres actes i de l’esperança en la humanitat compartida.
A les seves cabanyes: la íntima i les escrites, la poeta Lola Irún presenta l’espai de la cabanya com a metàfora de cobert per als cossos anhelants, de recolliment per a les ànimes i com a vas contenidor de vida, calidesa i amor, i és així que quan «alguien llama a la puerta:/ eres tu la que abriendo...» A través de la seva poesia, Lola Irún ofereix entrada en el teu món íntim i escrit en la cabanya que és una escriptura que s’articula en alts vols del pensament i elevació del cor: «El libro lo completa/ un nidal de lectores,/ el vuelo del azar nos reserva una cita».
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT