-Com va la verema? -Molt bé, la qualitat és excel•lent i afortunadament les pluges d’aquests darrers dies no han fet malbé la collita. L’aspecte negatiu és que tindrem un volum d’entre un 20 o un 30% inferior respecte a anys anteriors perquè la vinya porta menys càrrega. Esperem que en les tres setmanes de verema que queden el temps no ens jugui una mala passada.
-L’entrada de nous països productors de vi, com ara els Estats Units i Austràlia, fa perillar l’hegemonia europea? -Totalment, la indústria vinícola està globalitzada. A nivell català ara hem de competir no només amb els millors vins d’Europa, sinó també amb els que ens arriben dels Estats Units i Austràlia i de mercats emergents com Sud-àfrica, Xile i Argentina.
-Com pot sobreviure el sector del vi català, en aquest context? -Sobretot apostant per la qualitat, però també hem de saber ser més imaginatius i treballadors que la competència.
-Una major protecció per part de les institucions europees no afavoriria el sector? -Jo sóc partidari del liberalisme i crec que els estats han de procurar no intervenir, perquè a vegades, i sobretot en agricultura, les intervencions comporten conseqüències negatives.
-Per exemple? -A Europa fa uns anys va haver-hi un augment de la demanda de vi. Doncs bé, com que des de Brussel•les s’havia prohibit plantar més vinya, les empreses europees no van poden cobrir la demanda. Aquesta reglamentació tan restrictiva va ser aprofitada per les empreses del nou món que van fer el seu agost particular, perquè ells sí van poder cobrir la forta demanda de vi que hi havia en aquells moments.
-Quina és l’actitud del govern català respecte el sector del vi? -El govern fa una cosa positiva, que és donar facilitats. El Copca, per exemple, ens ha ajudat molt en l’etapa més dura d’establiment a Xina. Gràcies a això ens hem situat com la tercera companyia distribuïdora de vins d’aquell país. Un altre exemple és la promoció que, entre d’altres coses, s’ha fet dels vins catalans al Japó. No hem d’oblidar que aquest país és un gran mercat consumidor de vins europeus.
-Les declaracions de Carod-Rovira, demanant el boicot a Madrid 2012, ¿realment va provocar pèrdues en el sector, o tot plegat es va inflar massa? -Bé, jo abans parlava a nivell de govern; això que em pregunta ara ja és una qüestió política. Efectivament, les seves declaracions sobre les olimpíades de Madrid no només van tenir efectes negatius en el sector del cava, sinó també en el del vi. Les vendes van baixar un 10% perquè una part de la població espanyola, encara que fos minoritària, va tenir una reacció visceral. S’ha de ser més prudent, a l’hora de fer declaracions.
-Quina és la clau de l’èxit de Torres? -Apostar per la qualitat, la internacionalització dels productes i obrir nous mercats. Els resultats ens confirmen que aquest és el camí. A nivell intern, aquests darrers anys hem tingut un creixement moderat de l’ordre del 5% anual. El mercat espanyol és difícil, hi ha una allau de marques i regions noves i l’oferta és cada vegada més àmplia. En canvi, l’exportació va molt bé, fins al punt que aquest mes d’agost ens situàvem un 10% per sobre de les dades obtingudes en el mateix període de l’any passat. Els beneficis, però, tenen tendència a reduir-se a causa d’aquest mercat tan dur i competitiu que tenim.
-Quin són els mercats on s’exporta més? -El nostre vi és consumit preferentment a Anglaterra, on l’any passat vam vendre fins a 400.000 caixes, seguit de Suècia i Dinamarca, però també estem molt atents als mercats emergents, com Xina i l’Índia, on ja hi tenim una empresa participada. També estem entrant al Brasil, on hem adquirit el 10% d’una companyia distribuïdora.
-Però tot i les exportacions, sembla que alguns autòctons s’entestin en consumir vins d’altres zones de l’Estat. Per què? -De mica en mica la tendència es va invertint, la gent va descobrint els nostres vins. Hi ha ajudat la DO Penedès, naturalment, però també el Priorat i d’altres. Tot i així, encara hi ha una part important de població que consumeix vi negre de fora de Catalunya. Tot obeeix a raons històriques. La vinya catalana queda destrossada i abandonada durant la guerra civil. El meu pare, per exemple, va perdre la meitat dels cellers en un bombardeig. La burgesia catalana que va fer la guerra a Sant Sebastià, al bàndol franquista, va consumir vins espanyols i al tornar a Catalunya va continuar fent-ho, en part perquè la indústria d’aquí havia desaparegut. En alguns sectors de la població aquesta tendència s’ha mantingut.
-El futur del vi és negre? -No, estic d’acord que cada vegada es consumeix menys vi, però és així perquè la gent aposta per la qualitat. El que ja ha passat a la història són els vins aspres, àcids, que s’havien de barrejar amb gasosa. Ara el vi ha de donar plaer, ser elaborat. No oblidi, a més, que el vi, begut en moderació, és bo per a la salut.
-Finalment, manté la seva preocupació per la pressió de la vinya a causa de la proliferació de polígons industrials a l’Alt Penedès? -Doncs miri, no tant. Amb el nou Pla director impulsat per l’anterior govern català i al qual se li ha donat ara una empenta molt forta, crec que anirem pel bon camí. L’Alt Penedès s’hi juga el seu futur, hem de mantenir la vinya perquè aporta riquesa, però també per ser un al•licient que pot atraure turisme enològic o rural que busca un pulmó verd tocant a Barcelona. Per tot això, hem de preservar el territori i el paisatge, perquè tots plegats ens hi juguem molt.
Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.