PUBLICITAT
LITERATURA
27-02-2026 10:32
Interessant relat a l’entorn del món de la vinya, dels cellers familiars, de l’esforç, de l’enyor, de la relació intergeneracional. Una trama ben ordida i que es llegeix molt bé.
Aquest novel·la va guanyar el Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres. Aquest premi és una iniciativa organitzada per la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya dins del projecte "Biblioteques amb DO". Aquesta iniciativa busca dinamitzar els espais bibliotecaris i promoure la creació literària vinculada temàticament amb el vi, la vinya o el cava, ja sigui a través de sagues familiars, elaboració de productes o històries ambientades en aquest univers al món del vi i del cava. L’obra guanyadora és editada i publicada per Edicions Saldonar. A l’any 2024 l’obra premiada va ser Del xarel·lo al macabeu de Júlia Gumà Martí que va ser editada sota el títol de Brots i escorça. El jurat que va atorgar el premi va manifestar que “l’obra busca l’empatia amb el lector a través de l’emotivitat, els valors de família i que és una novel·la d’amor a la terra i que gira entorn a la consecució dels somnis”.
Júlia Gumà Martí (Sant Sadurní d’Anoia, 1998) és graduada en Estudis Literaris per la Universitat de Barcelona, té un màster d’edició i assessoria literària i en l’actualitat treballa com a responsable de premsa i comunicació en el sector editorial. El 2016 publica Mi propio olimpo, la novel·la resultant del treball de recerca de Batxillerat; el 2022, Envelat, una novel·la juvenil que esdevé el treball final de màster; i el 2024, Sota el groc, un conte infantil.
Aquest mateix any guanya el 10è Premi de Novel·la curta Celler de Lletres amb l’obra Brots i escorça (Saldonar).
En la guarda inicial del llibre hi ha la frase que explica de manera sintètica la narrativa de la història. “Ho havia d’intentar. M’ho devia a mi i a la família. Ho devia a la pagesia i al nostre territori”. Aquesta afirmació deixa clar el capteniment de la protagonista. Es tracta de retornar a la terra, de tractar-la amb estimació de fer el treball que ajudi a que la història de la família segueixi amb arrelament al territori i a la tradició ancestral que els fa ser qui són.
La protagonista,la Maria Parellada, torna al Penedès a casa seva, necessita tornar-hi després d’una absència de quatre anys estudiant i treballant en diversos cellers. Ara retorna des de Nova Zelanda on ha completat els seus estudis d’enologia. Roda el món i torna al born. La Maria aterra de nou al Penedès amb una idea molt clara i fixa, vol començar a fer el seu propi vi per crear un celler i revitalitzar el treball familiar des de fa diverses generacions. Ho té clar, els anys d’estudi la porten a tenir a prop la seva il·lusió professional, però no tot serà tant fàcil. Però tornar no és sempre un camí de roses. El passat té un cert pes en la seva vida i cal que reprengui aquelles relacions que va deixar fa quatre anys, comprovar si encara el seu món és el que va deixar o ha canviat i haurà d’assumir decisions que potser no sempre agradaran i comprovar si l’atracció que sent encara per en Pau es manté i si es reciproca.
Per començar el seu projecte la Maria haurà de convèncer al seu avi perquè li faciliti el raïm necessari per poder tirar endavant el seu projecte d’elaborar els seus propis vins, l’avi es mostra refractari a que la neta s’embranqui amb una història sense que estigui garantit el futur. L’avi en el fons està encantat amb el projecte però hi vol posar una mica de seny. Les condicions que li posa són en el fons uns mecanismes de defensa perquè la seva neta aprengui el valor de la terra i el raïm. En el fons està encantat de que hi hagi un projecte modernitzador. L’enfrontament en termes conceptuals entre generacions és doncs un motiu per analitzar la relació entre avi i neta que es resumeix el que la Maria li diu a l’avi Esteve en un moment de la negociació per poder utilitzar el raïms d’una vinya per començar el projecte. «Saps que és culpa teva això, oi? Vull dir, que és culpa teva que em vulgui posar a la vinya. Em vas ensenyar a estimar-la de petita. Ara no em pots dir que no m’hi posi, quan sempre t’hi he vist a dins».
Engegat el projecte la Maria haurà de resoldre la seva situació personal amb el Pau, ella n’està enamorada o potser el Pau la porta als paisatges d’una infància que recorda amb enyor però que va ser una època de felicitat on tots dos eren inseparables, en Pau era el refugi i és encara el record de la felicitat compartida, i per part d’ella l’amistat creia que anava una mica més enllà. Però el Pau te d’altres compromisos que posen en evidencia com de difícil és perseverar en una relació, en com un trencament emocional et porta a entendre potser millor les relacions i les diverses circumstàncies que els rodegen. Però també la història ens explica i ens mostra com la constància i la perseverança acaben essent aspectes més que positius en la feina però també en el treball.
Una novel·la que ens mostra l’amor per la terra i l’arrelament al món de la vinya i el vi. Projectes emprenedors, lluita i tossuderia per tirar endavant les il·lusions i voluntat. Amor i desamor, la lluita entre les generacions que malden per millorar el que s’han trobat o els ha estat llegat.
Personatges propers i creïbles, empàtics, una narració de gran agilitat fan que el llibre s’acabi ràpidament i et quedin aquelles ganes de seguir, que et falten unes quantes pàgines més per seguir la història que ben segur l’autora tenia ben tramada ja. Val la pena llegir-lo, una narrativa fresca i emotiu el darrer homenatge a l’avi que trobem en la guarda posterior: “Després de tants anys treballant sota el sol li semblava estrany descansar eternament a l’ombra”.
Llibre molt recomanable, parla de la terra i de la feina a la vinya, de l’estima per la història de la família però parla també de sentiments, sensacions, aspiracions i d’amor.
Molt bona lectura.
Brots i escorça
Júlia Gumà Martí
X Premi de novel·la curta Celler de lletres 2024
Editorial Saldonar
Barcelona, març del 2025
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT