PUBLICITAT
LITERATURA
05-03-2026 11:35
L’autor defineix aquest nou llibre així: “He fet una novel·la d’aventures, de guerra i d’amor”, i certament en el relat hi ha tots aquests ingredients ben combinats i emmarcats en un moment de la història en què el conflicte europeu té el seu pròleg en la Guerra d’Espanya.
La novel·la té un relat continuat en les aventures del seu protagonista, Miguel Jordán, un oficial de la marina mercant que es transforma en oficial de l’Armada espanyola del bàndol franquista en el moment que esclata la Guerra Civil espanyola. Però el llibre té tres fronts molt interessants que podrien servir per teixir tres relats pràcticament independents: per una banda, la història de Miguel Jordán; la història de la relació tòxica entre el baró Katelios i la seva dona Lena; i encara un tercer relat, el que conformen Salvador Loncar i Pepe Ordovás, agents d’informació de bàndols oposats, Ordovás del bàndol nacional i Loncar de l’exèrcit republicà.
Tots tres relats es van barrejant per acabar donant un relat global de força interès, potser en alguns moments mancat de ritme per la prolixitat de les explicacions dels combats navals que es produeixen.
Arturo Pérez-Reverte es dedica en exclusiva a la literatura després de viure 21 anys (1973-1994) com a reporter de premsa, ràdio i televisió, cobrint informativament conflictes internacionals durant aquest període. Va treballar dotze anys com a reporter al diari Pueblo i nou als serveis informatius de Televisió Espanyola (TVE), com a especialista en conflictes armats.
Com a reporter, Arturo Pérez-Reverte ha cobert, entre altres conflictes, la guerra de Xipre, diverses fases de la guerra del Líban, la guerra d’Eritrea, la campanya del 1975 al Sàhara, la guerra del Sàhara, la guerra de les Malvines, la guerra del Salvador, la guerra de Nicaragua, la guerra del Txad, la crisi de Líbia, les guerrilles del Sudan, la guerra de Moçambic, la guerra d’Angola, el cop d’estat de Tunísia, etc. Els darrers conflictes que va viure com a reporter van ser la revolució de Romania (1989-1990), la guerra de Moçambic (1990), la crisi i guerra del Golf (1990-1991), la guerra de Croàcia (1991) i la guerra de Bòsnia (1992-1994).
Des del 1991, i de manera contínua, escriu una pàgina d’opinió a XL Semanal, suplement del grup Vocento que es distribueix simultàniament a 25 diaris espanyols, i que s’ha convertit en una de les seccions més llegides de la premsa espanyola, superant els 4.500.000 lectors.
Té una extensa bibliografia de novel·les, la majoria de les quals han estat èxits de vendes. Els seus personatges, com el capità Alatriste o Falcó, han esdevingut mites literaris. Arturo Pérez-Reverte va ingressar a la Reial Acadèmia Espanyola el 12 de juny de 2003. Des d’abril de 2016 és editor i cofundador d’una web dedicada a llibres i autors.
La novel·la comença en el moment en què Miguel Jordán Kyriazis és convocat pels alts comandaments de l’Armada Nacional després de tornar d’una estada a Alemanya, on s’ha familiaritzat amb el funcionament de vaixells menors d’atac. L’alt comandament li encarrega una missió important que s’ha de fer sota el màxim secret, ja que no es pot saber que està patrocinada pels nacionals. Es tracta de fer atacs a vaixells que venen de Rússia amb material bèl·lic destinat a les milícies populars i a l’exèrcit republicà.
Amb una tripulació de mercenaris provinents de diversos indrets i nacionalitats, fixen la seva base en una illa de l’arxipèlag grec, ja que el seu govern, una dictadura militar, farà la vista grossa fins que sigui possible abans de la pressió dels estats europeus, que malden hipòcritament per mantenir una impossible neutralitat.
Per poder dur a terme els atacs, estableixen la base a l’illa coneguda com la Mujer Dormida, que és propietat del baró Ketelios, que hi viu apartat del món amb la seva dona Lena. El baró és un home que suporta el present com una condemna del seu passat. La seva pau interior, la seva resignació, prové d’un ajust de comptes entre l’avui i l’ahir.
Amb la seva dona formen una parella singular: per una banda van viure, tal com explica Ketelios, els esbojarrats anys vint i trenta, i ara viuen avorridament en aquesta illa. Però Lena, amb una personalitat forta, viu la seva vida de manera independent, mantenint relacions en altres illes. Fa temps que el matrimoni és una farsa, però continuen vivint plegats per mantenir un determinat estatus. Lena, russa de naixement però que ha recorregut mitja Europa, mantindrà una aventura amb Miguel, una relació que ell voldria mantenir en el futur però que ella rebutja.
Jordán comença a fer les primeres incursions al mar Egeu a la recerca de preses a batre i, després d’algun intent fracassat, comencen la seva activitat.
Miguel Jordán té una xarxa de pesquers que van assenyalant els vaixells que han de ser objecte d’atacs, i tota la informació procedeix de la ciutat d’Istanbul, un autèntic niu d’espies que reconeixen els vaixells que passen i el seu carregament. A Istanbul, precisament, Salvador Loncar i Pepe Ordovás juguen el seu paper. Pertanyen a bàndols enfrontats a Espanya, però mantenen aquí una bona amistat que fa que de tant en tant es facilitin informacions, bàsicament per acontentar els seus superiors. És una relació ben estranya però fruitosa per a ambdós.
L’escena final de la novel·la és una batalla entre la torpedinera i un vaixell republicà camuflat, un moment especialment ben descrit i estructurat des del punt de vista narratiu.
Destaca en la narració la descripció real dels llocs i dels ambients, molt ben detallats i realçant el paper que tenen en la història. També estan molt ben retratats els personatges i els seus caràcters. La novel·la està ben narrada i els diàlegs discorren amb fluïdesa. Com en bona part de les novel·les d’Arturo Pérez-Reverte, són els personatges els que generen l’interès del relat: no només Jordán i el matrimoni format per Ketelios i Lena, sinó també la tripulació del vaixell, cadascun amb la seva circumstància, així com la situació personal dels espies d’Istanbul. Personatges secundaris però amb papers importants en la complexitat de la trama i el seu desenvolupament.
Potser, com s’ha dit, el que grinyola una mica en el ritme és l’exhaustiva descripció d’algunes accions bèl·liques, que a vegades fa que la narració s’alenteixi.
En qualsevol cas, és una novel·la interessant i que es llegeix prou bé.
La isla de la mujer dormida
Arturo Pérez Reverte
Editorial Alfaguara
Barcelona, octubre 2024
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT