PUBLICITAT
LITERATURA
08-03-2026 18:47
En el seu darrer llibre publicat De totes les coses visibles i invisibles (Pòrtic), el doctor en filosofia i reconegut assagista Ferran Sáez Mateu ens convida a immergir-nos en un dietari que, tot al llarg de mig any: de gener a juny del 2025, va més enllà de l’anotació de fets quotidians per mostrar-se com un camí d’exploració de la condició humana que ens fa tant diferents i tant semblants al mateix temps.
En la seva escriptura d’estil personalíssim i forma acurada, a De totes les coses visibles i invisibles (títol que remet a un fragment del Credo codificat al concili de Nicea l’any 325, i que és una picada d’ullet al lector sobre el rerefons transcendent del dietari), Ferran Sáez Mateu s’afilera, havent-lo llegit a fons, en la línia dels Essais de Montaigne, així com també havent-los llegit a fons reconeix a Josep Pla i a Joan Fuster com a mestres indiscutibles d’un gènere que s’expressa en cares diverses. Ho vam comprovar de manera expansiva un dia 14 de març de 2014, quan a petició de la secció literària del Centre Artístic Penedès l’Agrícol, vaig moderar El dietari a debat, una taula rodona que va donar molt de joc i en la qual van intervenir: Àlex Susanna, Esteve Miralles, Oriol Pi de Cabanyes i Josep Poca (editor dels dietaris de Maurici Serrahima). Per situar el tema, en aquella avinentesa vaig recordar que en un treball de l’any 1963, Alain Girard proposava diferenciar diaris i dietaris. Segons Girard, en els diaris predomina l’afectivitat i l’autor parla amb preferència de la vida quotidiana; en els dietaris l’autor hi destaca el contingut intel·lectual i una reflexió més intemporal. És evident que aquesta divisió és reductiva perquè en l’obra dietarística dels autors que van intervenir en aquella taula rodona hi ha una mescla d’ingredients que s’expressen segons la personalitat de cadascú.
Tot hi cap, en els dietaris. És per aquesta raó que, al meu parer, tenen tant d’atractiu entre els nostres escriptors, Ferran Sáez Mateu entre els més destacats en l’actualitat. En aquell moment vaig esbossar en veu alta una apreciació en forma de pregunta que mantinc després de la lectura de De totes les coses visibles i invisibles de Ferran Sáez Mateu: «¿podria ser que les formes del dietarisme, tan fèrtils en la literatura catalana, fossin una resposta creativa, literària, a un determinat tarannà, més amant de la recerca i exploració de la veritat, una actitud filosòfica?».
En una de les planes brillants del seu dietari parlant precisament dels dietaris, Ferran Sáez Mateu escriu: «arribem a l’afirmació que justifica filosòficament el gènere dietarista: cada ésser humà porta en si mateix la forma completa de la condició humana. Si acceptem l’axioma i l’apliquem d’una manera coherent, aleshores la introspecció feta literatura esdevé una via de comprensió antropològica, no una anècdota individual».
Certament que en el seu dietari Ferran Sáez Mateu escriu sobre les llargues caminades o sobre alguns somnis, o sobre el costum de tocar un instrument musical cada vespre abans de sopar, o de contemplar la bellesa de les sortides i postes de sol des de casa seva, de mirar el cel i la seva gratuïtat, de preservar el fet, fruit de l’anhel espiritual de l’autor, d’anar a la missa conventual dels caputxins cada dissabte, o de comentar les seves impressions i opinions sobre la gent que troba pel carrer, convida a la seva taula o freqüenta a la facultat, o sobre la preocupació estilística i moral a l’hora d’escriure els seus articles a la premsa, o sobre la incidència que la IA sens dubte té i tindrà en les nostres vides... Aquestes són algunes de les moltes coses visibles que el filòsof converteix en literatura a través de la paraula, d’un text ben escrit, però entrelligades als apunts del dietari hi ha les coses invisibles relatades entre parèntesi com són records, evocacions, pensaments.
I és que som éssers entre el visible i l’invisible com som éssers canviants, o ondulants com la mateixa vida, com deia Montaigne i recull Sáez Mateu. I és des de la condició humana que naveguem en una barca en una mar en moviment perpetu com nosaltres som també agents d’un moviment perpetu. El que llegim com a relat de fons a De totes les coses visibles i invisibles, de Ferran Sáez Mateu, és la vivència de la recerca constant, dia a dia, d’un equilibri que alhora que no faci sotsobrar la barca puguem donar un sentit humà a la navegació, o sigui: a la nostra vida.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT