PUBLICITAT
EDUCACIÓ SOCIAL
22-03-2026 18:28
“La pau no és un cop de vent sobtat, sinó la pedra en la qual cada dia cal esculpir l'esforç de conquerir-la”, Miquel Martí i Pol...
Ara fa quatre anys vaig escriure un article, coincidint amb la guerra a Ucraïna. Malauradament, toca tornar-ne a parlar observant tanta tristor en les cares de les víctimes.
Darrerament, observem horroritzats com uns infants viuen la guerra, són víctimes col·laterals, que pateixen en silenci el trencament de la seva vida, de la seva infància.
Viuen amb por, incertesa, pèrdua d'éssers estimats i uns canvis en la seva rutina diària. Els educadors i educadores socials sabem que aquests infants expressen el seu trauma a través del dibuix, de la mateixa manera que ho han fet les generacions passades.
Podem afirmar doncs, i molts professionals ho avalen, que hi ha uns trets comuns i característics que afecten els infants, siguin d’on siguin, parlin el que parlin i professin o no una determinada religió. Hi ha infants que moren, d’altres que pateixen mutilacions, però també hi ha els que no tenen una llar, no poden anar a l'escola, passen fam o malnutrició, no tenen l'atenció sanitària que necessiten...
Parlem d’un enorme impacte emocional i psicològic, molts infants viuen en un estat de por constant, ansietat, i trauma a causa de la violència, la pèrdua de familiars i l'exili.
L'impacte emocional i psicològic, sigui per traumes, crisis o estrès crònic, es manifesta amb por, tristesa, frustració, ansietat i pitjor descans. Gestionar-lo requereix reconèixer les pròpies emocions, assumir la responsabilitat emocional i, si cal, acceptar el dolor sense judici per evitar intensificar el malestar.
Un aspecte molt directe d’aquest, és el que afecta les reaccions normals, és natural sentir por, tristor i frustració després de moments difícils.
També es manifesten uns signes d'impacte: l’ansietat, l’hostilitat i els problemes per dormir són indicadors corrents per l’alt impacte psicològic.
Cal aprendre, a la força, gestionar el dol i el trauma. Acceptar emocions és molt important per avançar, la responsabilitat emocional, implica reconèixer i gestionar les nostres pròpies emocions.
També hi ha un impacte social i individual davant viure situacions que poden generar un impacte psicològic individual crònic.
Així doncs, aquests fets provoquen canvis en la vida quotidiana, la guerra porta els infants a la pèrdua d'escola, de casa seva, de la seguretat i, en molts casos, a la separació de la família, que altera completament la seva realitat.
Els professionals parlen de l’expressió del trauma, molts infants expressen els seus sentiments i vivències a través del dibuix, un mitjà que ha demostrat ser consistent al llarg de dècades per mostrar el seu patiment.
La guerra fa florir una vulnerabilitat i els més petits esdevenen els més vulnerables, ja que la guerra no només els afecta físicament, sinó que també interromp el seu desenvolupament emocional i educatiu. Aquestes són unes experiències traumàtiques que poden tenir conseqüències a llarg termini si no reben suport adequat a cada circumstància.
El periodista, Toni Solanelles, també va escriure l’any 2023 “ nens de Varsòvia dibuixant la guerra. 1946. Infants de Jérson dibuixant també una guerra. Una altra. 2022. Passen els anys, canvien els escenaris. Però les guerres, tot sovint de manera incomprensible, perduren. I els infants que les pateixen però res a fer ni a pelar hi tenen, les perceben més o menys d’igual forma. Les veuen igual. Les transmeten igual. En la devastació present o en l’esperança de futur”, amb motiu de la mostra “Mama, jo no vull guerra”. En un dels seus plafons es podia llegir: “com de similars són els escenaris de les guerres invasores. El temps canvia, canvia el lloc, canvien els testimonis infantils, però la guerra és sempre igual”.
Solanellas afirmava que “igual de crua, igual de sòrdida, igual d’injusta. Escrivia el poeta portuguès José Jorge Letria: La guerra no pot escoltar ni veure, i menys encara sentir. Doncs això. Tot dit. També amb ulls d’infants. La vida en estat pur. Per a bé i per a mal.”
Cap infant hauria de viure en indrets hostils, de violència o conflicte, les experiències traumàtiques tenen efectes en el desenvolupament cognitiu, emocional i social. Penseu que més de la meitat dels nens que viuen en guerra deixen d'estudiar durant dos anys.
Un estudi, titulat Still We Dream, parla d’infants en situacions de conflicte, a partir d’unes 10.000 enquestes a infants i joves d'entre 15 i 24 anys de països com Camerun, Colòmbia, Etiòpia, Líban, Moçambic, Nigèria, Filipines, Sudan, Ucraïna amb 104 entrevistes en profunditat.
La directora general de Pla International, Concha López, afirma que l’estudi demostra que tots els nens, nenes i joves pateixen en els conflictes, però les nenes i dones joves tenen menys accés a recursos bàsics, viuen amb més por i més exposades a la violència sexual, i expressen més estrès emocional.
La Declaració de Ginebra sobre els Drets de l'Infant de 1924 recull que "la humanitat ha d’atorgar l’infant el millor que li pugui donar" i que "el nen ha de ser el primer a rebre socors en cas de calamitat". Els infants, com a subjectes en situació d’especial vulnerabilitat, són dels grups de persones que més pateixen durant un conflicte armat, i per això els estats i la comunitat internacional tenen l’obligació de protegir-los especialment.
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT