PUBLICITAT
POLICIA LOCAL DE VILANOVA
07-04-2026 12:05
En català el cap de la Policia és el membre de més graduació d'un cos policial, que exerceix el seu comandament sobre la totalitat del cos.
Vaig conèixer en Sebastià en el casament d’uns amis comuns, vam poder compartir la cerimònia i la celebració següent que va acabar l’endemà. De fet, nosaltres, juntament amb les seves parelles, érem els únics “civils”, fent referència a les persones que no pertanyen a les forces i cossos de seguretat.
És curiós, compartir una festa entre policies locals, policies nacionals i acabar ballant plegats...
Anys més tard, després de participar en unes proves de selecció per la plaça de cap de la Policia Local de Cubelles i guanyar-la, vaig tornar a coincidir amb el Sebastià Rodríguez.
Ell arribava a Cubelles, a fer-se càrrec d’una comandància policial, que havia patit uns anys molt convulsos que havien afectat greument la dinàmica diària de la plantilla i dels seus components.
Si era així, calia una dosi de mà esquerra, dialogant i, sobretot, molt empàtica, que sabés gestionar l’equip humà i material més important d’un Ajuntament i més proper als veïns i veïnes.
En Sebastià va ser l'inspector en cap de la Policia Local de Cubelles entre el maig de 2009 i el desembre de 2011. Durant aquest període va haver de formar-se a l’escola de Policia de Catalunya com a Comissari de la Policia. Per esdevenir comissari/ària de la policia local a Catalunya, cal superar el curs de promoció a comissari/ària i d'intendent/a major que imparteix l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC). Aquesta formació especialitzada s'adreça a membres en actiu del cos amb una àmplia trajectòria prèvia.
El dia a dia de la gestió policial és força complexa si afegeixes el fet d’haver de compartir el teu comandament amb la persona que havia liderat el projecte durant massa anys, i per això inevitablement tenia detractors i partidaris, dins i fora del cos.
Pel que feia al vessant polític tampoc es va salvar dels reptes, un govern tripartit força convuls amb greus discrepàncies de gestió i un regidor de seguretat ciutadana, d’esquerra republicana, políticament prescindible amb més idees que les assumibles a la praxi.
Haig de reconèixer, també, el suport de la Rosa Gubianes, la cap de l’àrea bàsica i inspectora dels Mossos d’Esquadra a Vilanova i la Geltrú, que sempre va estar disposada a ajudar, sense envair les competències de cada cos. La Rosa tenia molt clares les seves competències i va saber ser una molt bona aliada, i com a dona responsable del desplegament del cos dels Mossos al Garraf gaudia d’una capacitat de lideratge i de gestió molt envejables.
Haig de reconèixer que la gestió del Sebastià va ser impecable, no lliure d’atzucacs, setmanalment ens reuníem per compartir un cafè a primera hora del matí, fins i tot algunes setmanes dos dies, abans d’agafar el camí a la meva feina.
Veritablement era un moment de treball intens, ell amb la seva llibreta compartint temes i, sobretot, gaudir de la seva capacitat d’anàlisi de la situació i del domini de les gestions personals. En Sebastià tenia la capacitat d’escoltar i molt, i sobretot de no imposar mai els seus plantejaments, sempre defensava el consens i, per tant, li calia emprar molt més temps en la recerca del quòrum.
Recordo fins i tot, que massa sovint havia de parlar amb cada un dels representats polítics del govern municipal i poder tenir la tranquil·litat d’informar personalment d’un o altre tema important a cadascú.
La seva innegable capacitat de diàleg es feia palesa fins i tot en moments que la història de Cubelles no recordava, en temps on es prenien decisions seguint les ordres dictades d’una manera unipersonal, sense el necessari debat democràtic.
Anar esborrant de la retina de veïns i veïnes maneres de ser i donar l’oportunitat als propis professionals del cos, als comandaments de com ell deia... els meus caporals... era quelcom nou i extraordinari.
Plegats també, vam poder fer entendre que calia una participació més activa del teixit veïnal i social, la Policia Local i els Mossos d’Esquadra van presentar balanç del 2009 davant la ciutadania, en una sessió informativa que va aplegar a unes 60 persones a l’antic Cinema Mediterrani.
El total de denúncies que havia rebut la Policia Local, havia augmentat respecte a l’any anterior, on l’inspector en cap de Cubelles, Sebastià Rodríguez, definia com un indicatiu que demostrava que la Policia Local va augmentar la seva efectivitat i la seva feina de proximitat.
L’inspector també va confirmar que es rebien més consultes al telèfon de la comissaria, per la qual cosa, es deduïa que el cos municipal esdevenia una referència pels cubellencs i cubellenques. També destacà la tasca preventiva i de proximitat.
Les primeres estadístiques dels serveis realitzats per la Policia local de Cubelles mostraven un augment, en alguns casos molt significatiu, de la tasca preventiva i de proximitat, uns resultats molt satisfactoris, tant pel que fa a la tasca dels agents del cos policial i als diversos comandaments, com en la confiança dipositada.
En l’apartat de denúncies, els increments van ser notables, les infraccions a les Ordenances Municipals, competència exclusiva de la Policia Local, en més d’un 20%, mentre que les infraccions al Servei Català del Trànsit (documentacions dels vehicles i assegurances) amb un 87%. Pel que fa a la llei de protecció de la seguretat ciutadana - que inclou baralles, alteracions de l’ordre públic, infraccions per tinença i/o consum de drogues, tinença d’armes, etc...- van augmentar un 120% respecte de l’any 2008.
Al llarg del 2009 es van multiplicar per sis els controls policials de seguretat ciutadana o viària, quadruplicant la detecció d’infraccions.
Les dades recopilades arran dels accidents registrats es van emprar per detectar els punts negres del municipi, tenint en consideració que durant el 2009 es van produir un total de 137 accidents de trànsit al nucli urbà, 77 sense ferits i 60 amb ferits, sense cap mort. En comparació amb les dades existents de l’any 2008, la reducció total implicà un 22%, un 15% en els accidents amb ferits i un 27% en els accidents amb només danys materials.
Els requeriments de la ciutadania van augmentar, arribant a les 9.113 demandes de serveis i 10.717 demandes d’informació, un augment de més d’un 26% respecte del mateix període de l’any anterior. Les denúncies presentades per la ciutadania pels diferents delictes i faltes penals amb un 12% i el nombre de detinguts, un 30%.
Amb les dades es va realitzar estudi posterior per zones amb els diversos tipus de robatoris i així crear plànols del municipi per afectació, com a eina de prevenció de futurs delictes.
Pel que feia a la resolució de conflictes entre particulars, un augment de la mediació com a opció policial, les resolucions als problemes veïnals van créixer un 40%, mentre que en els casos dels conflictes familiars, el percentatge es va triplicar.
Un objectiu de consolidació de la policia de proximitat, amb la figura del policia de barri i una unitat en bicicleta estrenada a l’estiu, amb un augment de comunicacions de problemes a la via pública.
Els objectius pel 2010 van establir-se en la línia de consolidació de la policia de proximitat i el compliment de les ordenances municipals, amb especial èmfasi a la de tinença d’animals domèstics, amb moltes queixes entre els veïns i veïnes.
Malauradament no vam poder compartir els darrers mesos del 2010 i posteriorment es va reincorporar al cos de Vilanova i la Geltrú d'on provenia.
Des del punt de vista més personal va ser un professional molt compromès i discret, que va respectar en tot moment les garanties policials, la llei i, sobretot, el respecte a les institucions.
Sempre li agrairé la discreció i la professionalitat amb què va lidiar la meva sortida del govern municipal i les conseqüències del meu procés amb l’objectiu de garantir minvar l’afectació del mateix a la regidoria, a l’ajuntament i al propi municipi de Cubelles.
Calia separar el procediment de qualsevol intoxicació per garantir el respecte al mateix i a la pròpia institució, fet que sempre he agraït.
No vull acabar aquest petit i modest homenatge, sense dedicar unes paraules al seu fill Mateo, que sempre estava a la seva boca...
“Rere meu es perd terra seca, calçades antigues, clàssiques construccions, el món que més he amat. El mar colpeja, serenament, contra la meva barca; el sol s’amaga més enllà de l’horitzó, cobrint el seu rostre amb un vel subtil de boira. Tota la meva vida l’he passat aquí, tota. Lluny de tot i de tothom. Apartat del soroll, dels crits ferotges dels motors; allunyat de la vanitat urbana, dels sistemes pretèrits i presents, de l’opressió. Ara soc on he de ser, envellit com resto; i observo la mar calma. Miro cara a cara el que he estat, i no temo. Just és, doncs, penso, el meu dolç desaparèixer. He viscut molt i estimat massa, que segueix essent poc. Ara, ferit pel pas del temps i sagnant passat en forma de relleus que, com muntanyes, naveguen la meva pell; torno a viure tot el que he estat, tot el que he viscut. Tot el que, en el repòs de la mort, serenament i calmat, oblidaré.”
Moltes gràcies, Sebastià, pel temps i l’experiència compartida i per la teva generositat...
Joan Rodríguez i Serra, un veí de Cubelles corprès per la notícia...
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT