PUBLICITAT
CONFLICTE BÈLIC
08-04-2026 11:22
En aquest sentit, el joc no és execució sinó invenció. La guerra pot entendre's com la degradació d'aquest impuls originari: un conflicte que ha perdut la seva autoregulació i s'ha exterioritzat en violència.
Aquesta diferència revela una asimetria fonamental entre infantesa i adultesa. El nen no posseeix saber conceptual, però manté una saviesa d'actitud: sap jugar, relacionar-se i limitar el conflicte sense haver-ho de teoritzar. L'adult, en canvi, pot acumular coneixement però perdre aquesta manera d'estar. D'aquí ve que el coneixement no garanteixi la conducta, i que l'educació hagi de ser bidireccional: no per idealitzar el nen ni negar l'autoritat de l'adult, sinó per articular dues insuficiències complementàries —formalitzar el saber implícit del nen i reconstruir l'actitud de l'adult.
La ruptura d'aquesta unitat s'esdevé en l'adolescència, que no és només un canvi biològic sinó una reestructuració del desig. L'infant viu encara en una economia interna del desig, difusa i integrada, mentre que l'adolescent queda desplaçat cap a objectes externs —a través de processos de comparació, reconeixement i dependència simbòlica— que introdueixen dependència i incertesa. Aquesta mediació funda el caràcter traumàtic del pas.
En l'edat adulta, aquesta dependència tendeix a organitzar-se al voltant de la sexualitat i del poder d'acció, entès com a capacitat efectiva d'inscripció en el món compartit. Quan aquest poder es desplaça cap al domini, abandona la regulació interna del conflicte per abraçar la imposició. Aquest desplaçament redueix la reciprocitat, exposa el subjecte a una solitud afectiva específica i desvincula el poder de la seva inherent capacitat d'autoregulació. Quan els eixos de la sexualitat i del poder d'acció fallen o es viuen d'una manera insuficient, apareixen tensions —frustració, repressió, ressentiment— que amplifiquen el desajust. La maduresa no consisteix en un retorn a la infantesa, sinó en una reconstrucció: el retrobament amb la capacitat d'autoregulació.
Aquesta es concreta en la prudència, entesa com l'autolimitació que preserva la llibertat, i en la benvolença, com a condició perquè l'altre deixi de ser obstacle i esdevingui co-participant del món compartit. En aquesta articulació, l'existència recupera una forma anàloga —encara que ja no immediata— a la del joc: una activitat compartida en què el conflicte es manté sense degradar-se en destrucció. Així, la felicitat adulta no consisteix en l'absència de tensió, sinó en la capacitat de sostenir-la dins d'un marc de reciprocitat. En aquest sentit, la prudència regula la relació amb un mateix i la benvolença la relació amb els altres. Tanmateix, la seva actualització efectiva en conductes estables es veu sovint impedida per tensions no resoltes: els individus poden inclinar-se al bé sense aconseguir realitzar-lo d'una manera sostinguda.
Per això, la millora de la vida humana no depèn tant d'excepcions individuals com de la comprensió i institucionalització de les condicions que fan possible aquesta actualització, amb institucions orientades a la restauració de la reciprocitat en lloc de la seva ruptura punitiva. El coneixement científic pot contribuir-hi en la mesura en què les esclareix, però només esdevé eficaç quan es tradueix en pràctiques compartides que reforcin, alhora, la prudència i la benvolença, i facin possible una realització efectiva i estable del bé.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT