PUBLICITAT
COL·LABORACIÓ
03-10-2005 16:45
En el número 18 de la sèrie món . Cat, on tocàvem el tema de L'Atlàntida, varem contraure el compromís de parlar dels atlants i els hiperboris. Passat tot aquest temps i revisada la documentació seguim pensant que 5500 anys enrere la gent no devia estar per masses excursions i que els pobles eren més sedentaris que no pas nòmades o transhumants. Entre altres raons perquè no sabien on anar ni on anaven. En Copèrnic no era ni projecte i la terra coneguda era plana i petita, per entendre'ns. No anem tant de pressa perquè no hi hauria article.
Els hiperboris són coneguts per ser un poble provinent de Jutlàndia. Parts de les actuals Alemanya, Suècia i Dinamarca. Aquests arriben a la zona de les Cíclades, on els ubiquem en l'article de L'Atlàntida, en vaixells, sense rems ni arquers, i, per quin trencall? Tot plegat és poc creïble. Tampoc ho és el parlar de la civilització dels minoics tot i el parallelisme existent i el haver pogut ser contemporanis.
Els hiperboris podien haver sortit per cames d'una sequera i elevades temperatures i haver arribat a enfrontar-se amb perses, egipcis, grecs i tothom que vulgueu. També els minoics, per altres raons, o, al capdavall, per haver estat víctimes d'un "tsunami".
La confusió d'efemèrides que parlaven de 8000 anys quan en realitat eren mesos també poden gaudir de crèdit. Però, resulta molt més creïble que la població del continent enfonsat fos autòctona. El seu nivell de benaurança i la seva superioritat cultural i tecnològica no corresponia a un poble obligat a fugir per manca de benestar. Les incidències que els fan desaparèixer sense temps a reaccionar són les que apuntàvem en l'article de la sèrie mon . Cat.
Entrem en els detalls. El pobre Jürgen Spanuth passà tota la seva vida investigant L'Atlàntida. Un gran trencaclosques on les peces eren de molt difícil encaix. Olaf Rudbeck va fixar la desaparició de L'Atlàntida 26 anys abans de l'arribada dels Pobles del Nord a Grècia. Fa gràcia. També en fa el que això mateix es mantingui en Plató i a la bíblia. Si les xifres a l'antic testament les comptéssim en mesos en lloc d'anys, la mort d'Adam no es produiria als 930 anys sinó als 930 mesos (77 anys). L'adagi fa que Matusalem que visqué segons la bíblia 969 anys podria aplicar-se a més gent de la que pensem.
No volem criticar per criticar. A més, el no disposar de massa base científica no ens acosta sinó que ens allunya a una possible existència 10.000 anys enrere. El que si és segur és la polseguera que ha aixecat el tema. Pertànyer a les aigües jurisdiccionals de l'europea Grècia a qui per lo vist no interessa la prospecció. Ja se sap que un misteri ven més que la millor de les coses conegudes. És l'altre parany.
Cert és, que els jaciments i els restes, no només són importants, sinó que són obra de la ma experta de l'home. Algú més, desprès nostre, voldrà aportar llum al tema, i, probablement, creix-hi un nou misteri afegit als molts que al seu entorn existeixen.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT