PUBLICITAT
RELAT
08-05-2026 10:40
"Vaig tornar a la meva cadira i la vaig col·locar com la de l'estanquer perquè em va semblar més còmode. Vaig fumar dues cigarretes, vaig entrar per buscar un tros de xocolata i vaig tornar a menjar-lo a la finestra. Al cap de poc, el cel es va enfosquir"
(pàg. 29, L'Estranger, Albert Camus)
Als territoris oblidats que tots posseïm, apareixen incògnites que de vegades ens interessen desxifrar, en altres carreguem amb això. Les convertim en pesades lloses?
Ahir va venir a la memòria quan amb gairebé 23 anys em vaig quedar en atur. Amb la indemnització em vaig comprar un radiocasset d'aquelles grans i platejats que hem vist en tantes pel·lícules americanes. I, el tenia al costat del meu llit. A la nit escoltava música i programes, on el paio que posa música estableix una relació amb l'oient, tan propera que un intueix si la seva veu és de malenconia o de l'acer davant del que està vivint.
No tenia una vespa, sinó un vespino. La meva vida es veia des de la moto. Des de la mobilitat. Era molt fàcil desplaçar-se d'un lloc a l'altre de Barcelona. La vida de modern progre ajustava els ritmes de necessitats, ajornaments o cerca de possibilitats.
M. J. va obrir les pesades portes de fusta i va posar el radiocasset en una part alta. Va encendre els llums i la màquina del cafè. Mentre netejava els parroquians van començar a arribar-hi. Ningú demanava cafè en aquella època, la beguda de moda era caçalla barrejada amb moscatell. Després de diversos glops se n'anaven. M. J. va respirar uns minuts al final de la sessió del matí. Allò l'entretenia, però era la seva vida?
Quan conduïm una Vespa, intuïm que els llocs presents poden no tenir futur. Però, ens aterreix, cercar el veritable sentit de la vida. I, anem fent.
La pregunta —cada cert temps treu el cap, fins quan aquest treball resumeix les nostres vides? I, en algun moment, decidim desenterrar el veritable desig que ens il·luminarà? Amb això hem deixat la por… i avancem.
M. J. va arribar a casa seva. Va posar música al radiocasset. Era gairebé estiu i el carrer de Bailèn deixava arribar el so de la gent. Es va dir a si mateix: “ara baix i camí per Gràcia”(1).
La tarda encara podia prestar-li alguna sorpresa. Quan va sortir, va veure la seva Vespa amarrada al fanal del davant i el cinema Texas a punt d'obrir. Una dona de cabells rossos i d'ulls verds cap a cua per veure la pel·li. Es va posar darrere seu.
—Hola —va dir
—Hola va respondre ella—. Estic esperant una amiga. “M. J. intueixo que era una mentida i es va posar a parlar amb ella”.
(1) Barri de Gràcia Barcelona
El districte de Gràcia és carismàtic, cosmopolita i bohemi. Amb una vida associativa intensa, conserva l'essència de poble orgullós que reivindica el seu passat
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT