DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

BADANT PELS CARRERS

Queda clar, seguirem la fletxa


Ferran Savall Vilanova i la Geltrú

24-05-2026 18:16

No és fàcil de discernir l’escenari que ens planteja la indicació però resulta sorprenent quan ho veus sobre el territori, sobre la realitat lluny dels papers dels plànols

Ferran Savall

Quan comença una obra pública a l’aire lliure hi ha el desembarcament de molta gent i molts materials.

Treballadors i treballadores amb armilles reflectants.

Cascos a dojo.

Tanques metàl·liques o de plàstic per impedir el pas i si cal de protecció de les rases que s’obriran.

La pintura de color viu per marcar els llocs en que cal obrir forat.

I acaben arribant els experts en topografia amb els teodolits i nivells que aixequen les corresponents notes sobre el terreny i les condicions operatives més pròpies.

Vindran el plànols, mil·limetrats i confeccionats amb exquisidesa que indiquen com i de quina manera cal actuar per obtenir l’objectiu plantejat.

I naturalment quan aquesta obra està en mig de la ciutat no falten els jubilats que segueixen les obres fent la corresponent crítica que va des del model constructiu fins la tècnica en posar llambordins.

La fotografia però trenca amb la normativa.

En la majoria dels plànols i obres les indicacions sobre on estan i a on s’han de posar les “tuberies“ estan clares.

Es tracta de posar-ho bé i en norma per evitar que en el decurs de l’obra o encara més enllà en el temps la seva ubicació sigui un inconvenient i calgui fer forats de manera infinita fins a trobar-la.

Ara bé entre el plànol ben definit i traçat a la indicació feta amb una pàgina de bloc d’espiral i escrita amb un bolígraf Bic (suposició), amb una fletxa que no sabem massa on acaba o va i tot aguantat amb una pedra, hi ha una diferència notable.

Un clar contrast entre els plànols degudament mil·limetrats i amb els detalls amb mínimes desviacions i degudament executats i la situació a peu de l’obra. Improvisació de la senyalització amb enginy i amb els mitjans precaris que té el personal que curra sobre el terreny.

I també podria ser perfectament un rampell d’heterodòxia.

Aquella indicació en forma de paper de bloc d’espiral i boli que trenca amb tota l’ortodòxia dels plànols, plantejaments tècnics i dibuixos del traçat de les canonades.

I sempre cal aplaudir l’heterodòxia, encara que en ocasions ens pugui portar alguna complicació col·lateral.

Perquè aquí la indicació de “tuberia” amb un fletxa que indica una direcció és molt ambigua, no detalla, no assenyala la concreció de la canalització.

I cap on va la “tubería”?.

Ho tenim clar?.

És indicació d’algun problema i que els que vinguin al darrera ho tinguin present?.

No és fàcil de discernir l’escenari que ens planteja la indicació però resulta sorprenent quan ho veus sobre el territori, sobre la realitat lluny dels papers dels plànols.

Perquè els plànols indiquen clarament els tipus de posició que han de portar les “tuberies” “Tuberia” vista ,Canalització vista, Instal·lació superficial, “Tuberia” exterior, ”Tuberia” en superfície,Conducció aèria (si va elevada o suspesa). El ventall és ampli. La indicació de la fotografia no concreta com esta i on està la “tubería”.

Despatx, i posició sobre el terreny. Dos mons diferents, diferència que queda explicitada amb el toc d’atenció de la nota posada a terra i sota una pedra  perquè no voli i es pugui embolicar la troca, tothom buscant la canonada sobre el terreny que seria un perfecte guió i imatge de pel·lícula de riure, de comèdia impertinent.

Tothom s’ha de posar en el lloc del que no té els mitjans que voldria enmig de l’obra. Calia indicar per on passava la canonada i es va fer servir el que es tenia a ma. Res a dir, sobretot quan es fa el que es pot amb precarietat de mitjans.

Però també en algun moments ens ha vingut al cap la possibilitat que la nota fos d’un joc de pistes que fessin alguns nois i noies. Indicar un indret on es poden trobar noves indicacions per seguir el camí i el joc...

Vet a saber, sigui com sigui segueixin el senyal i trobarem la “tuberia”. 

Quin goig, oi?.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.