PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
14-06-2026 9:19
Les criatures petites es mouen quan volen i com volen, i molt, incontroladament i per tant portar-les adequadament es complicat a no ser que dormin com angelets.
D’aquí que s’hagin inventat al llarg del temps mil i una manera de carregar-les, i portar-les de manera que vagi bé a qui els porta i que els crios no pateixin innecessàriament.
Des de la més remota antiguitat que s’han inventat estris per comoditat de portant i portat.
Cal pensar que els nostres més allunyats avantpassats eren pobles nòmades que anaven i venien sense parar quiets, es movien sempre cercant un lloc millor o una zona on podessin estar-hi una temporada i després a seguir deambulant pel món. Clar, va haver de trobar-se algun sistema que els -millor, les- ajudés a portar les criatures de manera còmoda per qui porta i per qui és portat.
Van fixar-se en els animals més propers a nosaltres i van veure que moltes cries anaven a les espatlles de la mare i s’agafaven al pel per evitar caure.
A partit d’aquí l’enginy els va portar a confeccionar petites, diguem-ne, motxilles o portadores a base d’escorça i vegetals, elements senzills, a l’abast i sense masses martingales però que feien la seva feina. Aquests elements ajudaven a sostenir part del pes del nen mentre els adults es movien d'un lloc a l'altre o buscaven menjar.
L’evolució els va portar a inventar-se els teixits i aquí al cosa ja va fer un salt qualitatiu ja que amb llargues tires de tela feien unes peces que podien ajudar a carregar les criatures tant a l’esquena com ben arrambades al pit de la mare per si calia alletar-les.
I clar amb les teles també va néixer la necessitat o voluntat de dotar-les de decoració i de colors diferents per fer la vida, a l‘esquena o al pit, com a mínim més acolorida.
La majoria de les cultures han anat usant aquesta mena de portabebes, que avui es torna a utilitzar, això si de forma molt més sofisticada i segura. Tenim motxilles per portar la criatura de cara endavant, per portar-la a l’esquen o de manera, que segons com, puguin tenir la visió almenys dels costats, i fins i tot hi ha una mena d’abrics o gavardines que ja porten incorporat el mecanisme per portar al criatura penjada. Tot molt sofisticat.
I passats molts anys, un parell o tres de segles, algunes dones que treballaven ho feien portant la criatura penjada. Les criatures coneixien ben aviat les dificultats que patien les classes treballadores.
Un ensenyament directe, clar i sense elements interposats.
No fa pas masses anys, i segurament per la voluntat de tornar als orígens, que el mocador llarg i ben virolat va tornar a aparèixer als nostres carrers com a símbol potser d’una major naturalitat.
I el cotxets?. Ah! el cotxets benaurat invent.
No va ser fins a mitjans de 1800 que va sorgir la idea del carret que s'empeny amb la criatura a dintre. En aquella època era un article de luxe limitat a les famílies adinerades, que eren les úniques que podien permetre's tenir-ne un. Òbviament, era més còmode que carregar amb un nadó als braços. D'aquesta manera, el porteig va ser relegat a les persones que no tenien els recursos econòmics per comprar un carretó. L'arribada de l'estat de benestar va permetre que més i més famílies poguessin aconseguir un cotxet. I sobre cotxets no està tot dit, i sinó, mirin la foto, un carret de la compra esdevé un improvisat cotxet on la criatura amb prou feines treu el cap però viatja còmodament (o no). Un sistema nou de porteig.
Perquè si un mira els WEBS especialitzats en el tema aquest -n’hi ha i molts- et subministren molta informació sobre la manera de portar les criatures: Fular elàstic, Motxilla ergonòmica, Fular teixit, Bandolera d'anelles, cadascuna d’elles amb avantatges i inconvenients. I sobre cotxets també hi ha molta diversitat. Començant pel segle XVIII en que els cotxes els arrossegaven animals fins els nostres dies hi ha de tot, cotxets que semblen capsules espacials, altres minimalistes i plegables, n’hi ha d’estètica vintage i encara els que serveixen per posar dins del cotxe i per anar a peu arrossegant-los, en trobem de colors i mides diferents de prestacions, els que tenen plataforma per portar el germanet dret, el de bessonada, els que són petites bicicletes i aquells elèctrics que imiten cotxes i motos que veiem sovint el dia de reis... Molts models a l’abast de tothom i s’han convertit un element essencial per facilitar el transport dels infants durant els primers anys de la seva vida.
Sigui com sigui el “carritu” de la compra també és una bona opció que la senyora de la foto ha adoptat i usat amb tota naturalitat. El problema és que quan l’acabi omplint amb la compra que en farà de la criatura... Bramarà per haver de caminar? Es resignarà i farà la tornada a peu content i alegre?.
Vet a saber, cada casa és un món i cada imatge un convit a l’especulació.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT