PUBLICITAT
VISITA DEL PAPA
18-06-2026 7:07
Durant dies hem vist imatges espectaculars. Places plenes. Discursos solemnes. Llums. Música. La gran creu il·luminant la Sagrada Família. El musical d'Antonio Banderas a Madrid. Els actes institucionals. Les portades. Els titulars.
Però quan les càmeres marxen, quan els escenaris es desmunten i quan els polítics tornen a les seves discussions habituals, queda una pregunta molt més incòmoda: què passa amb les persones que continuen allà?
Perquè mentre el Papa parlava de diàleg al Congrés dels Diputats, hi ha milers de ciutadans que fa temps que han deixat de sentir-se escoltats.
Mentre a Madrid es parlava de convivència, moltes famílies continuaven fent números per arribar a final de mes.
Mentre la Sagrada Família s'omplia de llum i d'admiració, molts malalts passaven la nit en una habitació d'hospital esperant una visita que potser no arribaria.
Mentre Montserrat convidava a la reflexió, hi havia persones grans que passaven un dia més soles davant d'un televisor convertit en l'única companyia.
I mentre a les Canàries es parlava dels emigrants, també hi havia gent que se sentia estrangera dins la seva pròpia societat.
Potser aquest és el gran repte del nostre temps.
Parlem molt de tecnologia, d'intel·ligència artificial, de creixement econòmic i de transformacions digitals. Però cada vegada costa més trobar temps per escoltar una persona gran que necessita conversar una estona. Hem aconseguit estar connectats amb tot el món i, paradoxalment, cada vegada hi ha més persones que se senten soles.
Els joves pateixen problemes de salut mental com mai abans havien reconegut les generacions anteriors. Les persones grans lluiten contra una soledat silenciosa que sovint només apareix a les estadístiques quan ja és massa tard. Els malalts necessiten més que tractaments: necessiten companyia, escolta i dignitat.
La societat actual corre el risc d'acostumar-se a mirar cap a una altra banda. Ens indignem durant vint segons davant d'una notícia i al cap d'un minut ja estem consumint la següent.
Però la soledat continua allà. La pobresa continua allà. Els malalts continuen allà. Les persones grans continuen allà. I els joves continuen buscant el seu lloc en un món que sovint els exigeix molt més del que els ofereix.
Potser no cal estar d'acord amb tot el que diu un Papa per entendre el missatge essencial d'aquesta visita. No tant pel que ha dit als grans escenaris, sinó pels llocs que ha volgut visitar. Una presó. Un centre de emigrants. Un monestir. Una basílica. Espais molt diferents, però units per una mateixa idea: cap persona hauria de ser invisible.
Una societat no es defineix per l'alçada dels seus edificis ni per l'espectacularitat dels seus actes. Es defineix per la manera com tracta els més vulnerables. Per la manera com acompanya els qui estan sols. Per la manera com escolta els qui ja no tenen veu.
I aquesta és una reflexió que continua sent necessària molt després que els focus s'hagin apagat.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT