PUBLICITAT
ENSENYAMENT
02-07-2026 8:18
Entenc que hi pot haver pares que considerin que portar el fill a l’escola un dia que hi ha vaga i deixar-lo a serveis mínims sigui fer-li perdre el temps, però crec que no ho és. Em faig càrrec del sentiment de frustració de la persona que es troba el seu cotxe retingut a l’autopista mentre va sentint cançons interpretades per mestres... i perd unes hores. Comprenc, entenc, em faig càrrec però no ho comparteixo. I encara comparteixo menys el comentari “què menys que els treguin sou si no treballen...”.
Els mestres o professors, o vetlladors (no cal perfilar amb el masculí i femení, tothom hi és inclòs) fan la seva feina atrapats entre limitacions: la preparació que han rebut (no dic coneixements, dic preparació personal); les imposicions burocràtiques que el Departament impulsa; la creixent complexitat que es viu a les aules, començant pel nombre d’alumnes, passant per la matrícula viva i l’ensenyament inclusiu o l’acumulació de dificultats que comporta haver d’atendre la diversitat sense possibilitat de fer-ho correctament, i acabant, després de moltes més dificultats, amb els problemes que implica l’entesa amb famílies que no saben entendre que l’escola ensenya per delegació seva, però que l’educació és, bàsicament, una qüestió que correspon a la família. Massa sovint, persones que no acceptarien ser qüestionades per la seva feina, qüestionen la feina dels mestres.
Jo agraeixo sincerament als docents la vaga que han fet perquè m’interessa molt els aprenentatges que nens i nenes, nois i noies realitzen. El que mestres i professors demanen, exigeixen per fi, és poder fer la seva feina en les millors condicions possibles perquè els alumnes puguin fer també el seu aprenentatge en un entorn que faciliti la seva progressió en tots sentits. I sí, també demanen una millora en el sou, i és que sense un sou digne és difícil poder abocar les energies en una feina que jo considero apassionant: afavorir els aprenentatges. Les seves demandes no són per un dia, són per millorar l’ensenyament dels fills durant molt temps. No val la pena “perdre” unes hores fent-los costat? Davant del comentari “què menys que els treguin sou si no treballen...”, m’agradaria discutir el concepte que “no treballen”. Sí que treballen, i molt. Aquell o aquells dies que fan vaga treballen en l’educació dels seus alumnes, els ajuden a entendre que hi ha uns drets socials que cal defensar, i que els seus docent, amb la seva vaga, defensen aquests drets. Entre altres defensen el drets dels alumnes a rebre un ensenyament en les millors condicions. És molt important transmetre a les noves generacions que cal defensar els drets socials, i davant del present que tenim a tocar dels dits i del que ens por caure a sobre, entendre que cal lluitar pels drets socials és vital.
Seria important que molts d’aquests que critiquen els mestres estesin un parell de dies a una aula i que qui té la responsabilitat de la Conselleria tingués estudis i experiència en ensenyament i educació. La Consellera no en té cap, mireu el seu currículum professional i d’estudis.
Fins fa poc la vaga tenia un fonament sòlid i raonable, un seguiment extens entre els docents, una unitat entre els sindicats de classe (que no és el mateix que entre tota classe de sindicats), un recolzament ampli entre les famílies i una capacitat per a transmetre les seves demandes. Ara, un cop refusat àmpliament un preacord, el seguiment s’ha afeblit, la unitat s’ha fragmentat, el recolzament ha perdut amplitud i la capacitat per a transmetre les demandes ha perdut consistència.
El fonament sòlid i raonable es manté perquè les diferents demandes no s’han assolit, tots volen el mateix per al bé de l’ensenyament, però el camí per a assolir-les s’ha bifurcat. És d’esperar que tornin a trobar-se pel bé de l’ensenyament i de l’educació, altrament la foguera d’una nova vaga el proper curs és més que probable.
Una reflexió final: al País Valencià la vaga d’ensenyament es va iniciar el dia 11 de maig i en acabar el curs encara durava sense cap progrés. A Catalunya fa menys temps i no s’ha arribat a un acord satisfactori amb el govern socialista. Al País Valencià tampoc s’hi ha arribat perquè el govern del PP i VOX ni s’ha assegut a negociar. És fàcil veure les diferències entre negociació i repressió. És un detall de present i, especialment, de futur: que tinguem memòria... amb la papereta a la mà.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT