DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

CELOBERT

Davant d’un abisme invisible


Xavier Soler Vilanova i la Geltrú

03-07-2026 12:00

Algú ha dit que ens extingirem perquè sobreviure no resulta rendible a una petita part de la població i ben mirat és així

Eix

Una de les particularitats de la nostra espècie és l’abisme que separa la seva tecnologia (fruit de l’evolució cultural) del seu comportament (fruit de la lenta evolució biològica). Hem arribat al planeta Mart però seguim matant-nos com ho fèiem a l’època tribal i destruint gratuïtament un planeta que ens manté vius. Només hem de mirar el foc que cau del cel i obrir les fulles del diari de cada dia per veure el ximpanzé que portem tots plegats encara a dins. Deixar-nos conduir pels desitjos i les emocions, en lloc d’aplicar el raonament i la ciència a la nostra vida, no permet anticipar-nos al futur i corregir un model que ens compromet la supervivència. Tenim la sensació que no estem tan malament simplement perquè no volem veure la realitat.

De fet, encara no som conscients del paper que estem jugant tots plegats a la transformació de la Terra. El volum de gasos d’efecte hivernacle que hem emès recentment a l’atmosfera s’apropa al bilió de tones (un milió de milions de tones), molt més de la meitat del seu volum total, que ja supera al carboni de tota la vegetació del planeta. I això ho hem fet en poc més de 30 anys, empesos pel fals miracle d’un lliure mercat sense cap regulació i menystenint totes les advertències de la ciència. Es tracta, amb molta diferència, de la pujada de gasos atmosfèrics més sobtada de les cinc grans extincions que ha sofert la Terra. Senzillament hem agafat els dipòsits geològics de carbó, petroli i gas natural, enterrats al subsol al llarg de centenars de milions d’anys i els hem retornat a l’atmosfera en menys d’un segle. El meteorit que va extingir els dinosaures no va ser capaç de fer-ho.

I potser el més destacable d’aquest episodi geològic inèdit és que tots nosaltres el trobem “normal” perquè creiem que ens beneficia, i pel contrari no podem entendre les vint gotes fredes (Danas) que venim de passar el mes de maig o les darreres temperatures infernals del mes de juny: - “aquesta calor no és normal” - escoltem cada dia. Estem destruint a una velocitat forassenyada els mecanismes de regulació climàtica que va crear la vida microbiana al llarg de 3000 milions d’anys i pretenem que aquí no passi res. Perquè, en el fons, tots estem convençuts que aquest planeta està al nostre servei i no té cap sentit sense la nostra presència. I resulta que la Terra va estar el 99,99% del seu temps de vida evolucionant sense nosaltres. ¿Què hi feia tant de temps una Terra sola?, ¿esperar que arribessin els que justificaven la seva existència?

Entendre l’abisme invisible del canvi climàtic que tenim al davant demana sortir d’aquest antropocentrisme ancestral, canviar la manera de pensar i de relacionar-nos amb el medi. Un canvi civilitzador que no hem fet mai però que ara ens exigeix la nostra supervivència col·lectiva. I aquesta emergència, que no té volta enrere, es pot convertir en la gran oportunitat de canviar-ho tot, o almenys jo vull veure-ho d’aquesta manera. En qualsevol cas, el primer exercici que cal fer es conèixer i acceptar els mecanismes del canvi climàtic i la nostra implicació directa en la seva brutal acceleració. Sense això només podem seguir caminant cap a l’abisme amb una bena als ulls, fer-lo totalment irreversible i comprometre la vida dels que venen al darrere. ¿Quina és aquesta realitat oculta, tant incòmoda com silenciada per empreses, governs i institucions?

Hem vist la quantitat de gasos atmosfèrics que hem emès en molt poc temps, però no hem parlat de la seva evolució ni del paper que jugaran en el proper clima de la Terra, que és el que condicionarà les nostres vides. Avui dia l’energia calorífica que provoquen equival a l’esclat de 1,5 milions de bombes atòmiques com la d’Hiroshima cada dia. Un calor que es concentra sobretot als oceans i provoca alteracions dràstiques en la circulació atmosfèrica i marina. Només cal veure la virulència dels huracans, els incendis de sisena generació o les ones de calor devastadores. I tanmateix nomes som a l’inici d’un procés de transformació global del nostre pleneta. Aquesta és la gran advertència que la ciència no para de pregonar i ningú vol escoltar.

El canvi climàtic no funciona al ritme de les nostres vides. Hi ha una calor “amagada” que encara no s’ha manifestat. Les nostres temperatures no es corresponen ni de bon tros amb els gasos presents a l’atmosfera i seguiran pujant fins a assolir el que anomenem “Temperatura d’Equilibri”, que segons els millors models climàtics (Equip de James Hansen, Universitat de Colúmbia, USA) és de l’ordre de +10ºC. En aquest procés juguen un paper molt important els punts d’inflexió climàtica (tipping points) que representen canvis, no reversibles a curt termini, que acceleren l’escalfament. La pèrdua del glaç a Groenlàndia, del bosc a l’Amazones o del metà als fons oceànics en són tres exemples rellevants. Aquesta pel·lícula acaba malament per nosaltres i potser molt millor per a la resta d’espècies. La nostra casa convertida en un planeta desconegut amb una temperatura mitjana de 25 o 30 graus, sense glaç als pols i un nivell del mar 60 metres més alt. Ja ha passat altres vegades i tot és qüestió de temps.

Algú ha dit que ens extingirem perquè sobreviure no resulta rendible a una petita part de la població i ben mirat és així. Però som nosaltres qui escollim ser esclaus involuntaris d’aquesta minoria que domina governs, institucions, modes, publicitat, mitjans de comunicació, desitjos, sentiments i vides. Som nosaltres qui escollim com volem viure, consumir, cercar la felicitat o acceptar la mort. És molt evident que el creixement econòmic i els benèfics d’uns quants estan per sobre de la vida de moltíssima gent del planeta. I tanmateix el desastre de les polítiques neoliberals en el clima comença a ser massa evident i el mite del lliure mercat com a gran regulador global ens ha conduït finalment davant d’aquest abisme que no volem veure. Però d’això en parlarem al proper article.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.