PUBLICITAT
LITERATURA
21-07-2026 7:33
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
El tema és complex i a vegades incòmode com ho explica l’autora es va percebent a mesura que entren en el món de la protagonista i ho vius des de la pròpia realitat de cada lector o lectora.
Sobral ha assenyalat en algunes de les entrevistes per promocionar el llibre que el sentiment que es repeteix en les dones és el de “culpa”, la qual cosa la va impulsar a escriure l'obra “amb molta ràbia”. Explica que durant el procés de creació de la narració es va adonar que sobre la víctima no sols recau la violència de l'abusador, sinó que a més els seus recursos, que la classe social també té un paper important en les conseqüències de les violències que reben. “La precarietat influeix en el fet que quan vulguis anar-te d'una relació, no puguis fer-ho per no tenir on anar, no sols perquè l'agressor va ser capaç de trencar la teva xarxa, sinó perquè potser no tens diners per a llogar un pis”, ha apuntat, afegint que, “quantes més eines tinguis, serà més fàcil detectar-ho a temps o sortir, però no és igual sortir d'una relació si no arribes a fi de mes que si tens molts diners”.
L'autora de Comerás flores, amb el llibre, ajuda a acostar al públic l'experiència de dones que han sofert violència masclista. I ho fa de manera superba a través de la protagonista, la Marina, però l’autora també explica que per crear el personatge va haver de documentar-se prèviament amb persones que han passat per això. “Creuen que són les úniques que estan passant per això i se senten ximples en creure que estan soles, però, quan vaig començar a observar comportaments, em vaig adonar que els d'ells es repeteixen moltíssim. Sembla que hi ha un manual no escrit per a ser un maltractador”, detalla l'escriptora.
Lucía Solla Sobral (Marín, 1989) viu actualment a Oviedo, on ha creat i coordinat des del 2022 el Club de les Lletres Salvatges. El 2023 va ser seleccionada a la Residència Literària de la Ciutat de Cultura de Santiago de Compostel·la, dirigida per l'escriptor Javier Peña. Col·labora a La Vanguardia i ha escrit per a revistes com TintaLibre o Luzes. La seva primera novel·la, Comerás flores (Llibres de l'Asteroide, 2025), ha estat un fenomen de vendes a Espanya i ha rebut els premis Ull Crític 2025 i Cálamo Llibre de l'Any 2025. Està en vies de traducció a 14 llengües.
La novel·la ens explica la situació de la Marina al llarg de la relació amb el Jaime. Abans de conèixer al Jaime la Marina acaba de perdre el pare amb qui estava molt unida, formaven una bona parella, ell es desvetllava per ella i ella en té un grat record associats a diversos moments de la seva infantesa i joventut. La pèrdua genera en ella un sentiment de dolor molt profund que fa que se sentí una mica desemparada i desconcertada davant un fet que no s’imaginava que viuria malgrat ser conscient que és llei de vida. Fa poc que ha acabat la seva carrera de periodista i encara està treballant amb molta precarietat i no precisament en el que s’havia imaginat al llarg dels temps. La seva feina, tot i que fa treballs relacionats amb la comunicació amb una empresa. La Marina és molt jove i per tant amb una llarga trajectòria per viure i desenvolupar-se com a persona i com a professional.
Malgrat aquesta perspectiva se sent sola, necessita ser estimada, enyora la figura del pare, ha tingut un parell de relacions que han acabat amb ruptura més o menys sentida però que tampoc no han deixat cap empremta profunda. En aquesta situació coneix a Jaime, una home vint anys més jove que ella, amb un filla de la mateixa edat de la Marina, una persona encantadora, seductora i que sembla generar confiança. Té la capacitat de despertar en la Marina sentiments que semblaven desapareguts o adormits. Jaime té una vida professional molt intensa i de seguida atrau a la Marina amb la seva subtilesa, amb una gestualitat enlluernadora i amb promeses que atrauen a al Marina a un món ben diferent del que ha viscut fins ara.
Al principi, Jaime sembla la parella perfecta sobretot quan es surt d’una pèrdua com la del pare. És un company atent, refinat, segur… però darrera aquesta imatge perfecta s’amaga també un personatge manipulador emocional, controlador que pretén anorrear a la Marina, que deixa de tenir vida pròpia més enllà de la relació amb el Jaime i la seva filla que s’instal·la amb la parella. La historia està explicada amb realisme sense masses judicis, cada lector o lectora podrà interpretar els fets i segueix tal i com és desenvolupa el procés emocional. Veiem com la Marina va prenent consciència de la situació, com patir alguna reacció dels seu cos. En la relació no hi ha cap mena de violència física però és des d’un punt de vista de la relació quotidiana en que la Marina va perdent la seva autonomia, la seva capacitat de decisió i tancant-se cada cop ens si mateixa. Només la presa de consciencia de recuperar la seva vida pot ajudar a sobreposar-se i a trencar la relació, tot i els costos l’ajuda dels seus antics amics serà fonamental per poder-se recuperar.
El llibre mostra, explica, fa èmfasi en algunes actituds d’aquesta manera de maltractament, però tampoc fa masses judicis, cada lector i lectora llegirà la història i en traurà les conclusions i com els personatges juguen el seu rol en la historia i com es fan presents rols de dependència i de domini.
L'estil narratiu de Lucía Solla Sobral, és en si mateix un valor també important del llibre. Narració amb estil senzill però amb la capacitat d'atrapar, d’interessar-se pels personatges, per les seves reaccions. Aquest fet ha estat assenyalat per crítics i lectors com un dels ingredients que fan la novel·la inoblidable.
L'obra també explora el dol per la pèrdua de persones properes i estimades, la construcció de la identitat en el moment en que hom s’ha d’enfrontar a la vida adulta i la importància de les amistats com a xarxa de suport en els moments complicats que ens pot tocar viure. Aquests diversos fils narratius fan que la novel·la vagi més enllà de nus principal, la relació de la Marina i el Jaime i es converteixi en un mirall on molts lectors poden reflexionar sobre la seva pròpia actitud davant les relacions.
Comerás flores
Lucía Solla Sobral
Premios Cálamo y El Ojo Crítico 2025.
Libros del Asteroide, 345
Barcelona, 2025
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT