PUBLICITAT
VIDA MODERNA
24-07-2026 0:05
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Cada matí els carrers s'omplen de persones que caminen mirant el rellotge. Els cotxes avancen amb aquella impaciència que fa tocar el clàxon abans fins i tot que el semàfor es posi verd. Les cafeteries serveixen esmorzars que gairebé no tenen temps de refredar-se i els telèfons ens recorden, a cada moment, tot allò que encara tenim pendent.
Vivim amb la sensació que arribar cinc minuts abans és un triomf, però poques vegades ens preguntem on volem arribar.
Potser és aquesta la gran contradicció del nostre temps. Tenim electrodomèstics que fan la feina més ràpid, aplicacions que ens estalvien desplaçaments i tecnologia que resol en segons allò que abans ocupava hores. I, malgrat tot, cada vegada diem més sovint que no tenim temps.
No tenim temps per visitar aquell amic que fa mesos que diu que ens troba a faltar. No tenim temps per seure amb els avis sense mirar el mòbil cada dos minuts. No tenim temps per llegir un llibre, passejar sense destí o contemplar una posta de sol sense sentir que hauríem d'estar fent una altra cosa.
Potser el problema no és la manca de temps. Potser és que hem acabat convertint el temps en una cursa.
Fa uns anys, esperar formava part de la vida. Esperàvem l'autobús, una carta, una trucada o el revelat d'unes fotografies. Aquella espera tenia alguna cosa que avui gairebé hem oblidat: ens obligava a viure el present. Ara, si una pàgina d'internet triga cinc segons a carregar, ens sembla una eternitat.
La impaciència s'ha convertit en un hàbit tan discret que gairebé ja no la notem.
I, mentre correm d'un lloc a l'altre, la vida continua passant. Els fills creixen. Els pares envelleixen. Els amics canvien. Nosaltres també. Però sovint només ens n'adonem quan una fotografia antiga apareix inesperadament al telèfon i ens recorda que han passat deu anys que semblen deu minuts.
No es tracta de viure sense responsabilitats ni de renunciar a les obligacions. Tots tenim dies en què la feina, la família o les preocupacions ocupen gairebé tot l'espai. Potser la qüestió és una altra: recordar que la vida no sempre demana anar més de pressa. De vegades només demana ser mirada amb una mica més de calma.
Potser al final no recordarem el dia que vam respondre tots els correus. Però sí aquella tarda en què vam arribar tard a tot perquè ens vam quedar una estona més parlant amb algú que estimàvem.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT