PUBLICITAT
MEMÒRIA HISTÒRICA
30-07-2026 7:13
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Al contrari del que passava a la novel·la "El Señor Presidente" de Miguel Ángel Asturias, on la figura del tirà sobrevola tot el text sense que se l’esmenti, però, ni una sola vegada, la dictadura franquista va voler tenir una presència constant en tots els ordres de la vida de la societat. Des de les escoles a tots els espais d’oci, passant pel control de la fe i la moral de les persones, la seva orientació sexual, l’esport i, evidentment, l’espai públic. A tot arreu, la manifestació, fins i tot física, del líder autòcrata era ben constant, amb quadres, efígies, imatges del NO-DO, monòlits i plaques que expressaven una voluntat clara i inequívoca d’imposar una determinada visió de la vida molt més tradicionalista que no pas la que havia volgut projectar la República, a banda de recordar arreu i de forma gairebé perenne de l’existència d’un bàndol guanyador de la Guerra del 36 i, per oposició, d’un altre de perdedor que havia de conviure en silenci sota el jou dels seus botxins.
“Al franquisme hi havia una voluntat expressa de voler-se fer veure a la via pública, construir una memòria pròpia, tal com havien fet el nazisme i el feixisme”, indica el president de l’Institut d’Estudis Penedesencs Ramon Arnabat. L’historiador vilafranquí recorda que la mesura venia imposada per la cúpula del règim i s’adreçava, en forma d’ordre, a ajuntaments i institucions. “Un dels exemples més clars eren els cartells que hi havia enganxats a les esglésies dedicats als caiguts per Déu i Espanya, començant per José Antonio Primo de Rivera i seguit pels considerats màrtirs de cada poble”, rebla Arnabat.
Aquesta rèmora patrimonial es manté, en part, latent arreu de Catalunya, amb 1.287 símbols de la dictadura encara presents als carrers als país, 54 d’ells al Penedès. La majoria corresponen a plaques d’habitatges impulsats en el seu dia per l’Instituto Nacional de la Vivienda, conegudes per incorporar en el seu logo el característic jou i fletxes de la Falange extretes, en origen, de la tradició heràldica dels anomenats Reis Catòlics. També resten encara a les places i carrers de la vegueria algunes creus dedicades “als caiguts” del bàndol feixista així com algun petit monument record d’inauguracions d’infraestructures o bé per commemorar alguna efemèride relacionada amb l’adveniment del règim.
“Alguns dels elements inclosos al cens del Memorial poden haver estat ja retirats, mitjançant actuacions institucionals i d'altres més informals a càrrec de col·lectius veïnals” alerta Arnabat tot destacant la polseguera que, en alguns llocs, provocava la modificació de certs noms pels equilibris que es van haver de fer en el seu dia entre els defensors de la democràcia i els representants d’una dictadura sustentada en la figura d’un autòcrata que va morir al llit.
“El que realment és perillós no és aquella escola que conserva el nom de l’alcalde franquista que la va inaugurar sinó el feixisme immaterial que encara avui en dia es manté viu als carrers i forma part de l’ADN de certs partits polítics”, remarca el coordinador de la iniciativa Tots els noms, projecte de recuperació de la memòria històrica del període 1931-1978 al Penedès impulsat per l’Institut d’Estudis Penedesencs.
L’actual repàs a la simbologia franquista que persisteix a la via pública de la vegueria es basa en el cens elaborat pel Memorial Democràtic, actualitzat, en el cas del Penedès, entre 2021 i 2025, de manera que no recull possibles actuacions que s’hagin pogut dur a terme amb posterioritat a aquestes dates. Tanmateix, reflecteix de manera força aproximada l’estat del franquisme patrimonial del territori.
Alt Penedès
Per comarques, a l’Alt Penedès, segons el Cens de Simbologia Franquista confegit pel Memorial Democràtic de Catalunya, encara romanen disset símbols repartits entre Sant Sadurní d’Anoia, Subirats i Vilafranca del Penedès.
A la capital, n’hi ha deu, la majoria plaques d’habitatges.
Vilafranca del Penedès
Tal com recull el banc del Memorial, a diferents carrers de la vila existeixen encara unes plaques com les que es descriuen a les seves corresponents fitxes: “Placa rectangular metàl·lica de color gris clar. Tot el lateral esquerre està ocupat per un requadre negre en el qual es troba representada la icona del jou i les fletxes, més la representació d’una casa i les sigles INV, en al·lusió a l’Instituto Nacional de la Vivienda. A la part dreta hi ha el text que combina lletres majúscules amb serifes i lletres en cursiva. Tant el requadre com el text són de color negre i destaquen sobre el fons gris clar metàl·lic. Presenta la icona del jou i les fletxes a l'esquerra, ocupant tot el lateral, sobre un requadre negre, i a la dreta el text. No du data”.
Aquests elements es trobarien, concretament, als carrers de l’Arboç (nº15), d’Oviedo (nº5 i 7), de Pere el Gran (nº18 i 20), d’Eugeni d’Ors (nº15), d’Amàlia Soler (nº127), de la Soledat (nº19), de la Germanor (nº16) i de Menéndez Pelayo (nº6). Malgrat que no consta any exacte de la instal·lació de la placa, la majoria es mouen entre inicis dels anys 60 i mitjans dels 70, tot i haver-hi algun d’anterior fins i tot de l’aprovació de la llei del 15 de juliol de 1954 sobre protecció d'habitatges de renda limitada, una norma ideada per regular el mercat immobiliari protegit.
Curiosament, les plaques dels carrers de l’Arboç i d’Oviedo van ser modificades en el seu dia per algú que va tapar el jou i les fletxes amb les sigles I.N.V tot pintant la Senyera.
Sant Sadurní d’Anoia
Al segon municipi més poblat de la comarca, també s’hi recull al cens del Memorial Democràtic fins a una dotzena de símbols concentrats, això sí, en una única via, el passeig de Can Ferrer. Allà, als números de l’1 a l’11 es va aprovar el febrer de 1974 una promoció d’habitatges impulsada per, aleshores, la Caja de Ahorros del Penedés, consistent en sis blocs de 96 habitatges i 28 locals comercials. Coronant l’edificació, s’hi van col·locar sengles plaques d’un estil similar a les de Vilafranca, és a dir, rectangulars de color gris clar amb presència del jou i les fletxes identificatives de l’Instituto Nacional de la Vivienda.
Subirats
A tocar, justament, de Vilafranca i Sant Sadurní s’hi troba Subirats, municipi de vora 56 quilòmetres quadrats i que exerceix de ròtula entre l’Alt Penedès, el Garraf i el Baix Llobregat. Al seu nucli urbà, el cens de simbologia franquista hi comptabilitza una placa de pedra amb la inscripció Plan Nacional de Construcciones Escolares 1957, acompanyada d’un escut franquista.
Des del Memorial s’assenyala que, molt possiblement, l’element deuria ser restaurat amb posterioritat atès que el tipus de lletra existent sembla massa modern per a l’època.
Anoia
Al conjunt de l’Anoia, es registren set símbols franquistes repartits entre tres municipis: Carme, La Pobla de Claramunt i Òdena.
Carme
A Carme n’hi ha tres, un al carrer Major, un altre al del Freginal i, finalment, al del Raval. Al primer d’ells, al número 22, s’alça una placa que, segons cita textualment el cens, “Porta un nom implantat durant la postguerra ("Calle Alcázar de Toledo"), que canviava el nom anterior ("Carrer Major") i que, arribada la democràcia, es va tornar a recuperar. La placa és feta de morter, amb les lletres en relleu, que conté la inscripció "Calle Alcázar de Toledo". Està en mal estat de conservació ja que s'ha intentat repicar, però encara es pot llegir el text. Conserva també restes d'enlluït i de pintura”.
A poc més d’un quilòmetre hi ha el carrer Freginal, 10, amb una altra placa amb restes de l’època franquista. En el seu cas, la inscripció “Porta un nom implantat durant la postguerra (Calle Calvo Sotelo"), que canviava el nom anterior (Carrer Freginal) i que, arribada la democràcia, es va tornar a recuperar. La placa està feta de morter, amb lletres en relleu i pintades, amb la inscripció "Calle de Calvo Sotelo".
En darrera instància, al carrer del Raval de Baix, cantonada amb l’avinguda de Catalunya, el Memorial parla d’una “placa de carrer dedicada a Juan Solé Marimon, qui fou un personatge local de Carme que durant la Guerra Civil prengué part pel bàndol franquista. Morí durant el conflicte, tal i com especifica la placa amb la inscripció "Caido por Dios y por Espña". Durant el franquisme, el carrer del Raval de Baix fou substituït pel d’aquest carmetà partidari del bàndol feixista. Amb la fi del règim, la via recuperà el seu nom tradicional.
Les tres plaques van ser tapades a començaments de la dècada de 2010 tot i que no s’han retirat, motiu pel qual romanen al cens del Memorial malgrat no ser visibles a simple cop d’ull.
La Pobla de Claramunt
Porta d’entrada a l’Alt Penedès, a la Pobla de Claramunt s’alça un monument que ha generat no pocs conflictes a la comarca en general i al municipi en particular. Es tracta de la coneguda com la Creu dels Divuit, un monument commemoratiu de caràcter funerari fet a base de blocs i peces escultòriques de pedra, segons resa a la fitxa oberta al cens de simbologia franquista.
A l’apartat que li dedica el Memorial s’hi pot llegir: “Sobre un gran basament quadrat, esgraonat i flanquejat per dues pilastres baixes, s'alça una segona base esgraonada més petita, sobre de la qual hi ha un bloc quadrat amb una gran creu monolítica, al creuament de la qual hi ha esculpit un crismó simplificat. La creu és de secció quadrada i es va fent lleugerament més estreta a mesura que guanya alçada. A la part posterior de l'estructura s'ubica una paret amb tres fornícules i tres plaques, en cadascuna de les quals hi ha els noms de 6 de les persones afusellades, fins a completar el total de 18. Aquestes plaques es troben actualment tretes del seu lloc original i disperses pel voltant del monument. Originàriament, es podia llegir la següent inscripció a la part baixa de la creu: "Igualada, Caidos por Dios y por España, Presentes".
La creu, segons recull AnoiaDiari, va ser construïda just acabada la Guerra Civil en memòria a divuit igualadins afusellats el 17 de setembre de 1936 a la tàpia del cementiri de la Pobla.
Òdena
Una mica més cap a l’interior de la vegueria, a Òdena, en un marge de carretera al camí de Can Sabater, s’ubicaria un monòlit de pedra rectangular que es troba clavat a terra en posició vertical. El petit monument conté una inscripció gravada en lletres majúscules on s’hi llegeix "+ DIE XVIII MENSIS AUGUSTI ANNI DOMINI MCMXXXVI PERSECUTORES ECCLESIAE HIC OCCIDERUNT JOSEPHUM FORN TALLÓ VIRUM ILLUSTREM AEQUALATENSEM SACERDOTEM SCRIPTOREM POETAM IN PACE VIVAT", que, traduït, seria: “El dia 18 d’agost de l’any del Senyor de 1936 els perseguidors de l’Església van matar aquí Josep Forn Talló, baró il·lustre, igualadí, sacerdot, escriptor, poeta. Que visqui en pau amb els sants”.
També en una zona rural, al camí de Can Brunet, hi ha un altre monòlit similar a l’anterior on hi resa "XVI-IX-MCMXXXVI. Aqui dio la vida por Dios y por España el Rdo. P. Ignacio Casanovas Perramon. Sch. P. Caminante, descubrete y reza".
Al peu del monòlit apareix el símbol dels Escolapis amb les inicials MA (primera i última lletra de la paraula grega "Maria"), MP (primera i última lletra de la paraula grega "Mater") i OY”, la primera i última lletra de la paraula grega "Θεού" (Déu). Per tant, la lectura completa de la inscripció és "Maria, Reina del cel i de la terra, Mare de Déu".
Baix Penedès
Al Baix Penedès resten encara cinc símbols franquistes, la majoria a l’Arboç a més d’un petit vestigi a la capital comarcal.
El Vendrell
Al Vendrell només hi consta un conjunt monumental format per una gran llosa de pedra d'uns 4 metres d'alçada clavada a terra i, a tocar, un bloc de pedra de format horitzontal amb una placa que mostra un text de lletres metàl·liques clavades difícilment llegible actualment que fa referència a la inauguració d’un tram de l’AP-7 al seu pas per la vila.
L’Arboç
A mig camí entre les capitals del Baix i l’Alt Penedès s’hi concentren quatre elements de reminiscències franquistes, tres creus i una placa, algunes de ben visibles.
Així, el 1943, s’erigia al nucli antic, a la plaça de Mossèn Gaietà, a tocar de l’església, una creu d'uns tres metres d’alçada sostinguda sobre un pedestal on hi ha inscripcions en llatí dedicades als caiguts de totes les guerres.
Al cementiri, n’hi ha una altra enmig d'un monument bastant sobri format per un petit pedestal amb inscripcions que sosté una creu en honor als morts a causa de la violència revolucionària l'any 1936 on s’hi pot llegir: “Caídos por Dios y por España. ¡Presentes!”.
La tercera creu s’alça també al fossar municipal amb un text on s’intueix el lema “Caídos por la Patria. ¡Presentes!”.
Finalment, a l’Arboç també roman, segons el Memorial, una placa de 1972 al passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, 3, amb el jou i les fletxes pròpies de l’Instituto Nacional de la Vivienda.
Garraf
Gairebé la meitat dels símbols que encaren resten a la vegueria es concentren al Garraf, la comarca més poblada del Penedès malgrat ser la que menys municipis concentra.
Cubelles
A Cubelles es dona el cas d’un element que, poc després de la transacció democràtica, fou reinterpretat. Es tracta de la creu llatina d’uns quatre metres d’alçada ubicada al carrer de la Creu en la que era una de les principals vies d’entrada al municipi venint des de Vilanova.
Abans de la guerra civil hi havia la creu de terme que va ser enderrocada a inicis de la Guerra del 1936. Acabada la contesa, en aquell mateix indret però una mica més desplaçada en direcció al nord, Josep Marsé i Solé, empresari local, en va fer construir una de nova, que és la que existeix actualment.
La creu es va instal·lar a la primeria dels anys quaranta, abans que Marsé accedís a l'alcaldia de Cubelles (1945-1949). L'any 1979, en un acord del ple municipal, s'acordà la retirada de la simbologia franquista, on destacava especialment la placa de la creu. Tanmateix, el text no es va substituir per l'actual, on s’hi llegeix: "L'ajuntament i la Vila de Cubelles. En record de les víctimes d'una guerra que no hauria d'haver estat. 11-IX-79", fins a l'any 1985 per iniciativa de Joan Vidal, regidor de Cultura de l’època i, posteriorment (1994-1999) alcalde de la vila.
Sant Pere de Ribes
A Sant Pere de Ribes hi romanen, segons el Memorial Democràtic, una dotzena de plaques d’habitatge de l’Instituto Nacional de la Vivienda repartides al barri de les Roquetes. Concretament, al passatge Ripoll (nº de l’1 al 4), plaça Llobregat (nº3), carrer de Miquel Àngel (nº24 i 26), passatge Fluvial (nº1), carrer dels Almogàvers (nº6-8, 33-35 i 37) i plaça de Ramon Mir (nº7).
Al nucli de Ribes també hi hauria una creu de l’any 1948 que va presidir durant dècades el centre de la plaça de l’església, fins i tot instaurat el canvi de règim, per les reticències del mossèn de l’època, Jesús Mañé. L'Ajuntament de Ribes, a fi i efecte d'urbanitzar la part posterior de l'església, aprovà a l'octubre del 1947 un pressupost extraordinari per construir dita plaça i una creu als caiguts dotat de 73.603 pessetes. Quan les necessitats urbanístiques ho van exigir, es va decidir desmuntar-la i portar-la al cementiri.
Sitges
Igual que a Cubelles, a Sitges també s’ha reinterpretat la creu en homenatge als caiguts. Es tracta d’un monument sustentat sobre un podi esglaonat i, originalment, amb l'àguila de Franco esculpida sobre un bloc de pedra que hi havia a la base, ara ja suprimit. Ubicada a l’avinguda Balmins, a la platja de Sant Sebastià, el seu origen cal buscar-lo el mes de juny de 1936, uns cinc mesos després de l’entrada de les tropes franquistes a la vila. Aleshores, es dugué a terme un homenatge als caiguts, i aprofitant la celebració i la missa, s'inaugurà el monument, a banda de repartir recordatoris dels assassinats, fer una desfilada i un banquet a Terramar.
Amb la democràcia, la creu fou traslladada al cementiri de Sant Sebastià, on constitueix un espai de memòria en record a les víctimes d'ambdós bàndols de la guerra. Així ho explica a la placa de ceràmica que hi ha inscrita a la paret adjacent on anuncia literalment: "Sitges a totes les persones que varen sofrir les conseqüències de la Guerra Civil (1936-1939) perquè no siguin oblidades".
Vilanova i la Geltrú
A la capital de la comarca, el Memorial Democràtic parla de deu plaques d’habitatge, combinant les més conegudes del jou i les fletxes amb d’altres de dissenys diferents. Així, algunes estarien formades per requadres de guix amb sanefes diverses i un cercle que podria representar la lletra O (Oficial) amb les sigles VP (Viviendas Protegidas).
N’hi ha d’altres que inclouen un mosaic hidràulic rectangular dividit en dues parts: a l’esquerra hi ha gravat, i pintat de color blanc, el símbol associat a l’Obra Sindical del Hogar (pic, espiga i palma) i a la dreta, també gravada i pintada de color blau, la numeració del bloc d’habitatges corresponent. Alguna altra també incorpora el símbol de la Central Nacional Sindicalista.
Les plaques es troben ubicades als carrers de Menorca 14, 16, 17; Bruc, 45; Josep Coroleu, 48; Ametller, 4; Canàries, 17; Manel Tomàs, 5; Contxita Soler, 12, i Gas, 16.
Una simbologia que era, en origen, molt més àmplia però que, durant els anys, s’han anat suprimint o reinterpretant. Com a Calafell, on el 2016 es va aprovar, entre d’altres, el canvi de nom del carrer dels Caiguts pel de Can Viola. Una modificació que arribava 40 anys després de la finalització d’una dictadura que, tanmateix, sembla que es resisteix a desaparèixer del Penedès. També de les seves places i carrers.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT