PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
02-08-2026 19:19
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
La pintada que ha estat ratllada constitueix sens dubte un insult intolerable a les àvies.
Qui gosa insultar a una àvia és un gamarús o ha perdut el senderi. Es diu que les societats més civilitzades són aquelles que tenen un enorme respecte per la gent gran, pel ancians pels avis i àvies. Qui gosa escriure que es caga en las reputas de vuestras abuelas, no té el seny massa eixerit, tot i que siguin àvies del anarquistes.
Les àvies són, des de sempre i en les nostres civilitzacions, un dels pilars fonamentals de la família i la societat, només cal fer una certa mirada enrere i veure qui ha sostingut en bona part a moltes famílies en el temps de la crisi. Els avis van sortir a primera línea i van arromangar-se per minimitzar la crisi quan aquesta va fustigar moltes famílies.
Les àvies són aquelles persones que amb la seva saviesa fruit de l’experiència acumulada, la tendresa amb que tenen cura dels seus nets i netes, desvivint-se pel ells, i a més, són la memòria encara viva de la societat. Tenen un tou d’anys al damunt i per tant han viscut situacions que formen part de la historia i la poden transmetre.
I per tant ens decantem per considerar que aquesta pintada, és una falta de respecte molt gran i una manera de parlar grollera i ofensiva. Insultar o menysprear les àvies, i més amb expressions d'aquesta mena ens demostren el nivell cultural, la catadura moral del pintaire en concret.
I sí, ho tenim clar insultar o faltar al respecte a la família de qualsevol persona, i sobretot les àvies dels anarquistes, és considerat un acte de mal gust i una falta de respecte d’una magnitud enorme.
Cert que els anarquistes no sempre han tingut una bona consideració.
Hi ha hagut un seguit de reticències i desconfiances històriques davant l'anarquisme, però aquestes s'originen principalment perquè en l’ideari anarquista hi ha un cert qüestionament de l'autoritat de l'Estat i això les classes benestants, benpensants, l’església, els cacics i tota la rastellera de la recció consideren que això portaria al caos social, davant el parlamentarisme imperant i naturalment l’abolició de la propietat privada xocava amb la base de la burgesia i el gran capital. També cal dir-ho que hi ha posicions des de l’esquerra que també són molt crítics amb l’anarquisme.
Aquestes posicions encontrades van propiciar alguns enfrontaments, davant el que anomenaven l’acció directa amb alguns brots de violència que va aprofitar l’autoritat competent per propiciar una de les majors repressions que s’han dut a terme amb les conseqüències de la coneguda com a Setmana Tràgica i el judici de Montjuic, en el que va ser condemnat i executat injustament el pedagog Francesc Ferrer i Guardia, aquell pedagog llibertari, anarquista i lliurepensador català, fundador de l'Escola Moderna, una escola que va fonamentar les idees pedagògiques que després van influir en els moviments de la renovació pedagògica a Catalunya. Tan dolent no deuria ser.
Però a més la cultura del moviment anarquista és un conjunt de valors, pràctiques i formes de vida basades en l'educació lliure, l'autogestió i el rebuig de l'Estat i l'Església. Aquesta visió es va desenvolupar al segle XIX gràcies a centres culturals obrers, publicacions periòdiques i ateneus populars, moviments de dones...
Qui fa la pintada ben segur desconeix la importància de l’anarquisme a la societat catalana.
I encara alguna de les àvies del anarquistes deurien participar en els fets de maig de l’any 1937 en que hi va haver friccions greus entre la CNT-FAI i el govern republicà o sectors comunistes pel control de l'ordre de la rereguarda. Es tractava de fer la revolució i guanyar la guerra o de guanyar primer la guerra i fer la revolució després. La cosa va acabar com el rosari de l’Aurora.
Però entenem que per més que en la història hi pugui haver causa en contra de l’anarquisme no justifica que s’insulti a les àvies siguin d’anarquistes siguin de rosegaaltars. Les àvies mereixen tot el respecte del món.
Es pot insultar, és un exercici molt freqüent però per una banda adreçar insults ja demostra el que son, uns mal educats però per altra banda “cagar-se en les reputes” demostra la manca colossal d’arguments contra el seu objecte de desacreditar a l’anarquisme.
Quan ja no s’és capaç de contraposar idees, de posar damunt la taula un relat polític, quan hi ha incapacitat manifesta d’aportar res de positiu, queda l’insult com el darrer recurs de l’impotent intel·lectual.
Però que l’insult hagi d’anar adreçat a les àvies demostra poca valentia.
Deixem a les àvies en pau que prou que pateixen ja.
I ves que no s’emprenyin i surtin al carrer tot entonant allò de:
L'única riquesa és la llibertat
i cal defensar-la amb coratge i fe.
Alta la bandera revolucionària
que sens repòs ens mena al triomf del nostre anhel.
El “pintaire” que es prepari…
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT