PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
09-08-2026 8:28
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Està clar que vol dir la pintada. Però ens hagués plagut veure-la en català.
Ens passem dies, hores i moltes setmanes, i amb tota la raó, demanant allò de poder viure les vint-i-quatre hores en català i ara ens plantifiquen una pintada en anglès. Deu ser que ho fan així perquè l’entenguin, doncs poca crítica podem fer als que canviïn a partir d’ara de llengua al·legant que així els entendran... En fi no ens posem en un terrenys relliscós.
La frase s’entén perfectament o almenys l’entenem aquells que hem viscut amb una de les pintades més icòniques durant molts anys, aquella de “Yankee go home,” nascuda als anys 50 quan els joves berlinesos van protagonitzar diverses accions amb pancartes amb aquest lema. Va fer fortuna i després s‘ha usat en molta ocasions, aquest eslògan de “ianquis marxeu de casa nostra” ha estat manta vegades repetit en diversos moments i circumstàncies, vinguda de la sisena flota, guerra del Vietnam i en general durant la guerra freda.
I fins i tot el cançoner popular de l’època kumbaià repetia aquella estrofa de “When the Saints Go Marching In” degudament adaptada
Americans, foteu al camp
Americans, foteu al camp
Foteu al camp, foteu al camp
Ara i aquí qui és objecte de la interpel·lació són els turistes, el turisme que s’ha convertit en un punt de debat important a la nostra societat.
Hi va haver un temps en que el turisme era esperat com el manà que queia del cel. Tan és així que la música (és un dir, això de música) es va també posicionar a favor del boom turístic. L’exemple paradigmàtic és la cançó de Los Stop "El turista 1.999.999” de l’any 1967 que va ressonar de manera immisericorde quan el boom del turisme era un fet evident.
El turista 1.999.999
cuando llegó, se lamentó.
Por bajar tan deprisa del avión
con su mini pantalón,
se ha perdido la ocasión
de tener las atenciones
que por suerte le brindaron
al turista dos millones.
Després, quan ja van superar de llarg els dos milions, el tema va començar a aixecar suspicàcies si avui podrírem trobar un ampli cançoner de peces contra la massificació turística.
Es va arribar a prendre consciencia de que el turisme de masses no és sinònim de progrés, ni de millorà de la vida de la gent que els rebia sinó una manera sistemàtica de trinxar bona part del territori i fer cada cop més difícil la convivència harmònica entre turisme i la gent autòctona. Algunes de les conseqüències que han apuntat els experts a l’hora de qüestionar críticament el turisme. Converteix les ciutats i pobles en parcs temàtics buits, destrueix el teixit veïnal i expulsa els residents de casa seva amb preus de lloguer impossibles, reduint la vida local a una mera escenografia per a visitants passatgers. Es valora molt, massa això dels territoris parc d’atraccions
Ep! I no negarem que l’arribada de turistes en els moments més crus de la dictadura va servir també per obrir petites escletxes en el mur en que estava encerclada la nostra societat.
Ara hi ha un debat important obert, no fa ni quinze dies a Ciutat de Mallorca, hi va haver una massiva manifestació contra l’excés de la presencia de turistes que han posat contra les cordes l’equilibri de la ciutat.
La nostra societat no podrà créixer de manera sostenible quan es va venent a trossos per donar cabuda a turistes que van arribant i cada cop de manera més nombrosos. Tot plegat acabarà semblant una mena de societat aparador on la cultura pròpia, el paisatge i els carrers i patrimoni acabaran esdevenint mostra per mirar i admirar sense cap mena d’ànima ni sentiment.
El turisme té aspectes positius com la creació de llocs de treball i el impuls de l'economia local, això ho sabem, però també genera problemes greus com la massificació, l'augment del preu de l'habitatge i la contaminació del medi ambient i això també ho patim. L’equilibri entre aquestes dues situacions és el que donarà la resposta més adequada. No perdre el referents per una homogeneïtzació turística.
L'eslògan «Tourist, go home» (turista, ves-te'n a casa) va néixer als anys 90 a ciutats europees amb una massificació turística extrema com Venècia i Barcelona. Sorgit de moviments veïnals i grups d’acció social, es va popularitzar en pintades per denunciar la turistificació, la pujada de lloguers i la pèrdua de vida dels barris.
Ja fa un parell d’anys que ha arribat a Vilanova.
I perquè ens entenguem: “welcome painter”
I això sí, els turistes sempre són els altres, nosaltres som viatgers...
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT