PUBLICITAT
POESIA
30-08-2026 20:25
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Així com del llibre 88 sueños, de Juan-Eduardo Cirlot, es va dir que tal vegada calia considerar-lo com l’expressió de la quinta essència de la seva poesia pel fulgor i el poder evocatiu de les seves imatges, del llibre Sueños (La puerta oscura), de Jaime D. Parra, poeta, assagista, antòleg i promotor de diverses iniciatives culturals, es diu que és el seu llibre més radical.
En efecte: en el cim de la seva maduresa creativa, a Sueños, Jaime D. Parra ha escrit un llibre radical tant per la seva forma gens convencional de concepte com fins i tot tipogràfica: situades en vertical en diverses pàgines del llibre, es troben referències intel·lectuals: cites d’Heràclit, d’Epicur, de Pascal, de Blake, de Breton, de Scholem, d’Eliade, de Campbell, de Zambrano, etc., així com cites procedents de la Bíblia, la Bhagavadgita o la Taula Maragda. Sueños és un llibre radical i singular en el seu gènere pel ric fons de coneixements de l’autor en l’àmbit del mite, de l’hermetisme, del simbolisme i de l’alquímia. Com la poesia del mateix Cirlot que el poeta coneix en profunditat: Parra és l’autor de l’assaig El poeta y sus símbolos (Ediciones del Bronce, 2001), dedicat a l’obra poètica de Juan-Eduardo Cirlot.
Publicat per Aerea, a Sueños (La puerta oscura), l’encapçala un pròleg del poeta Jesús Aguado que posa el lector en antecedents d’un llibre en què convergeixen aspectes de l’escriptura literària com a art, però també com un testimoni personal del camí de recerca del coneixement de l’ésser: l’autobiografia (què de més profundament autobiogràfic que els somnis), records d’infantesa, obsessions, remembrances amoroses que ho són també de llibres, de literatura i d’autors admirats pel seu mestratge, així com de reflexions sobre el fet mateix de somiar i escriure el somni: «En este mundo otro en que entran/ en lucha las metamorfosis de olvidos/ y recuerdos, cuando te duelen/ los párpados y sientes arena en los ojos,/ sin que Hipnos te retenga insomne, /duerme.»
Dorm i desperta!, sembla que ens vulgui dir Jaime D. Parra en aquests versos, de manera semblant al poeta Foix quan afirmava que era dormint que hi veia clar. En els somnis es revela la part inconscient de l’ésser, la seva ànima profunda, que es presenta figurada: «Sueño es un lenguaje/ en traje/ de imágenes», i mai més ben dit, i «también / un mensaje: restauración/ de lo ido y lo hallado». Així és com s’explica l’aparició dels nostres morts vius en el somni, éssers que ja són a l’altra banda de la porta de la vida humana i que tal vegada són portadors d’un missatge per desxifrar en els torts o encerts de l’ésser. A vegades passa, però, que el dorment no vol despertar del somni que en el camp oníric el porta a besllumar per alguna escletxa la realitat que no és altra que ell mateix en la plenitud de l’Ésser, que aquí escric en majúscules per ressaltar l’evolució i el destí: «Quién alcanzará/ al centro de lo sagrado?»
Somiem i potser no fem prou atenció als somnis que, en canvi, en el camp de la psicoanàlisi s’aprecien pel seu contingut sobre la totalitat de l’ésser que Freud descrivia com la conjunció del jo (el conscient), el super-jo (o sobre-conscient) i l’allò (o l’inconscient). Alguna vegada en el somni es visualitza el jo en una figura que des d’un angle copsa el què passa en el somni. El jo present en el somni és com un ull que observa, com si el somiador es desdoblés en el què somia i el que veu que somia, potser per poder entendre millor el significat del somni dins mateix del somni.
A Sueños apareixen figures femenines com la Shekhinah (o Presència). Així s’anomena la Saviesa a la Bíblia, la Saviesa que ja era abans de la Creació perquè la Creació va ser feta per Déu a través de la seva Saviesa. En el somni, el poeta Jaime D. Parra es lamenta: ¿Porqué estás triste, mi Shekhinah/ y amanecí llorando?/ ¡Tu eres mi abismo!». L’abim com una figura de l’insondable, del que el poeta no sap encara, però que la Shekhinah sap perquè des del principi dels temps és present en la vida.
«Uno sueña para encontrar el camino», escriu Jesús Aguado al pròleg de Sueños, de Jaime D. Parra. I, sí, potser els somnis permeten anar visualitzant el camí de tornada a l’Ésser, anar adquirint el coneixement o consciència, del camí que, tant en la vigília com en el somni, l’ésser va fent no sense els treballs per escairar i polir la pedra en brut que som.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT