PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
31-08-2026 9:13
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
És evident que a cada cable té una funció, ja sigui de l’electricitat, del telèfon de l’internet, de possibles ginys de vigilància...
Però ha arribat un punt que és un abús. Només cal veure algunes façanes on coincideixen diversos cablejats i s’acaben fent uns garbuixos que constituïxen una autèntica mostra d’un desgavell tolerat i moltes vegades impossible de modificar davant la imposició de les companyies de serveis que al·leguen necessitat ineludibles per fer el que volen i el que els és més fàcil.
No és d’ara i fins i tot hi ha hagut reflexions entre els ajuntaments ja que consideren, i amb tota la raó, que el cablejat aeri i els embulls i traçats de múltiples fils per les façanes creuant, en ocasions, de banda a banda els carrers sense cap mena de criteri (aparentment és així, i potser hi ha alguna raó superior que fa que els cables estiguin com estan) suposen una invasió del nostre espai aeri i degradació de l'espai públic amb una degradació estètica més que notable, afectant negativament el paisatge urbà, la seguretat i l'accessibilitat als nuclis antics i municipis. Molts ajuntaments malden perquè estiguin soterrats o bé que passin per les façanes amb el màxim de discreció possible i protegits, però vaja de moment no se’n en surten.
Reglamentacions n’hi ha. Si es compleixen ja és una altra cosa i enfrontar-se a aquestes grans companyies de serveis no és fàcil.
I per més inri s’ha comprovat que moltes d’aquestes companyies quan fan millores a les línies deixen penjat cables que ja no s’usen i per tant obsolets. I així anar engruixint fins que arribarà un moment que no veurem façanes veurem diversitat de cables de models diversos i funcions diferents.
Arribarà aquell dia en que el cable dominarà el nostre espai vital.
Però el cable no és només un artefacte de plàstic, coure o fibra és per molta gent el lligam amb el món. El cable ens ha obert una finestra inabastable però ens ha enrarit el panorama visual. I es mostra impúdicament en les parets i façanes també ens envia el missatge de que sense tota aquest galimaties perdrien bona part de les informacions que ens arribem i fins i tot són la connexió amb molta informació d’aquí, d’allà i dels més enllà. Són en ocasions el cordó umbilical que uneix una casa qualsevol amb el batec del món. Si per un moment els cables activessin la seva funció i aquesta pregués forma al mig del carrer ens trobaríem en una nova torre de Babel, seria interessant de viure-ho i veure-ho.
Davant la rigidesa de les façanes els cables són sens dubte elements que trenquen (massa, eh) la monotonia d’una línies molt ben definides, el cable trenca proporcions, plans, dibuixos dels arquitectes per configurar línies i dibuixos mai imaginats.
Què dir de la imatge? Del caprici de l’operari a l’hora de dibuixar aquest cercle deformat i boterut en mig de l’aire.
Té algun significat concret?. És una creació original?.
És la marca personal de l’operari que ha fet les connexions?.
Es pura xiripa la forma que ha quedat?.
És un excés de cable i no sabem com acabar-lo.
És, és... Cadascú hi dirà la seva però igualment no és res, simplement allà va quedar el cable i santes pasqües.
Després d’una estona de contemplació hem pensat en dues coses, una primera el cable i la corba que conforma ens ha recordat a una cèl·lula, en concret una ameba que té una forma de cercle deformat i que camina fent moviments amb tot el cos. La imatge lliga amb la que vèiem, ja fa una eternitat, al mític llibre “Ciencias Naturales” de l’eminent Salustio Alvarado. I encara ens ha vingut una altra comparació més artística, la forma del cablejat ens ha recordat els “rellotges tous” que pintava Salvador Dalí, que apareixen sobre representats en el famós quadre La persistència de la memòria.
Potser són il·lusions visuals, però si ens hi fixem bé veurem que no estan tan allunyats de les nostres comparacions.
Nou entreteniment urbà, buscar entre el cablejat comparacions amb l’art, la música, la literatura… en fi i tot allò que la nostra fantasia ens faci veure.
Es tracta de badar pel carrer i si no hi ha obres per mirar alcem al mirada i els cables donen per molt.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT