12-11-2005 9:28
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
16 anys de joventut passats a les presons de Franco no van poder ofegar les meves ànsies de llibertat. Aquest és el text de Maria Salvo que es pot llegir al llibre blanc adreçat al bust del dictador Francisco Franco i que està exposat al pati gòtic del Museu de Vilafranca fins el 27 de novembre. Es tracta duna insòlita proposta titulada La mutilació ignorada. Escolta Franco! que té com a finalitat provocar en el visitant una reacció que posi de manifest les seves emocions, sentiments i opinions. En definitiva, poder dir a Franco allò que la censura, la por o el cofoïsme no va permetre.
El bust exposat al Museu de Vilafranca és el mateix que va presidir la sala de plens del consistori municipal fins el febrer de 1976, quan va ser substituït per un retrat del rei Joan Carles. Des de llavors, la cara de Franco ha estat emmagatzemada al museu fins ara, que ha tornat a sortir a la llum. Per a la directora del centre, Montserrat Iniesta, es tracta de reforçar el component de reinterpretació de la nostra història recent gràcies a lajut de tots aquells que visitin el bust, perquè els seus missatges sarxivaran i daquí a temps sabrem quina reacció provocava encara la figura del dictador trenta anys després de la seva mort.
Per facilitar les coses, els responsables daquesta insòlita proposta, a mig camí de la performance cultural i lexperiment històric, posen a labast del visitant una gravadora per poder deixar-hi un missatge de veu, un mural, un plafó i una càmera de video, a més del llibre blanc. El nostre propòsit, diu Iniesta, és facilitar al màxim la resposta del visitant. Amb tot, la tradició marca la pauta. Els més joves shan decantant pel mural. Les banderes estelades dibuixades i les inscripcions de Catalunya independent i puto Franco posen de manifest la joventut dels seus creadors.
A laltre extrem, en canvi, hi ha el llibre blanc, on simposa la reflexió, lestil dels que tenen una edat i realment van haver de patir la dictadura. Aquests dos missatges en són una prova: Escolta Franco, tinc 40 anys, no vaig començar a llegir amb la llengua que més mare fins els 12. He crescut en una casa de poble amb el silenci de làvia, la prepotència del pare i la submissió de la mare. Com vols que això soblidi!. El segon missatge, però, prefereix passar pàgina: Les coses dolentes millor oblidar-les. Fora aquesta estàtua. Ja tenim prous mediocres al món. El conseller Joan Saura també aporta el seu gra de sorra: Escolta Franco, les diferències polítiques i socials es dirimeixen parlant, en llibertat, en democràcia. No matant, torturant o negant la llibertat.
No obstant això, Montserrat Iniesta assegura que no tothom és capaç dencarar-se al bust. Recorda un home que davant la cara de Franco no va poder dir res; la seva expressió denotava tal patiment, deurien ser tantes les coses a dir, que no va poder. I és que 40 anys de dictadura passen factura, fins i tot nhi ha que encara ho troben a faltar. Són els minoritaris, els que al llibre han deixat només tres missatges de lestil de Viva Franco, arriba España on queda palès lestancament del missatge que pateix lextrema dreta daquest país. Amb tot, i potser per evitar ensurts en un futur, una mà anònima escriu una dedicatòria clara i directa: Escolta Franco, res a dir. Segueix mort. Potser algú que prefereix no tornar a fer experiments amb el passat.
(noticia publicada al diari AVUI el dia 12 de novembre)
PUBLICITAT
PUBLICITAT