PUBLICITAT
POLÍTICA MUNICIPAL
08-09-2026 10:42
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Verds en Comú Podem ha fet arribar al govern municipal un document amb diferents dubtes, consideracions i propostes sobre l’expedient d’arrendament de l’immoble del Patronat d’Acció Social, situat al carrer de les Parellades, 60-62. La proposta del govern preveu instal·lar-hi una llibreria, una zona de degustació i un espai polivalent destinat a activitats culturals, que també podria ser llogat a tercers.
L’expedient havia de ser sotmès a aprovació en el Ple municipal del passat mes de juliol, però l’equip de govern va decidir retirar-lo davant la manca de suport dels grups de l’oposició.
Per a Verds en Comú Podem, el projecte presenta mancances importants i necessita una revisió profunda abans de tornar a ser portat al Ple. El grup considera que no es pot plantejar la cessió d’un edifici municipal durant un període que podria arribar als quinze anys sense haver definit prèviament quin model de llibreria i d’espai cultural necessita Sitges, quina funció pública ha de complir i quin retorn social i cultural ha de rebre el municipi.
“El govern ha començat la casa per la teulada. Abans de buscar una empresa que gestioni l’espai, cal definir quin projecte cultural volem, quina funció pública ha de complir i com garantirem que estigui al servei de la ciutadania i de les entitats de Sitges”, considera Carme Gasulla, portaveu del Grup Municipal de Verds en Comú Podem.
Una reforma de més d'un milió d'euros que no ha resolt l'accesibilitat
Una de les principals preocupacions de Verds en Comú Podem és que, després d’haver destinat més d’un milió d’euros a la reforma de l’immoble, encara no s’hagin resolt les barreres arquitectòniques ni es garanteixi l’accessibilitat universal de tots els espais.
L’edifici disposa de 233,23 m² útils a l’interior i d’un pati exterior de 267,53 m². Davant la diversitat d’usos previstos i les característiques de l’immoble, el grup reclama que el projecte garanteixi l’accés a totes les plantes i zones, tant interiors com exteriors, així com la instal·lació dels lavabos necessaris i degudament adaptats, d’acord amb l’aforament i les activitats previstes.
“És difícil d’entendre que s’hagi executat una reforma de més d’un milió d’euros en un edifici municipal destinat a usos públics sense haver previst i resolt les barreres arquitectòniques. L’accessibilitat no pot ser un afegit posterior: havia de ser una condició essencial del projecte des del primer moment”, afirma Carme Gasulla.
Per aquest motiu, Verds en Comú Podem demana al govern municipal que faci públics el projecte tècnic de la reforma, els informes d’accessibilitat, les modificacions introduïdes durant l’execució de les obres i la documentació relativa a la seva recepció.
El grup considera que també cal aclarir quines decisions es van adoptar, qui les va autoritzar i quins controls es van efectuar durant la redacció, l’aprovació, l’execució i la recepció del projecte.
En cas que es confirmi que una inversió pública d’aquesta magnitud es va projectar o executar sense garantir l’accessibilitat universal de l’edifici, Verds en Comú Podem exigirà que es determinin i s’assumeixin les responsabilitats polítiques i tècniques que corresponguin.
“No és acceptable haver d’invertir novament diners públics per resoldre unes barreres arquitectòniques que s’haurien d’haver eliminat durant la reforma. La ciutadania té dret a saber com es va planificar i supervisar l’obra, què ha fallat i qui n’ha d’assumir la responsabilitat”, remarca Gasulla.
Assessorament especialitzat i un possible concurs d’idees
Per resoldre definitivament aquesta situació, Verds en Comú Podem proposa que l’Ajuntament sol·liciti un assessorament tècnic especialitzat, amb la participació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, per estudiar les diferents alternatives que permetin garantir l’accessibilitat universal de l’edifici, respectant alhora el seu valor patrimonial.
Si, atesa la complexitat de l’immoble, aquest assessorament determina que cal una intervenció arquitectònica específica, el grup defensa la convocatòria d’un concurs públic d’idees que permeti comparar diferents propostes i seleccionar la solució més adequada des del punt de vista de l’accessibilitat, la funcionalitat, la integració patrimonial i el cost econòmic.
“No ens podem limitar a constatar que l’edifici té barreres arquitectòniques. Cal cercar la millor solució amb transparència, criteris tècnics i la participació de professionals especialitzats. L’accessibilitat universal ha de ser compatible amb la protecció del patrimoni, però ha de quedar plenament garantida”, afirma Carme Gasulla.
Un projecte indefinit i unes condicions poc justificades
Verds en Comú Podem també qüestiona que l’expedient no concreti quin model de llibreria es vol impulsar. No queda clar si es pretén afavorir persones emprenedores de Sitges, una llibreria independent i arrelada al municipi o una cadena amb experiència i capacitat econòmica acreditades.
El grup considera contradictori que el projecte es presenti com una oportunitat per generar una nova activitat cultural i que, al mateix temps, s’exigeixi a les empreses licitadores una facturació anual superior als 100.000 euros durant cadascun dels darrers tres anys. Aquest requisit exclou, de facto, nous emprenedors i iniciatives que encara no disposen d’una trajectòria empresarial consolidada.
“Si realment es vol donar una oportunitat a un projecte cultural independent i arrelat a Sitges, no té gaire sentit establir unes condicions que, a la pràctica, poden deixar fora les persones emprenedores i afavorir empreses ja consolidades”, assenyala la portaveu municipal.
El grup tampoc considera prou justificades la renda prevista, de 750 euros mensuals més IVA, ni la durada del contracte, fixada en dotze anys i prorrogable durant tres anys més.
Si l’Ajuntament vol establir una renda inferior al preu de mercat per garantir l’existència d’una llibreria a Sitges, cal definir amb precisió qui se’n pot beneficiar, quines obligacions culturals i socials haurà d’assumir i quin retorn rebrà la ciutadania.
En cas que es mantingui la gestió privada, Verds en Comú Podem proposa una renda progressiva i actualitzable, més reduïda durant els primers anys i revisable a mesura que l’activitat es consolidi. També defensa una durada inicial màxima de cinc anys, amb una possible pròrroga d’un o dos anys condicionada al compliment dels objectius culturals, socials i econòmics establerts.
Massa inversió pública per facilitar un negoci privat
El document també posa en qüestió que l’Ajuntament assumeixi bona part del mobiliari i dels equipaments necessaris per desenvolupar l’activitat comercial.
La proposta preveu que el consistori financi prestatgeries, mobles mòbils, un taulell polivalent, equipaments per a la zona de degustació, taules, cadires, grades, mobiliari exterior, una jardinera perimetral i una pèrgola, entre altres elements.
Per al grup municipal, cal diferenciar clarament entre les obres d’adequació estructural o patrimonial de l’edifici, que poden correspondre a l’Ajuntament, i el mobiliari o els equipaments vinculats directament al funcionament del negoci, que haurien de ser assumits totalment o parcialment per l’adjudicatari.
“No és raonable que l’Ajuntament assumeixi gairebé tota la inversió necessària per posar en marxa una activitat privada i que, al mateix temps, estableixi un lloguer molt reduït i una concessió que podria arribar als quinze anys. Si els recursos i la inversió són públics, cal valorar seriosament que la gestió també ho sigui”, considera Carme Gasulla.
Verds en Comú Podem també qüestiona que l’estudi de viabilitat s’hagi encarregat a una empresa sense experiència acreditada en el sector cultural o llibreter. Per aquest motiu, reclama conèixer els criteris seguits per seleccionar-la, les alternatives que es van valorar i quina ha estat la participació concreta del Gremi de Llibreters de Catalunya.
Més disponibilitat per a l’Ajuntament i les entitats
Verds en Comú Podem considera insuficients els catorze dies anuals que l’Ajuntament es podria reservar per utilitzar l’espai i proposa ampliar-los fins a vint. Aquests dies s’haurien de sol·licitar amb prou antelació per no interferir innecessàriament en la programació ordinària.
El grup també reclama que qualsevol revisió de les tarifes per llogar l’espai a tercers necessiti l’autorització expressa de l’Ajuntament, de manera que l’adjudicatari no les pugui modificar unilateralment.
Pel que fa a les entitats sense ànim de lucre de Sitges, considera insuficient el descompte previst d’entre el 20% i el 30%, especialment perquè no s’explica de què dependrà l’aplicació d’un percentatge o de l’altre.
Per això, proposa establir un descompte fix mínim del 50% i preveure la possibilitat de gratuïtat per a activitats d’interès públic, cultural, social o comunitari, d’acord amb uns criteris objectius i transparents.
“La funció cultural i comunitària del Patronat no pot quedar limitada a allò que decideixi l’empresa adjudicatària. L’Ajuntament i les entitats de Sitges han de tenir garantit l’accés a un espai que és municipal i que s’ha rehabilitat amb diners públics”, defensa Gasulla.
La gestió municipal directa, l’alternativa preferent
Davant les mancances detectades en l’expedient, Verds en Comú Podem defensa que s’estudiï seriosament la gestió municipal directa de la llibreria i de l’espai cultural, amb personal propi de l’Ajuntament.
Aquesta fórmula permetria garantir la funció cultural i de servei públic de l’equipament, facilitar l’accés de les entitats locals, assegurar unes tarifes assequibles i mantenir el control públic sobre els usos, els horaris, la programació i els ingressos.
La gestió directa també permetria coordinar el Patronat amb les biblioteques, els museus, els festivals, les entitats culturals i la resta d’equipaments municipals. Igualment, es podrien establir fórmules de col·laboració amb les llibreries locals, les editorials i els agents culturals de Sitges sense renunciar al control i a la titularitat pública del projecte.
“Si l’Ajuntament ja ha adquirit o està adquirint bona part del mobiliari i dels equipaments, la inversió principal s’està fent amb recursos públics. Per tant, cal preguntar-se per què no podem gestionar directament un espai que és municipal, amb criteris de servei públic i amb personal propi”, afirma Carme Gasulla.
“La gestió pública no significa renunciar a la col·laboració amb les llibreries, les editorials, les entitats o els agents culturals de Sitges. Al contrari, permetria articular aquesta col·laboració des de l’interès general i garantir que les decisions sobre l’espai es prenguin des de l’Ajuntament”, afegeix la portaveu municipal.
Verds en Comú Podem proposa definir els perfils professionals necessaris, crear o ampliar les places corresponents en la plantilla municipal i constituir les borses de treball necessàries per cobrir vacants, substitucions o incidències.
Cal aturar-se, comparar els models i decidir amb transparència
Abans de reprendre la licitació, el grup municipal reclama que l’Ajuntament elabori un estudi comparatiu rigorós entre la gestió privada mitjançant arrendament i la gestió municipal directa.
Aquest estudi hauria d’analitzar els costos i els ingressos de cada model, les necessitats de personal, les inversions públiques i privades, els riscos econòmics, el retorn social i cultural i la capacitat de garantir l’accés de la ciutadania i de les entitats.
“En un edifici municipal tan emblemàtic i cèntric no ens podem limitar a buscar un operador privat. Primer hem d’explicar com és possible que una reforma de més d’un milió d’euros no hagi resolt les barreres arquitectòniques, aclarir les responsabilitats polítiques i tècniques, cercar una solució amb l’assessorament del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i, si és necessari, convocar un concurs públic d’idees. Al mateix temps, cal definir quin projecte cultural necessita Sitges i estudiar seriosament la seva gestió directa per part de l’Ajuntament”, conclou Carme Gasulla.
Verds en Comú Podem demana al govern municipal que no torni a portar l’expedient al Ple sense haver resolt aquests interrogants, facilitat tota la informació tècnica i econòmica necessària i obert un procés real de diàleg amb els grups municipals i amb el teixit cultural i associatiu de Sitges.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT