DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

AVISOS D'EMERGÈNCIA

Alertar abans que lamentar


Redacció Vilanova i la Geltrú

15-09-2026 18:48

La protecció de les persones ha de prevaldre quan hi ha un risc meteorològic acreditat, però el sistema d’alertes també exigeix precisió, proporcionalitat i una comunicació capaç de preservar la confiança ciutadana

Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.


Afegeix-nos com a mitjà preferit a Google

La setmana passada milers de ciutadans del Penedès i el Garraf van rebre diversos avisos d'emergència als seus telèfons davant la previsió d'un episodi de pluges torrencials. El Govern va arribar a restringir la mobilitat, suspendre les classes, recomanar el teletreball i ajornar l’activitat sanitària no urgent. Les previsions del Meteocat situaven el nivell de perill en 5 sobre 6 en diverses comarques i advertien de la possibilitat de superar els 40 litres per metre quadrat en només trenta minuts.

Finalment, l’episodi va ser menys sever del que indicaven els escenaris més desfavorables. Una part important de les tempestes es va desplaçar cap al mar i el Govern va poder aixecar abans d’hora algunes de les restriccions. Aquest desenllaç ha alimentat inevitablement el debat sobre si les mesures van ser excessives.

La crítica és legítima. Viu Comerç ha denunciat l'impacte econòmic sobre establiments de Vilanova i la Geltrú i ha advertit d’un problema encara més delicat: si l’ES-Alert es converteix en un avís massa habitual, existeix el risc que la ciutadania acabi restant-li importància quan arribi una emergència realment extrema. És una advertència que l'Administració ha d’escoltar. Un sistema d’emergències només és eficaç mentre conserva la seva credibilitat.

Però seria un error jutjar una alerta exclusivament a partir del temps que finalment va fer. Les decisions preventives s’han d’avaluar amb la informació disponible en el moment de prendre-les, no amb el coneixement posterior. La consellera d'Interior, Núria Parlon, ha defensat que les mesures es van adoptar seguint criteris tècnics i ha resumit bé el dilema: quan les conseqüències potencials poden ser irreparables, l'Administració no pot apostar perquè finalment plourà menys.

El record recent obliga, a més, a ser prudents. Al Vendrell, diversos ciutadans van entendre les mesures precisament perquè només unes setmanes abans, el 22 d'agost, uns aiguats havien causat dues morts sense que s'hagués enviat cap ES-Alert. Aquesta experiència explica que molts veïns, tot considerant que aquesta vegada el Govern podia haver-se avançat, prefereixen que les autoritats pequin per excés de precaució abans que per defecte.

Aquesta és també la qüestió de fons. Quan està en joc la vida de les persones, la seguretat ha de ser la primera consideració. Una jornada escolar alterada, una reserva cancel·lada o unes hores de menor activitat comercial tenen conseqüències i no s'han de menystenir. Però són perjudicis reparables. Una vida perduda no ho és.

Això no significa que qualsevol alerta estigui justificada ni que les administracions quedin eximides de revisar els seus protocols. Precisament perquè l’ES-Alert és una eina excepcional i potent, cal utilitzar-la amb criteris comprensibles, delimitar tan bé com sigui possible les zones afectades, explicar amb claredat què implica cada missatge i actualitzar ràpidament les instruccions quan les previsions canvien. La prevenció no està renyida amb la proporcionalitat.

El repte, per tant, no és escollir entre alertar o no alertar. És disposar d’un sistema capaç d’alertar quan cal, allà on cal i amb la intensitat que cal. La meteorologia extrema comporta inevitablement un marge d'incertesa. La gestió pública ha d’aprendre a conviure-hi sense caure ni en la temeritat ni en l’alarmisme.

Després d’una emergència que finalment no arriba, és fàcil pensar que les precaucions sobraven. El veritable fracàs, però, seria descobrir després d'una tragèdia que una alerta que podia haver salvat vides no es va enviar per por de molestar, d’equivocar-se o d’alterar l’activitat quotidiana. Entre aquests dos riscos, la responsabilitat pública ha de tenir clara la prioritat: primer, protegir les persones; després, revisar, afinar i millorar el sistema.

Participa a l'enquesta

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.