DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

LITERATURA

Iruña 1997


Frederic Llopart Vilanova i la Geltrú

23-09-2026 10:32

El llibre ens planteja un complicada investigació criminal però alhora és un bon retrat de la societat navarresa condicionada i tensionada per l’enfrontament polític i pel fet del segrest, amb amenaça de mort, del jove regidor del PP Blanco

Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.


Afegeix-nos com a mitjà preferit a Google

Coberta d'"Iruña 1997" de Natxo López. Eix

Novel·la en que l’autor debuta en el gènere negre. La novel·la combina una ben travada intriga criminal amb un moment delicat de l’Espanya de finals dels anys noranta amb el segrest per part d’ETA del regidor Miguel Angel Blanco i tot plegat emmarcat en la desenfrenada celebració dels Sant Fermin a Pamplona.

El llibre ens planteja un complicada investigació criminal però alhora és un bon retrat de la societat navarresa condicionada i tensionada per l’enfrontament polític i pel fet del segrest, amb amenaça de mort, del jove regidor del PP Blanco.

La narració detalla els moments complicats mentre dura la investigació criminal, i els sentiments que van aflorant en la societat mentre dura el compte enrere per saber si es fa efectiva l’amenaça d’ETA. Així és i en saber-se la mort del regidor es crea un enfrontament entre els partidaris d’ETA i molta gent ja farta de la violència gratuïta.

La història ja ho dirà però la veu popular assenyala que aquest assassinat va ser el principi de la fi d’ETA, malgrat avui i tot el temps que ha passat hi ha ferides que encara estan per cicatritzar. Hi ha encara molt dolor.

Natxo López és guionista, creador i showrunner amb una àmplia trajectòria a la televisió i al cinema. Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Navarra, va iniciar la seva carrera com a guionista en sèries com 7 vides i ha format part de l'equip creatiu de nombrosos èxits com Gran Reserva, Allà baix, Viure sense permís, Caront o Entrevias.

Ha estat creador de sèries com Perdida (Atresmedia/Netflix) i és darrere de projectes originals de ficció que abasten des de la comèdia fins al thriller. En cinema, ha signat guions per a pel·lícules com Cap (nominada al Goya al Millor Guió Adaptat), Objectes, Penya-segat o La veu del sol. Natxo combina el seu treball com a guionista amb la docència, l'escriptura de llibres especialitzats i el desenvolupament de nous projectes com a creador i productor executiu.

Aquesta és la seva primera novel·la “negra” però donat l’èxit obtingut i les bones crítiques no seria estrany que la parella de policies, l’Amaia i el Julio seguissin desentrellant altres casos.

La narració de la novel·la té com a marc general les festes dels  Sanfermins de 1997, uns dies que han quedat marcats com els dies en que es va produir el segrest i posterior assassinat de Miguel Ángel Blanco per part d'ETA davant la consternació general de la societat. ETA plantejava l’immediat retorn a Euskadi dels presoners, sabia que era impossible en quaranta vuit hores i per l’absurditat del plantejament sinó és que no es volia revenja perquè dies abans la policia havia alliberat a un parell de segrestats. Aquest context, ja de per sí interessants podia ser el nucli central, en la narració té una importància cabdal tot i que la trama és la investigació d’unes morts i agressions amb motivacions sexuals. Però la mort del regidor  acaba tenint un lloc central a l'obra. Sobretot perquè la festa s'interromp, la ciutat es revolta i es generen enfrontaments molts durs. La investigació policial ens mostra una Pamplona dividida i commocionada.

Tot comença quan la policia municipal troben a la Muralla de la ciutat una noia de raça negra morta, amb alguns detalls que poden induir a una agressió sexual. Els comandament de la patrulla creuen que es tracta d’un accident però la Amaia, una policia municipal novella i euskaldun de procedència s’enfronta al seu primer cas, creu que hi ha prous indicis per iniciar una investigació per mort violenta. Els seus comandaments insisteixen, sense massa interès en no aprofundir en la investigació, en considerar la mort com un accident fortuït amb conseqüències fatals per la noia, cosa que durant les festes pot semblar possible donat el consum d’alcohol i l’índex d’etilisme que es dona. Però ella tossuda i constant va tractant la mort com una possible víctima de violència.

La insistència de l’Amaia fa que el cas no quedi oblidat i per raons de competència connecta amb un Policia Nacional d’investigació criminal, per veure si pot seguir amb el cas. Julio Goñi, Goñi és un policia nacional que torna a Pamplona després de quinze anys d’absència, torna perquè la seva mare li demana. S’està morint i vol que estigui amb ella els darrers dies de la seva vida. Julio arriba a Pamplona precedit per la seva excel·lent feina feta a Galícia on ha ajudat a desmembrar diversos clans de narcotràfic. Però Julio porta també una motxilla farcida de mals records. És fill d’un pare maltractador que va ser un comissari franquista molt actiu en la repressió i tortura dels detinguts abertzales. Això encara pesa en la consciència del Julio i també amb la relació amb la seva mare que li explica alguns situacions guardades secretament durant molts anys i que van condicionar els fets al voltant de la família del Julio.

La investigació esdevé una cursa de fons asfixiant, van buscant testimonis que els podessin aportar algunes idees que els portés a esbrinar que va passar amb al noia. Mentre una nova agressió sexual els posa en alerta de que hi pugui haver un depredador sexual. Indaguen en el passat per trobar casos semblants, interroguen a molta gent, tenen les seves sospites però tot es veu condicionat per la situació que viu la ciutat en aquells moments. Malgrat els problemes que els hi plantegen els seus superiors, els impediments d’un jutge ells tossuts segueixen la investigació fins a esclarir els fets.

Entre mig es va fent una dissecció de l’enfrontament de la societat  entre els partidaris d’ETA i el conjunt de gent que decideixen plantar cara a la violència terrorista. L’Amaia i el Julio venen de sectors  socials enfrontats però la investigació els uneix. Ella representa un nou model de policia moderna, respectuosa en les formes i proximitat amb la gent junt amb la simpatia pels moviments abertzales i ell encara malda per lliurar-se de la càrrega del passat i dels seu pare.

L'atmosfera és sens dubte el punt fort del llibre. El lector es veu immers en el contrast brutal de la Pamplona d'aquells dies de juliol: la tradició de la festa popular, el xivarri i l'alcohol dels Sanfermines en contraposició directa amb el sentiment col·lectiu d'impotència, por, ràbia i el naixement de l'anomenat "Esperit d'Ermua".

En definitiva, Iruña 1997 és una excel·lent novel·la de misteri i assassinats, ben escrita i amb una trama sòlida. La novel·la, però, és també un exercici de memòria històrica des del respecte i la sensibilitat sense demagogia ni posicionaments extrems. Aconsegueix retratar molt bé els diversos posicionaments morals i ètics. Retrata el dolor i el canvi de paradigma que va viure la societat civil davant el terrorisme amb l’assassinat del regidor Miguel Angel Blanco.

Iruña 1997
Natxo López
Libros Cúpula
Barcelona, abril 2026

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.