PUBLICITAT
CELOBERT
25-09-2026 14:00
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
En els anys 50, bordegàs encara, fill de botiguers, a l’estiu em portaren a unes colònies dels Escolapis a Vilanova mateix. Matins sencers de banys a una platja a tocar de Cubelles. Hi anàvem amb l’òmnibus del Bartrets amb motor de benzina. Mostrava al darrere una escala de gat per accedir a l'immens sostre practicable per equipatges, a banda i banda hi penjaven com dos ullassos esglaiats dues rodes de recanvi.
Aiguamolls atapeïts de junqueres, aigües somes plenes de mosquits i granotes que feia una subtil pudor indefinida de gos com fuig, de sofre i cartó de petard cremat. El sorral era solitari, un indret estrany i salvatge deixat de la mà de Déu. En deien el Prat de Vilanova.
Vigilats per un mariner que es banyava vestit amb gorra i tot fèiem mil cabrioles i cabussons cercàvem petxines, esgarrapaven posidònia o ens gronxàvem al capdamunt de l’ona lliscant amb la bromera els dies de mala mar. Plegar cornetes amagades entre els pans de gleva on ja no es feia peu, era el premi absolut.
Allà, vaig estirar les cordes del rossegall que encerclava en mitja lluna els peixos que restaven presoners de l’embossada: mabres, sards, algun serrà per fer sopa que el mariner s’enduia a casa -- brou era un mot recaragolat que no era al nostre prim català-.
Allà vaig sentir xisclar com ferit de mort un altre nano que va trepitjar una aranya; el mariner va fer amb quatre canyotes una foguera on va acostar el peu del picat fent fang amb una aigua grogosa que no diré l’origen li va empastar un apòsit amarronat.
Xiscles de joia i terror, cridòria, vida esclatant amanida amb sal marina. Els matins al mar eren el paradís i no ho sabíem. Tampoc enteníem que volia dir “santa innocència”, que remugaven els vells en contemplar les facècies d’aquest mena de circ del sol en miniatura.
Aquelles llacunes plenes de massa insectes era Platja Llarga i reapareix a la meva vida amb mala cara al 2006.
El TSJC emet sentència inapel·lable: Platja llarga encara té els drets vigents per la construcció d’unes 300 vivendes i l'obligació paral·lela d’aixecar un gran hotel a peu de platja amb l’afegitó de renaturalitzar l’entorn.
Conclusió: durant dècades tothom ha badat, el POUM de Vilanova que ningú s’ha pres la molèstia de canviar manté la qualificació d’urbanitzable.
L’embolic és fort perquè entre badall i becaina dels responsables polítics i o tècnics de la Casa Gran, l’empresa de moda Qualitat, -empresa i o cooperativa?- que ha mostrat múscul financer i notable ambició en la gestió i en la construcció de la Primera Fase de Pirelli Mar, havia comprat primer els terrenys amb els drets antics vigents ho havia revenut a una societat constructora nominada Subiráts Berenguér, que és la que es queda mona quan l’Ajuntament oficialment es desdiu i declara Platja Llarga intocable i preservada per sempre.
La intenció és boníssima llàstima que els Tribunals ho considerin il·legal. No es pot ballar i alhora tocar la trompeta.
Si afinem, Subiráts Berenguer no compra els terrenys físics sinó la Societat sencera que té els drets urbanístics que és Qualitat Promocions S.A. Aquí Qualitat es posa una medalla de picardia financera i fa caixa llarga. El comprador litiga anys i panys fins que amb l’ajut de la Sentència i la bona voluntat de l'Incasòl que acudeix arrossegant els peus es poden pagar encara les nòmines de l'Ajuntament badoc.
El forat és superior a 60 milions d’euros i la urbanitzadora privada es dona per compensada en terrenys equivalents en valor en altres punts de Catalunya.
El deute ara és amb l’Incasol, en part compensat amb cessió de drets a l'Eixample Nord, avui,encara vint anys després, arrosseguem més de quaranta milions.
Puc fer un flash back per cloure a la meva infància. Recordo les pesades cadenes que penjaven dels penitents vinclats a les processons per Setmana Santa.
De fons sonaven cornetes, les bastonades dels armats romans compassant el silenci del poble, a pas militar els guàrdia civils de gala custodiant amb el naranjero cap per avall l’urna on jeia l’escultura del Crist davallat de la Creu.
La història és pendular… Diuen.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT