PUBLICITAT
EXPOSICIÓ
28-09-2026 11:51
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
El silenci antropològic i cultural que ha planat sobre la dona contrasta amb la seva representació. Des de temps immemorials, el cos i el rostre femenins han estat dibuixats, pintats i esculpits. En la nostra memòria visual hi ha un immens rebost d’imatges que van, i només són uns pocs exemples, de la Dama d’Elx a la Victòria de Samotràcia, del naixement de Venus, de Botticelli, als milers de figures de Maria, la mare de Jesús, de la Maja, de Goya, ja sigui vestida o nua, als retrats de Jacqueline, de Picasso.
A mesura que la dona ha anat emergint a la superfície de les aigües de la història, també de la història de l’art, l’art modern ha anat trencant motlles en la representació de la dona mostrant no tant un cànon de bellesa en el seu aspecte físic sinó en el més subtil que la il·lumina i reflecteix: l’esperit del femení, que tant bé va saber plasmar Goethe en «l’etern femení» (das Ewig-Weibliche), una expressió que apareix al vers final de la segona part de Faust, i que es llegeix com: «L’etern femení [que] ens atrau cap amunt o “ens eleva”». Aquesta figura interior ascensional, l’etern femení, exalta l’ànima humana de la natura a la cultura i es mostra en la llum de la carn i l’esperit ensems. Ben al contrari de la visió tancada i reductiva de l’ésser humà dona-Eva, acusada d’inductora del pecat.
Aquest prolegomen ha estat inspirat a la vista d’una exposició que en el seu discurs es projecta més enllà d’una mostra col·lectiva per esdevenir una conversa artística en què tres artistes: Adelaida Murillo, Carme Magem i Antoni Miquel Morro, comparteixen un mateix punt de partença a l’hora de crear les obres que integren la mostra Filigranes. Tres mirades sobre allò femení: una reflexió sobre la memòria, la identitat, l’emoció i el simbolisme de la figura femenina. La mostra va ser inaugurada el passat 18 de setembre i es pot visitar fins al 31 d’octubre de 2026 a la Galeria Artemísia, Art & Tendències. Amb seu a Les Franqueses del Vallès, aquest espai expositiu està dirigit amb una gran visió de les estètiques actuals afins a la seva sensibilitat, per Cristina Requena, una galerista que tant creu en l’aventura de l’art com en la del pensament, la qual cosa es fa realitat, una vegada més, en l’exposició Filigranes. Tres mirades sobre allò femení.
«Una filigrana és una tècnica d’orfebreria que treballa fils molt fins de metall fins a construir formes d’una delicadesa extrema», escriu Requena a la introducció de la mostra que aplega, relligades com en els fils subtils en una peça d’orfebreria, tres propostes artístiques, tres llenguatges, tres sensibilitats a l’hora d’aproximar-se a allò femení que es reflecteix més enllà de la representació física de la dona.
En el conjunt de les seves obres, Adelaida Murillo ha treballat en la idea de «la figura com a relat» i les desplega, diàfanes, a través del dibuix i l’aquarel·la. Com un delicat, sintètic, gràcil traçat al fresc, l’artista mostra l’expressió de l’etern femení inspirada en la literatura. Les seves peces parteixen de la lectura de poemes, novel·les, records i les referències culturals que en el transcurs dels anys han anat nodrint el seu imaginari personal amb una gran diversitat de veus que ara han dialogat, plenes del sentit de l’experiència humana, amb la pròpia vivència del ser femení.
Amb «Renaixences», Carme Magem parteix de la representació de la figura com a espai de l’interior treballant les seves peces amb un llenguatge mixt: collage, transferència, estampació i dibuix. L’objectiu ha estat traslladar al rostre femení no la semblança sinó els moviments de la interioritat: fragilitat, emotivitat i veritat interior de l’ésser humà dona. Un ésser humà sempre és un ésser en procés, d’aquí ve la composició fragmentada i per capes dels retrats en evolució.
Antoni Miquel Morro, atret per «la figura com a símbol», parteix de la figuració vinculada estèticament a la cultura mediterrània que van heretar artistes com ara Mallol (inspirat en una figura real, l’escultor anava més enllà per representar, estilitzada, la Ben plantada d’Eugeni d’Ors, la dona de la terra elevada al símbol de l’etern femení de Goethe). Morro anomena «allò diví femení» aquest esperit del femení interior que eleva del fang l’ànima humana, i que ha representat a través de l’escultura.
L’exposició Filigranes. Tres mirades sobre allò femení, amb dibuixos acolorits amb aquarel·les d’Adelaida Murillo, amb obra en tècnica mixta de Carme Magem, i amb escultures d’Antoni Miquel Morro, mostra un atractiu i versàtil recorregut amb l’eix central del femení de la vida que es desprèn de l’aura de cossos i rostres de dones. Com en les figures de sants i venerables, els antics medievals representaven la llum que irradia de l’etern femení, de l’interior femení, del diví femení, amb aurèoles lluminoses de pa d’or. A Filigranes. Tres mirades sobre allò femení, som convidats a llegir des de la imaginació creativa de cadascú, i en el gaudi contemplatiu de les peces exposades, la mateixa aura fulgent, ja sigui que es manifesti a través de lletres, de cossos escultòrics o de palimpsestos.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT