DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS
☰ ☰

BADANT PELS CARRERS

Cert, però potser també s’ensuma una mica d’enveja


Ferran Savall Vilanova i la Geltrú

04-10-2026 19:49

Hi ha un gran debat, sense cap mena d’importància real, sobre si un “bon català” (condició atorgada pels repartidors de patriotisme) pot ser seguidor actiu de la selecció espanyola

Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.


Afegeix-nos com a mitjà preferit a Google

Ferran Savall

Una baralla poc transcendent, que sembla amb moltes possibilitats, que pugui remuntar-se al passat mundial de futbol celebrat al juliol als EEUU, Mèxic i Canadà en que la selecció espanyola es va emportar el guardó de campiona del món. Just o no, merescut o no ja no té importància van jugar i van guanyar.

Aquets fet que pot alegrar a molta gent també provoca rebuig i urticària en molta altra.

Hi ha un gran debat, sense cap mena d’importància real, sobre si un “bon català” (condició atorgada pels repartidors de patriotisme) pot ser seguidor actiu de la selecció espanyola. Debat que genera posicions encontrades i a vegades discussions dures, agres i desagradables. Els repartidors de carnets de catalanitat neguen aquesta possibilitat, i altres diuen amb murrieria que es pot anar a favor d’un equip estranger si juga bé. I entre mig una altra part d’afeccionats que tant li fot, si juguen bé doncs endavant les atxes.

Tenim a una part del país aquest “guardiolisme essencial” que fa que molta gent vagi a favor del club que entreni el sr. Guardiola, sigui quin siguin i d’on sigui i altres que defensen per la mateixa raó que anar amb el Madrid és perfectament justificable ja que si són clubs estrangers no cal entrar en debat.

La pintada original que sincerament la trobem una mica condescendent ha estat replicada de manera contundent i expeditiva amb la paraula Gol!.

El text original no em diran que no recorda alguna estrofa d’alguna de les cançons més estripades i famoses de Chavela Vargas aquella cantant mexicana que cantava amb la seva veu aspra, ronca i trencada amb despit o ràbia. Chavela Vargas (pels de batxillerat recordar que va ser una cantant i actriu mexicana que va tenir un llarga amistat i relació amb Frida Kahlo).

"Fallaste Corazón"

Tú que te creías el rey de todo el mundo.

Y tú que nunca fuiste capaz de perdonar,
Y cruel y despiadado de todo te reías,
Hoy imploras cariño aunque sea por piedad

¿A dónde está tu orgullo? ¿a dónde está el coraje?
Porque hoy que estás vencido mendigas caridad
Ya ves que no es lo mismo amar que ser amado
Hoy que estás acabado ¡qué lástima me das!

Un cert paral·lelisme (potser forçat) entre l’avui guanyes però seguiràs essent pobre i creure’t el rei de tot el món i acabar vençut per la pobresa irremeiable.  En fi ja sabem que això del futbol mou passions (també diners i influències i fins i tot corrupció) i quan es volen exaltar els sentiments nacionals que millor que usar l’esport com a medi per aglutinar a molta gent sota una mateixa bandera. I ja sabem que una bandera ens agermana.

I això genera un altre gran debat entre els que diuen que no cal barrejar esport i política i aquell que creu que l’esport és també política. No hi ha acord, però  segueix el debat per distracció d’uns i altres.

Perquè ja em diran si no és política apallissar a un jove que porta una estelada  a més de repressió inútil forma part d’un substrat polític.

I també és política inventar-se un homenatge a l’estelada al camp del Barça instant pel mateix President que preguntat que feia a Nova York durant el mundial i, valent ell, deia que donar suport a la selecció d’Espanya.

I no passa res, tot és possible en aquest món del futbol.

Tot sigui per la causa de la piloteta amunt i avall.

Però la pintada en qüestió demostra que hi ha una voluntat de menystenir la victòria de la selecció espanyola perquè en el fons no resol res. Certament és així, campiona.

Però el que ha pintat al damunt gol, tot i que potser és pobre també pot ser feliç i estar content de la victòria.

Una cosa no treu l’altra, o és que un pobre no pot tenir el seu moment de felicitat?.

Tot plegat una certa envejeta o despit davant de la victòria, la puta victòria d’Espanya.

I altres respondran: Què nos quiten lo bailao.

I seguim...

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.