PUBLICITAT
HABITATGE
08-10-2026 11:19
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
“Només volia morir a casa seva”. Aquesta era l'única i última voluntat de la Maricarmen: morir al pis on havia viscut tota la vida i on havien mort el seu pare i la seva mare. Morir a la casa que la va veure créixer i la va veure viure. Una casa que la Maricarmen havia aconseguit convertir en la seva llar.
Escrivia la meva amiga Sara a Twitter —quan encara el fèiem servir— que l'únic que demanava era una casa on veure créixer les flors de les seves plantes. D’això han passat ja més de 5 anys i aquesta frase m’acompanya des de llavors clavada com una punxadeta a dins pràcticament imperceptible que, a poc a poc, va fent llaga.
I és que com hem de poder dibuixar un projecte de futur quan el nostre horitzó vital caduca cada cinc anys? Una violència més del mercat immobiliari, l'engranatge perfecte que impossibilita qualsevol arrelament. Tinc amigues amb criatures que veig com han de renunciar a triar l'escola del barri perquè no tenen cap certesa d’on seran quan els venci el contracte de lloguer. Com vols plantejar-te formar una família o teixir vincles al barri quan tot depèn de la voluntat de la teva propietat?
El drama afegit és que, avui dia, cada canvi de pis és una reculada directa en la nostra qualitat de vida. Segons dades d'elDiario.es, l'habitatge a Vilanova i la Geltrú s'ha encarit al voltant d’un 50% en l'última dècada, situant la mitjana d'un pis petit al voltant dels 950 euros. Ho sé de primera mà perquè he viscut l'angoixa d'haver de buscar un nou pis fa pocs mesos. Però la realitat és encara més perversa: per pagar la mateixa quota del pis d'on et fan fora, actualment només pots optar a immobles més antics, més foscos, més allunyats del teu barri i, amb total certesa, o amb humitats o amb goteres, d’això no te'n lliuraràs. Paguem lloguers més alts per espais significativament pitjors, i tot això amb una llei d’habitatge que regula d’alguna manera el lloguer i imposa un topall a les zones tensionades. Gràcies per tant, suposo.
Clar que d’això encara hem de sentir que 900 euros és un regal. Un regal per viure a quaranta quilòmetres de Barcelona —on anem a parar moltes treballadores—, supeditades a xarxes de transport públic desastroses i amb uns preus abusius que suposen, amb tota probabilitat, la nostra segona gran preocupació i que ens turmenta diàriament.
Mentrestant, les que no hem tingut l'herència familiar com a xarxa de seguretat continuem sumant mudances. Continuem acumulant mobles col·locats a la força a habitacions on no caben i continuem veiem com les plantes se’ns panseixen per la pèrdua de llum natural a cada nou trasllat.
Parlar d'habitatge no hauria d’anar acompanyat de la rendibilitat, de l’actiu o de l’oportunitat d’inversió; parlar d’habitatge ha de ser parlar del dret a poder descansar, a fer-se gran i a acomiadar-se de la vida amb la pau d'estar envoltada dels teus propis records.
I és aquí on avui em pregunto què en serà de les que no tindrem una casa on morir? On anirem quan el cos ja no aguanti més trasllats? Quan no puguem més de la incertesa de trobar un nou sostre cada pocs anys?
L’únic que està clar és que aquesta tranquil·litat no ens la regalarà ningú, al contrari. Ja sabem la postura de Junts i també la del PSOE: no tenen cap intenció de donar-nos pau. Una pau que només aconseguirem quan tota aquesta decepció i tristesa individual es transformi en ràbia i organització col·lectiva. Amb la vaga general de l’11 de novembre tenim una oportunitat. L’11 de novembre ho aturarem tot per la Maricarmen, per l’Olga i pel Javi, per les plantes de la Sara, però també per la nostra pròpia vellesa.
Perquè no volem que fons d'inversió ni rendistes, per molt petits que siguin, decideixin fins quan tenim dret a tenir un sostre, ni acceptarem continuar pagant més per viure pitjor. És el moment d’exigir una llar on poder construir una vida digna i, sobretot, on poder-nos quedar a viure —i a morir— en pau.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT