PUBLICITAT
EDUCACIÓ SOCIAL
09-11-2026 6:57
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Avui reflexiono després de llegir de l’article de l’Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de "L'ofici d'educar" de ”El suplement” de Catalunya Ràdio on la terapeuta Laura Gutman, ens diu: “les etiquetes no són l'infant, sinó opinions de la mare o del pare sobre aquell infant”, per tant, no el descriuen necessàriament, sinó que són la mirada, els prejudicis o les necessitats dels adults
He pensat que seria bo obrir un debat sobre com les etiquetes familiars poden condicionar tota una vida...
Efectivament, els educadors i educadores socials i molts dels professionals de l’educació sabem que les etiquetes familiars poden condicionar profundament tota una vida.
A la infantesa, el que comencen sent comentaris aparentment inofensius o descripcions casuals, sovint es converteixen en guions de vida que la persona assumeix com a veritats absolutes, limitant el seu potencial i la seva llibertat d'elecció en l'edat adulta.
Si ens endinsem en el món de la psicologia, aquest fenomen s'explica principalment a través de l'efecte Pigmalió. Quan els progenitors assignen una etiqueta a un infant, de retruc aquest ha de confirmar aquestes expectatives, d’una manera inconscient es mantindrà en el seu lloc dins del sistema familiar.
També observem com a conseqüència la creació de creences limitants. Quan a algú se li repeteix sempre el mateix, és molt probable que acabi integrant aquest tret d'identitat inherent, deixant d'esforçar-se, perquè sent que ell o ella és així i que no ho pot canviar.
De la mateixa manera passa amb les etiquetes aparentment "bones", també paguen un preu molt alt. Són aquells casos del fill o la filla perfectes que, de retruc, els obliguen a no poder fallar mai, a no poder expressar vulnerabilitat, tristor o ràbia, això sovint condueix a l’ansietat i al perfeccionisme patològic en l'etapa adulta.
També trobem sovint una polarització amb els germans, els rols per contrastar entre ells provoquen un bloqueig en una part de les habilitats dels seus membres i una baixa autoestima i dependència.
Els infants aprenen a mirar-se a través dels ulls dels altres i passen la seva vida actuant per acomplir amb el personatge que li van assignar i en alguns caos rebel·lant-se radicalment i sistemàticament en contra.
Sabem doncs que per poder trencar amb aquests condicionaments és necessari un procés d'autodescoberta que generalment requereix maduresa i, a voltes, acompanyament terapèutic.
S’ha de prendre consciència, cal identificar quines són les paraules exactes amb què et definien a casa i detectar si encara les assumim com a nostres i qüestionar-nos sempre aquesta etiqueta.
Acceptar que una cosa és haver tingut una conducta concreta en un moment donat, i una altra de molt diferent és ser un fracassat. Les persones som dinàmiques i estem en constant evolució.
S’han d'explorar noves facetes, canviar d'opinió, fallar i construir la nostra pròpia identitat, lliure de les expectatives del passat.
Cal abordar les etiquetes familiars amb conscienciació, ja sigui per no transmetre-les a la següent generació com per desprendre's de les motxilles del passat.
És l’educació tant en la criança com en el creixement personal la clau fonamental que ha de substituir el "ser" (estàtic i rígid) pel "fer" o "estar" (dinàmic i mutable).
Els educadors i educadores socials sabem que calen seguir unes estratègies si volem educar uns infants lliures de rols encotillats, hem de revisar el nostre llenguatge diari i centrar-nos en el seu comportament present, no en la seva identitat. Canviar el verb ser pel verb estar o fer.
Això permetrà a l'infant entendre que el seu comportament es pugui canviar i que una acció no el defineix com a persona.
En lloc d'utilitzar adjectius qualificatius, s’ha usar la descripció objectiva per fomentar la motivació en lloc de la necessitat d'aprovar a algú, en definitiva valorar l'esforç, no el resultat ni la capacitat.
S’han d’evitar les comparacions entre germans, i permetre contradir el seu propi patró, cal que cadascú actuï de manera diferent.
El psicòleg humanista Carl Rogers va dir "la paradoxa curiosa és que quan m'accepto tal com soc, llavors puc canviar.", les etiquetes (tant les que posem com les que patim) bloquegen el canvi.
Únicament quan ens alliberem de la pressió d’haver de ser el personatge que ens han assignat i ens acceptem en tota la nostra complexitat, recuperem la llibertat d’evolucionar.
Si voleu compartir les vostres etiquetes o aportar algunes consideracions, aquí teniu el meu correu electrònic, entre tots i totes podrem enriquir el nostre debat... gràcies per les vostres aportacions, són un complement molt important per aquestes reflexions compartides.
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT