PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
15-11-2026 11:09
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
La cortesia obligada del cartell demanant disculpes per les molèsties que es puguin ocasionar durant la construcció de l’edifici està molt bé. Correcte, cal mesurar les possibles conseqüències pel veïnat i posar les mesures per evitar molèsties.
Però la resposta que ha tingut per part d’algú (desconeixem si és veí o, veïna o forà) no ha estat precisament amb la cordialitat esperada.
Un contundent Que us follin! deixa clar que no està per pamplines no només no accepta les disculpes sinó que llança un “prou d’edificar!!” que ja deixa clar de quin pal va.
I ja sabem i és prou conegut que l'expressió “que us follin” és una de les fórmules usades pel personal per insultar, de rebuig i d’incontinència verbal més potent, gràfica i àmpliament usades en el nostre idioma en la seva vessant més col·loquial i que és usat de manera majoritària en els temps que vivim i ja tenim clar també que és una expressió altament barroera, grollera, vulgar i sobretot tabú en contexts formals i fins l’expressió té una força verbal i simbòlica brutal.
Si et diuen que et follin, tens clar que no ve l’expressió d’un bàndol amic.
I tampoc en determinats contextos el “follar” no té connotacions sexuals i si els té verbalitzen una violència implícita que pot fer desagradable l’acte de follar que normalment hauria de ser plaent.
El grafiter podria haver usat fórmules que vindrien a dir el mateix com A cagar a la via, A pastar fang, potser més acceptables en cercles familiars i sense tanta violència o algunes de més fortes com Que us bombin, Que us donin pel sac, que vindria a significar més o menys el mateix però perden intensitat verbal i no tenen la contundència que tanca tota possible discussió, reflexió diàleg amb qui t’ho diu.
En el fons la posició del pintaire no és atacar per atacar sinó que té la ideà clara cap a on apunta. La construcció, el constructor, la planificació, el creixement i bla, bla, bla.
La construcció sembla la fixació de determinades persones i grups que l’assimilen indiscriminadament a l’especulació de la manera immediata però a llarga distància amb allò tant recurrent de la ciutat dormitori.
En el cas d’aquest habitatge que ha originat el malestar i l’exabrupte d’algú no són precisament una construcció amb aire d’especulació sinó la substitució d’un parell d’habitatges vells i tronats sense cap mena d’interès patrimonial, més enllà de l’entorn i el conjunt que passarà a ser un edifici amb tres pisos, com a molt, de nova construcció. Si falta habitatge cal fer-ne i si es vol rehabilitar zones degradades moltes vegades no es podran mantenir tots els vells casalots i hi haurà d’haver habitatge nou que substitueixi part de les cases que ja no poden salvar-se.
Els detractors de noves construccions, del creixement de la ciutat poden estar carregat de bones raons però no sempre són les que prevalen o les seves propostes són les millors, ni tenen sempre la raó.
El problema de l’habitatge condiciona bona part de les polítiques locals i ens atreviríem dir que en bona part del món. La manca d’habitatge, els preus desorbitats, la propietat immobiliària com element especulatiu, l’ús i abús de determinades condicions que escanyen als usuaris. Tot plegat fa que l’habitatge s’hagi convertit en bona part de les causes de les eleccions que tenim a la cantonada.
Solucions, també diverses, però en part també passant per construir nous habitatges i si són de protecció oficial encara més. No és el cas, els habitatges aniran al mercat lliure però com a mínim hi haurà oferta, que ara és pràcticament nul·la.
Es pot ser crític amb el creixement i fins i tot desitjar el decreixement però són opcions poc realistes en aquets moments i en la nostra societat actual.
Un creixement harmònic, una ampliació de la cartera d’habitatge moderada i sostinguda pot ajudar en part a pal·liar els efectes de les polítiques d’habitatges especulatives i depredadores.
Els podran llençar l’abjecte Que us follin!! Com a màxima expressió de rebuig, de tallar qualsevol pont de diàleg verbal, de clara pèrdua ja d’arquets i d’una evident agressivitat... però el fer-ho no et dóna la raó.
Amb tot el respecte i acceptant l’emprenyada que pugui tenir l‘autor de la guixada no creiem que tingui la raó en aquests cas.
Ah! I, això sí, apropant-se el 29 N potser aquella al·legoria del folleu, folleu que el món s’acaba pot esdevenir una realitat.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT