18-05-2006 21:44
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Els nous barris no sé ni on paren i laltre dia conduïa el meu cotxe per una zona que deu anys enrera era un camp de conreu són algunes de les frases que sovintegen a les improvisades tertúlies del cèntric bar Rosell de la rambla Principal de Vilanova i la Geltrú. I és que la pressió urbanística, la pràctica desaparició de la pagesia local, el trasllat de lantiga factoria Cavimar de Cables y Sistemas Pirelli (i que ha deixat un solar lliure de 10 hectàrees al centre de la ciutat) i laugment de la població, que se situa en uns 1.300 nous habitants per any (dels 52.675 de 1998 als més de 61.000 dara) són només alguns exemples dels canvis actuals que viu la capital del Garraf.
Amb tot, aquesta transformació radical comporta, també, algunes pèrdues, i potser una de les més sentides és la de les sínies, una tradicional casa de camp orientada gairebé sempre a migdia (al sol) i que pren el seu nom duna màquina formada per dues rodes que feien girar uns pots, anomenats catúfols, disposats al llarg duna cadena fent pujar laigua del subsòl a lexterior. Aquest singular aparell importat pels àrabs va donar nom, en el cas de la comarca del Garraf, a lexplotació agrària formada normalment per una hectàrea de terreny en règim de lloguer i a una casa on hi vivia una família destructura patriarcal. Ara, però, aquest minifundi tan típic de la zona, i que alguns historiadors locals asseguren que data del segle XV, té els dies comptats. El progrés acaba amb una manera dentendre i treballar la terra, assegura el propietari de la Sínia Caçador, Ciscu Cosp.
Lèpoca dor de les sínies cal situar-la als segles XVIII i XIX. Alguns historiadors narriben a comptabilitzar més dun centenar distribuïdes al voltant de Vilanova, però larribada de la indústria a finals de 1800 ho capgira tot; duna economia basada en lagricultura i la pesca es passa a les multinacionals que, com Pirelli, donen treball a centenars de famílies. Lestocada final es produeix amb la febre urbanitzadora dels anys 60 sota la tutela del règim franquista. Segons Xavier Orriols, un dels components de la Comissió Municipal del Patrimoni, la desaparició de les sínies comporta també la destrucció dun paisatge determinat. I és que els petits horts conreats de les sínies contenien sempre verdura del temps, com ara cols, espigalls i cebes, a lhivern, i enciams, escaroles, pebrots, albergínies i tomàquets, a lestiu, formant una anella verda ja desapareguda al voltant de Vilanova, recorda Orriols.
Les sínies no eren res més que petits minifundis de monocultius de verdura per a consum familiar, mentre els excedents es venien diàriament al mercat, i amb això ja nhi havia prou per anar tirant, explica Orriols, el qual recorda, a més, que els siniaires eren també una institució amb pes social, que estaven agremiats, i conjuntament amb els traginers encara ara mantenen la festa major petita de Vilanova, els Tres Tombs. Tot i així, el testimoni dAnton Ferrer, propietari de la Sínia Escalons-Cal Tupí, dóna una idea exacta del futur. Amb 39 anys, és la tercera generació que es dedica a la pagesia i creu que els dies estan comptats. Argumenta que trobar terres per al cultiu és cada vegada més complicat i car, que la pressió urbanística els ofega i que no poden competir amb el que els promotors immobiliaris estan disposats a pagar pels terrenys. És així com han anat caient tots, fins al punt que ara només queden uns quinze pagesos i uns 300 caps de bestiar dels més de 5.000 de fa poc. El problema, conclou Ferrer, és que amb la nostra desaparició es perd una manera molt particular dentendre Vilanova.
La sínia
Segons el Diccionari Alcover-Moll, una sènia o sínia, a part de donar nom a un poble i a un riu, és una màquina per a elevar aigua subterrània composta duna roda horitzontal (rodet). També es defineix com a canó caireat, vertical, de fusta, amb uns caixonets a dintre que pugen la farina de les moles del molí daigua i la fan anar dins el torn, o bé tros de terra regat artificialment per conrear-hi hortalissa. A la capital del Garraf, la sínia ho era tot, des de la roda que normalment era girada per un burro, matxo o mula amb els ulls tapats per evitar que es maregés, fins a la casa, que sempre tenia nom: Sínia Caçador, Vaques, Roig, Molí, Gall, Sendra, Artigas... Algunes daquestes sínies han quedat al mig del nucli urbà, però la gran majoria han desaparegut tot i que es conserva la toponímia.
PUBLICITAT
PUBLICITAT