Vegueria del Penedès

Armistici entre Codorniu i Freixenet


Bernat Deltell

14-07-2006 10:09

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

Deu anys han hagut de transcórrer per a què les dues grans firmes del sector del cava, els grups Freixenet i Codorniu, hagin decidit signar la pau i retirar totes les denúncies creuades entre aquests dos gegants econòmics que, juntes, representen més del 75% de la producció de cava. D’aquesta manera es posa punt i final a una guerra en què també s’han vist involucrades les famílies que generació rere generació ostenten el poder d’aquestes dues grans marques de cava, Ferrer (Freixenet) i Raventós (Codorniu). La gota que va fer vessar el got en les relacions entre totes dues empreses, sovint ja tibants, es va produir per un cas de competència deslleial al comercialitzar com a cava un vi escumós que no havia envellit els preceptius nou mesos mínims de repòs al celler. Va ser l’inici d’agres episodis que finalment han donat pas a la voluntat de treballar conjuntament per a un sector que ha patit un dur boicot que ha fet caure l’últim any en més d’un 6% les vendes de cava al mercat espanyol.

Boicot al cava

Així, doncs, a ningú se li escapa que al darrera d’aquesta decisió de posar punt i final a la guerra entre els grups Codorniu i Freixenet hi ha, de rerefons, la llum d’alarma que va fer disparar el boicot. I és que les empreses que van patir més la pèrdua de vendes van ser Codorniu i Freixenet. A final d’any el Grup Codorniu admetia haver patit una caiguda de les vendes d’un 4,37% al mercat interior, mentre que el seu competidor directe, Freixenet, patia una davallada pràcticament idèntica, concretament d’un 4%. Aquests resultats van fer posar en alerta els directius de les dues grans empreses, que admetien que en aquestes circumstàncies adverses la llarga rivalitat entre Codorniu i Freixenet perjudicava encara més el futur del cava català i, per tant, d’una de les principals industries del país.

Per aquest motiu des del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Cava es veu amb molt bons ulls la fi de la guerra entre Freixenet i Codorniu, un acord que té el seu punt de partida ara fa dos anys quan els màxims responsables de les dues empreses comencen a negociar la fi de les hostilitats enmig d’un ambient polític carregat i crispat a causa del boicot. A tot això, la decisió de 73 pertites i mitjanes empreses cavistes de crear una nova patronal va disparar encara més el nerviosisme en el sector. Aquesta nova patronal, Pime Cava, va néixer amb l’objectiu de donar més veu als petits i mitjans cavistes i apostar per una política de preus més justa. Tot i que aquestes empreses només representen el 5% de la producció total de cava, hi havia la por, i encara ara, que l’escissió obrís de nou guerres fratricides i velles ferides. I és que, tot i l’escàs volum de producció de totes les empreses que formen part de Pime Cava, que oscil•la entre les 200.000 i el mig milió d’ampolles anuals, preocupa que marques i elaboradors amb prestigi, com ara Llopart, Recaredo, Agustí Torelló, Gramona, Rovellats i Nadal, hagin estat els impulsors de Pime Cava. És així com des de l’Institut del Cava es va demanar “tranquil•litat” al sector i “voluntat de superar diferències”.

Doncs bé, sembla que aquesta voluntat de superar diferències ha calat fons en el fins ara un dels principals focus de desestabilització, la guerra mantinguda durant anys per Freixenet i Codorniu. El pacte a què han arribat les dues grans empreses de cava catalanes ha estat molt aplaudit tant des del govern català com pels diferents estaments econòmics i socials del sector. L’acord suposa posar punt i final a totes les denúncies que encara ara seguien el seu curs judicial i, també, a normalitzar les relacions entre les dues famílies propietàries. Fonts properes a les dues grans empreses asseguren que aquest pacte és “vital per lluitar pel futur del cava català, que actualment no passa per un dels seus millors moments”.

“Les Claus”

La fi de les hostilitats entre els grups Freixenet i Codorniu respon més a criteris d’estratègia comercial davant l’adversitat que no pas a una decidida i ferma voluntat d’entesa. Costa de creure que aquestes dues empreses, que representen més del 75% de la producció de cava que s’elabora a l’Estat Espanyol, no tornin a topar entre elles en un futur proper. És inevitable, ja que competeixen per un mateix mercat intern. L’armistici, doncs, no va per aquí, sinó que es vol fer front comú als boicots i a les situacions polítiques adverses. Com a mostra, un botó: en els primers tres mesos de 2005 les vendes de cava van caure un 10% només a la comunitat de Madrid. I qui va patir més aquesta davallada? Doncs Codorniu i Freixenet, perquè la resta de bodegues del país concentren bona part de les seves vendes només a Catalunya, i aquí els boicots passen de llarg. Per tant, Freixenet i Codorniu són els qui realment pateixen els boicots i els que, paradoxalment, s’han de gastar més diners en publicitat per contrarestar-los. I, a sobre, han de veure com part de la petita i mitjana empresa cavista crea una nova patronal independent. És lògic, doncs, que Freixenet i Codorniu vulguin fer front a les hostilitats externes aparcant, per a un temps, les internes.

Dades:

Codorniu i Freixenet representen més del 75% de la producció de cava

El boicot va fer caure l’últim any més d’un 6% les vendes de cava al mercat espanyol

Les dues grans empreses del sector, Freixenet i Codorniu, han estat deu anys enfrontades en llargs processos judicials

(Article publicat al diari AVUI)

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.