PUBLICITAT
OPINIÓ
06-09-2006 22:27
Aproximadament aquest seria el balanç dels darrers anys per
a Catalunya. Tenim entesos i savis en totes les matèries, tenim
polítics que transpiren tanta vehemència com prepotència, tenim
economistes que pesen balances i dicten, amb determinació,
flexibilitat a la rigidesa de la gent senzilla. Per a multiplicar
els pans. Qualsevol en restaria bocabadat.
Aproximadament aquesta seria la radiografia de la llengua de
pam que se'ns ha quedat després del joc més brut jugat en democràcia en molts i molts anys, que és aquest Nou Estatut regional del Principat i l'Estatut regional del País Valencià. Procés d'una
baixesa moral i un dèficit democràtic, d'uns costos anímics per a la
dignitat nacional dels catalans i catalanes i d'una derrota tan
flagrant de la decència política que ens costarà a tots plegats uns
quants anys poder tornar a sentir la paraula estatut sense apretar a
córrer.
Catalunya, benvolguts, continua basant la seva economia en
prostituïr-se al turisme europeu. Rius dessecats, pantans a mitges,
camps de golf per arreu, xalets i més xalets, hotels a primera,
segona, tercera i vint-i-cinquena línia de mar, parcs temàtics de
ben poca gràcia. Catalunya, i amb ella dilligentment totes les
seves institucions, els ajuntaments de Barcelona i València i els
Consells Insulars de Mallorca i Eivissa, la Generalitat principatina
i la valenciana... tots, han confós lapidàriament per sempre
promoure l'economia en aplanar i apiconar el país d'extrem a extrem
per atreure, dansa de la pluja inclosa si és de menester, aquell
manà del progrés que són els capitals fluctuants. AVE, 22@, CIM al
Penedès, Fòrum, Ciutat de les Arts i les Ciències, Copa América,
Autopista d'Eivissa... Aquells mateixos, que havent espremut la
taronja i havent-se endut el suc per a refinar-lo a casa, se'n van
tan premiats i aplaudits com van arribar. Catalunya és el balneari
d'Europa, només que Catalunya no és una persona, és un poble, i
llavors estem tots, excepte els proxenetes, empesos a la prostitució
diària: a l'hora de cercar feina, a l'hora de qüestionar el sou, a
l'hora de voler redreçar les polítiques públiques, a l'hora de
demanar permís a Espanya, a l'hora de demanar permís a Europa, a
l'hora d'aconseguir res.
Perquè Catalunya és a més del balneari d'Europa per
adscripció voluntària, també l'ase dels cops d'Espanya per imperatiu
legal o imposició armada, és el mateix-.
Com deia Gore, si a algú de veritat li importa Catalunya, és
a dir, l'equilibri territorial, la sostenibilitat econòmica i
ecològica, el pacte franc, l'abolició de les hipoteques (la de casa,
la de amb Espanya i la de amb el capital rodamón, que totes són la
mateixa), la situació és horrible. A curt termini potser no, carpe
diem! Però a llarg termini... Això sí, si el que importa és fer
diners, ni us en preocupeu! Però afanyeu-vos.
Espanya perd les subvencions europees i les llicències de
saqueig i expoli a l'Amèrica Llatina. Repsol-YPF, BBVA, BSCH,
Endesa, Telefónica. I Catalunya, en qüestions de capital, és
projecte comú. Agbar, La Caixa, Gas Natural. El turisme gasta menys
i vol paisatge. I d'això darrer, a nosaltres ja no ens queda, els ho
vam encimentar tot. I ara què? Ara toca allargar la joventut
precària fins als quaranta i les hipoteques fins a la segona o
tercera generació. Ara toca admetre la normalitat del fracàs absolut
del sistema d'educació. Ara toca flexibilitzar la rigidesa d'aquest
poble que de la pobresa i la dictadura ha passat a la farsa política
i a l'ofec econòmic, que de silenciat i afamat a passat a puta i
vassall. En el mateix silenci.
Ara toca ressignar-se... o revoltar-se! Espanya és un gegant
amb peus de fang o com deia un vell amic, l'imperialisme és un tigre
de paper. Si poden les nacions de la germana Amèrica, -Bolívia!
Veneçuela!- alliberar-se del jou espanyol i anar assolint, pacients
però imparables, l'anhelada independència, per què no podem
despertar també nosaltres, i en la més gran expressió del nostrat
seny, tornar a prendre les regnes del nostre destí? Posem cadascú al
seu lloc, que quan convé, seguem cadenes.
Aquest Onze de Setembre, avancem cap a la Unitat Popular,
construïm la independència i el socialisme!
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT