10-10-2006 20:54
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La comarca de lAlt Penedès viu amb angoixa i temor el seu futur econòmic basat en el tradicional món de la vinya. La creixent pressió urbanística, industrial i demogràfica de lÀrea Metropolitana de Barcelona comença a notar-se en aquest territori de 592,31 km2 dels quals unes 28.000 hectàrees (més del 40% de la superfície comarcal) és ocupada per la vinya. El primer avís de per on poden anar els trets en un futur pròxim ha estat la construcció de dos immensos polígons industrials a La Granada i Sant Sadurní dAnoia, fet que ha estat denunciat per diverses associacions i collectius ecologistes pel que representa dimpacte visual i transformació social de la zona. A tot això, a la xarxa de ferrocarril, carreteres i autopista que actualment parteix la comarca se li ha dafegir la nova línia del tren dalta velocitat AVE i el Quart Cinturó, una autovia de quatre carrils que uniria lAlt i Baix Penedès amb el Baix Llobregat i el Vallès Oriental i Occidental. Per tot això, la gran indústria vitivinícola de la zona ha començat a demanar prudència en el creixement i així evitar que la pagesia vengui els seus terrenys atrets per les astronòmiques xifres que estan disposats a pagar els responsables del sector immobiliari.
Motor econòmic
LAlt Penedès és actualment la primera Denominació dOrigen vitivinícola de Catalunya i un dels principals motors econòmics de la zona més enllà de fronteres comarcals. Les xifres són prou reveladores de fins a quin punt aquest sector econòmic sha convertit en els darrers 50 anys en la principal font dingressos del Penedès: 191 cellers embotelladors i 94 de no embotelladors, 1.611.538 hectolitres de vi a lany (dades a 31 de juliol de 2003) i 5.724 viticultors. A tot això se li ha dafegir els milers de llocs de treball indirectes (temporers, transportistes i enòlegs, entre daltres) que fa que bona part del Penedès visqui del món del vi i el cava. Ara, però, aquest sector econòmic pot estar amenaçat no pas per la plaga de la filloxera com al segle XIX, sinó per la pressió de lÀrea Metropolitana barcelonina. És per aquest motiu que una comissió tècnica a càrrec de la Generalitat, Consell Comarcal de lAlt Penedès i ajuntaments, entitats i agents socials de la zona redacten un Pla director per dissenyar una comarca equilibrada territorialment que faci compatible el conreu de la vinya i el desenvolupament urbà. Aquest Pla director preveu marcar les directrius per a un creixement de la comarca que eviti al màxim limpacte dels nous usos industrials i residencials del sòl sobre la vinya.
Amb tot, amb Pla o sense, la preocupació és latent i es manifesta en diversos àmbits. Alguns cavistes consultats per lAVUI, per exemple, asseguren que si es continua el ritme de creixement actual de pressió urbanística es podria arribar a una deslocalització no volguda; és a dir, per manca de terrenys on cultivar la vinya, les empreses shaurien de desplaçar a lAmèrica Llatina, fet que representaria perdre centenars de llocs de treball al Penedès i donar carta blanca als francesos perquè es facin els amos dEuropa, assegura un cavista que prefereix no donar el seu nom. A tot això cal afegir-hi la pressió demogràfica que pivota a lentorn de Sant Sadurní dAnoia i Vilafranca del Penedès i que ha estat dun 17,9% en el període 1996-2003. Això significa haver de construir més habitatge en detriment dun sòl agrícola que produeix el 98,9% de la producció de cava de Catalunya.
En aquest sentit, les grans marques del sector, com Torres, Freixenet i Codorniu, ja han començat a mostrar la seva preocupació per la pèrdua de sòl agrícola i es vol posar un límit al creixement com ja es fa en altres zones europees dedicades al sector vitivinícola. De fet, si no satura el creixement, tampoc es podrà tirar endavant la preservació del paisatge per impulsar lenoturisme, com des de fa temps saplica a la regió de la Toscana i Alsàcia. I és que en alguns punts dEuropa el territori està molt ben protegit per fer compatible el territori amb lactivitat econòmica que desenvolupa: quin turisme es pot atraure en un Penedès ple de polígons industrials? es pregunten des del gremi de la restauració i hostaleria de la zona. Com asseguren els grups ecologistes, al Penedès es lliurarà en els propers anys la gran batalla per aturar el creixement de Barcelona: si el Penedès cau, sensorra també una indústria vital en el teixit econòmic català.
(article publicat al diari AVUI)
PUBLICITAT
PUBLICITAT