15-10-2006 22:26
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Han hagut de passar set anys per a què els gairebé 300 socis de lentitat més antiga de la capital del Garraf, el Foment Vilanoví, puguin tornar a ocupar les sales de la seu daquesta emblemàtica societat situada a la cèntrica plaça de les Cols. Culmina, així, un llarg procés de rehabilitació i recuperació dun immoble dissenyat i creat expressament per larquitecte Josep Oriol Bernadet el 1853 com a seu del Foment. El pas dels anys i el mal estat en què es trobava va obligar a enderrocar part de ledifici i reconstruir-ho tot de nou peça a peça, fins al mínim detall, en un llarg procés que ha finalitzat fa pocs dies.
La presidenta de lentitat, Laia Montané, explica que aquesta era lúnica manera de salvaguardar un patrimoni històric únic. Al mateix temps, i aprofitant la renovació, sha iniciat ja el procés per reconvertir el Foment en fundació privada establint de manera definitiva les bases del nostre futur. Però tot i aquesta renovació per dins i per fora, com diu Montané, la seu manté intacta laroma del segle XIX, però, això sí, aprofitant tots els avenços de la tècnica actual. No volíem, assegura, ser un museu, sinó una fundació amb vida pròpia amb una seu en constant activitat.
La rehabilitada i recuperada seu del Foment Vilanoví compta amb una primera planta de 600 m2 repartits en tres sales, una zona reservada per als socis, un restaurant-cafeteria, un espai polivalent a les golfes de prop de 150 m2 i un edifici adjacent adquirit recentement on shi ubicaran les oficines de lentitat. En definitiva, una seu colossal per acollir una programació estable centrada bàsicament en exposicions, cursos, concerts, conferències, presentacions i actes de Carnaval.
Orígens i història
El Foment Vilanoví neix per limpuls, entre daltres, de Joan Samà i Martí, germà de lindiano Salvador Samà, un dels catalans més rics de finals de segle XIX gràcies als seus negocis amb Cuba, sovint poc ortodoxes. Des de la seva fundació, lentitat es converteix en un punt de referència de la societat catalana per on desfilen alguns artistes i intellectuals del moment, com ara els músics Eduard Toldrà i Pau Casals; el ballarí Joan Magrinyà; els actors Joan Borràs i Margarida Xirgu; els escultors Josep Cañas i Joan Rebull, i els escriptors i pensadors Josep M. de Sagarra, Eugeni dOrs i Francesc Pujols. És en aquest context que quatre dels més prestigiosos pintors catalans dels anys 20 i habituals de lentitat, Joaquim Mir, Alexandre de Cabanyes, Enric C. Ricart i Martí Torrents, decideixen decorar les parets de la cafeteria amb olis de gran format. Així neix el que avui es coneix com la Collecció Cafè Foment, formada per 15 pintures que actualment es poden veure al Museu Víctor Balaguer. Lactual Foment ha volgut retre un homenatge a aquests artistes batejant les sales de lentitat amb els seus noms. Per Montané, és un deute històric, perquè amb la venda daquests quadres a lAjuntament hem pogut pagar una part molt important de les reformes.
Des del Foment també es va impulsar la restauració de part dels entremesos de la ciutat, el 1947, i les primeres comparses de Carnaval van sortir de lentitat en plena dictadura: és impossible deslligar la història de Vilanova a la de lentitat, assegura Montané, qui recorda que, tot i que aquests anys de travessia pel desert, el Foment ha estat capaç dorgantizar un 150è aniversari amb la presència de grups com lElèctrica Dharma, Pascal Comelade i Teatre de Guerrilla. Ara, amb la rehabilitada seu, lentitat se situa de nou, i com fa segle i mig, en un dels centres neuràlgics de la societat vilanovina.
(article publicat al diari AVUI)
PUBLICITAT
PUBLICITAT