BÀSQUET

Cròniques Bàsquet Samà 8, 9 i 10 desembre

---

C.E. Samà

11-12-2006 13:38

CADET FEMENÍ

CB ROQUETES – BÀSQUET SAMÀ 36 – 45

C.E. Bàsquet Samà: Andrea 8, Sílvia 4, Marta F. 8, Judith H, Cèlia 2, Judit P. 3, Marta A. 8, Maria 8, Alba 4.

Parcials: 21 – 27, 15 – 18 (36 – 45)

Àrbitre: Sr. Remis

VICTÒRIA DEL CADET DEL SAMÀ CONTRA EL ROQUETES

El passat divendres 8 de desembre el cadet femení del Samà va participar en els actes del “Memorial Multideportivo Miguel Meca Torres”, organitzat a Roquetes. L’equip cadet del C.B. Roquetes està enquadrat dintre del grup II de nivell C de la Federació Catalana de Bàsquet. L’encontre es va disputar a dues parts de 25 minuts a temps corregut.

L’equip samista va sortir fred a la pista i es va trobar amb un parcial en contra de 8 a 4. En aquell moment fou quan les noies del Samà es van posar l’uniforme de treball i amb un parcial de 2 a 13 van marxar del marcador amb un clar 10 a 17. Semblava que l’equip roig i blau havia d’imposar la diferència de nivell entre els dos equips però, tot al contrari: es va dedicar a jugar al ritme de l’equip rival. Vista la mala imatge mostrada pel cadet del Samà, els entrenadors Jordi i Àlex van ordenar uns ajustos en l’equip que, si més no, servissin per a treballar nous conceptes per als partits que venen a partir d’ara.

Al final, el marcador va ser el de menys, 36 a 45. El positiu d’aquesta matinal esportiva... la tercera victòria consecutiva del cadet femení del Samà. Esperem que aquesta ratxa s’ampliï el proper dissabte contra el Xamba, últim partit de la primera fase de la lliga.







TONEIG DE PARETS

ELS PREINFANTILS DEL BÀSQUET SAMÀ PARTICIPEN EN EL PRESTIGIÓS TORNEIG DE PARETS JUNTAMENT AMB ELS MILLORS EQUIPS DE CATALUNYA


II TORNEIG PRE-INFANTIL “VILA DE PARETS”

El divendres 8 de Desembre es donava inici al II Torneig Pre-Infantil “Vila de Parets”, un campionat molt prestigiós i amb moltes expectatives al seu voltant, tant esportives com socials, i el Samà va ser convidat tant en la categoria masculina com la femenina, compartint cartell amb equips del prestigi del Winterthur FC Barcelona, el DKV Joventut, el CB Cornellà i altres equips vinguts de fora de terres catalanes.

La concentració samista s’inicia el mateix divendres, a les 7 del matí a l’estació. Un cop va arribar tot l’equip es posava en marxa una caravana de cotxes en direcció a Parets per disputar el torneig. Destacar que Jesús Corrales, l’entrenador habitual de l’equip, no va poder venir i el seu lloc el van ocupar Dani Gonzalez (Pre-Infantil B) i Rudi Ventosa ( Mini Masculi C). El conjunt masculí tenia el primer enfrontament a les 10 hores, enfront el CC Badalona. La cosa va ser arribar, guardar l’equipatge en una habitació habilitada per l’organització i posar-se la roba de jugar.

Aquest primer partit era molt important, ja que decidiria en gran part el futur de l’equip en el torneig, ja que el Valldemia, un conjunt del grup samista es va donar de baixa a darrera hora i el grup va quedar reduït a tres conjunts. Una victòria en el partit inaugural donaria casi la classificació per la següent ronda.

C.C. Badalona 57 – 49 CEB Samà

Aquest primer partit podria resumir bastant bé la tònica del que es el nostre equip aquesta temporada. Puc però no vull. El matx començà malament pels interessos samistes, poca concentració defensiva i molta precipitació en l’atac, abusant de 1c1 en comptes de tenir paciència i buscar cistelles fàcils, el que provocava pèrdues de pilota que eren ben aprofitades al contraatac per part badalonina, que malgrat tot, no va aconseguir escapar-se en el marcador al final del primer quart, que acabava amb un 15 – 15. El segon no es podia jugar igual, s’havia de defensar més fort, i treballar molt més l’atac, però els nostres nois no semblaven disposats a deixar-se la pell a la pista, i tan sols feien el mínim per mantenir-se dins del partit, fins que al descans el marcador mostrava un 33 – 25 desfavorable. Es necessitava un canvi de mentalitat, i així ho van fer saber els entrenadors als seus jugadors. El tercer quart començava i es necessitava remuntar, bona defensa i cistelles fàcils al contraatac van permetre aixecar el marcador. El més difícil ja estava fet, i el Samà manava per 43 – 44 al començament del darrer quart. Per desgràcia, una vegada més va entrar la mandra i les poques ganes de treballar al nostre equip, el CC Badalona aconseguia punts i nosaltres no, i ara ja no hi havia temps per remuntar i el partit va acabar amb un trist 57 – 49 amb victòria badalonina.

Un cop acabat el partit ja no es podia fer res, simplement mentalitzar als jugadors i fer-los recapacitar de cara al pròxim enfrontament, a les 16 hores. Abans però, temps per dinar. A les 12:45 els jugadors tenien la cita amb el menjador. Un menjar que no acabava de convèncer als nois i una hora que era massa aviat van fer que no acabés de entrar del tot bé el menjar i en sobrés bastant als plats. Després una mica de temps per seure al pavelló, mirar alguns partits i pair el menjar. Però el més important era rentar la imatge donada en el partit inaugural, i el rival no era el més assequible, el CB Cornellà.

CB Cornellà 70 – 41 CEB Samà

El Samà tenia davant un dels favorits a endur-se la victòria final en el torneig, i un equip que coneix de la Lliga i on hi ha força rivalitat. Dins d’aquest ambient i encara fent mal la derrota del primer partit el Samà es va concentrar i van treure gran part del seu bon joc, tan defensiu com ofensiu, i això va permetre que en cap moment el nostre equip li perdés la cara al partit ni baixés els braços. Al contrari, sempre va lluitar i plantar cara al rival, i encara que s’anava obrint distància al marcador (1r quart: 25 -11, 2n quart: 40 – 26, 3r quart: 50 – 30 i 4t quart: 41 – 70) es va donar molt bona imatge i el camí a seguir durant els dos dies que encara restaven de torneig. Això sí, ja eliminats de la lluita pels quarts de final al quedar tercers de grup.

El Samà masculí ja no tenia mes enfrontaments aquest dia, quedava una tarda llarga i els nois van aprofitar per veure molts partits de bàsquet, tant masculins com femenins, i com es normal, animar en el partit de les 20 hores a les seves companyes del Pre-Infantil Femení.

Un cop acabat el primer dia de competició s’havia de fer el desplaçament cap al Alberg on ens allotjàvem. Aquí va sorgir un problema ja que, el autobús que teníem aparaulat al final no ens va poder dur, ja que una mare es va encarregar de que no ens portés amb l’excusa que ells havien pagat molts diners i no era just que nosaltres el féssim servir. Aleshores ens vam trobar els dos equips samistes “abandonats” al pavelló i sense poder arribar al Alberg. Llavors, Òscar Andreu va contactar amb membres de l’organització, se’ls hi va explicar la situació i es van oferir ells mateixos a dur-nos en els seus cotxes fins l’Alberg. Amb tot el “show” es va arribar molt tard al alberg, amb la cuina ja tancada i un altre error d’organització, ara per part de l’Alberg; no quedava gaire menjar i estava molt fred. Vam menjar ràpid, vam distribuir les habitacions (una per tot l’equip masculí, una altre per l’equip femení i una tercera situada al mig de les dues on estaven els tres entrenadors i l’entrenadora). Aquesta primera nit va ser prou relaxada. Una mica de xivarri, ganes de parlar i riure a les habitacions, de jugar... però després de deixar una estona es van tancar les llums i les portes i tocava dormir, que l’endemà també seria un dia intens.

El segon dia començava a les 7:30 del matí. Llevar-se, canviar-se, rentar-se i esmorzar. Després pactar el transport fins al pavelló amb uns companys d’Alberg provinents de Saragossa, que ens van portar. Un cop arribats a la pista, esperar fins les 12 per a començar el partit, contra l’equip amfitrió, el CB Parets, i un partit que s’havia de guanyar sí o sí.

CB Parets 25 – 86 CEB Samà

Partit important de cara a millorar la classificació de l’equip en el torneig, ja que de perdre ja no es podria passar de la tretzena posició. L’equip va jugar molt bé, sortint concentrats en defensa i aconseguint bàsquets senzills a l’altre pista. Mica en mica la diferència en el marcador creixia, i s’arribava al final dels deu primers minuts amb un resultat de 1 – 28. Aquest resultat reflectia la superioritat dels jugadors de Dani i Rudi, però no s’havia d’afluixar, si no mantenir la concentració, motivació i ganes de jugar i fer-ho bé. Era un partit per recuperar la confiança perduda després de dues derrotes el dia anterior. El marcador seguia creixent constantment fins al final del 3r quart, que mostrava un clar 10 – 76. A partir d’aquí, relax, massa relax i es va perdre aquest últim marcador parcial, acabant-se el partit amb un 25 – 86.

Al finalitzar aquest enfrontament tocava dinar, avui a una hora més raonable, fet que va afavorir als nostres nois a agafar gana i menjar més. I ara tocava esperar, l’equip no tornava a jugar fins les 19 hores i els nois van aprofitar per tornar a mirar bàsquet, i entre d’altres equips, observar el rival del pròxim encontre: el Montcada, un equip a priori assequible si es jugava com ahir a la tarda i avui al mati. Després molt esperar i fer tombs per el pavelló, per fi arriba l’hora del següent matx.

CEB Samà 42 – 51 CB Montcada

El partit començava amb els jugadors samistes freds, desconcentrats, tous en defensa i espessos en atac. Semblava un partit idèntic al del debut, i això no era bona senyal. Al finalitzar els deu primers minuts ja s’havien de remuntar 9 punts ( 19 – 10). Costa molt haver de jugar sempre a remolc, i al segon quart va haver-hi un intercanvi constant de cistelles, fins arribar al 30 – 20 de la mitja part. Els jugadors samistes havien de treure l’orgull de dins i les ganes de guanyar, i ho van fer. Gran tercer quart que va permetre igualar el marcador a 32. Només faltava rematar la feina, i altre vegada desconcentració, mandra, passivitat, i moltes coses més que van permetre endur-se el partit al Montcada. Al final un calc del trist partit del debut.

Ara tocava desplaçar-se fins l’Alberg, aquest cop amb cotxes de pares i algun de la organització. Un cop l’Alberg, deixar les motxilles i cap a sopar, a veure si avui si que trobàvem alguna cosa més i calenta. I sí, avui arribàvem a l’hora de sopar i teníem molt de menjar i calent. Sopa, pollastre, patates fregides i iogurt de postre. Era la última nit i ens vam permetre el luxe de deixar als nois i noies llibertat de moviments, que s’ho passin bé i s’oblidin per moments del bàsquet. Van haver-hi moltes bromes conjuntes, jocs, alegria entre els nois i les noies. Aquesta va ser una gran nit que recordaran sens dubte durant força temps. Al final però, també va arribar l’hora de anar a dormir i carregar les piles de cara al darrer dia de competició.

Diumenge i últim dia de competició. A les 8 esmorzar i després preparar-nos les motxilles, ja que no tornàvem més l’Alberg. Ens han vingut a buscar cotxes de la organització, hem carregat les bosses i cap el pavelló per afrontar les darreres hores de competició. Només arribar al pavelló lo primer ha estat desar l’equipatge a una habitació que ens ha habilitat l’organització i aleshores cap a canviar-nos, jugar l’últim partit contra el Dr. Azua Zaragoza i esperar per la final i l’entrega de premis. Aquest matx era la darrera oportunitat de rentar el nom del Samà i sobretot la imatge de desgana que s’ha vist en el nostre equip durant molts minuts.

Dr. Azua Zaragoza 59 – 60 CEB Samà

El partit començava igualat, amb no més de 4 punts consecutius per part dels dos equips, un intercanvi de cistelles, el que demostrava una fluixa intensitat defensiva. Al final del primer quart l’equip samista tenia una renta mínima a favor (14 – 15). Començava el segon quart i la cosa no anava bé. Moltes pèrdues de pilota, imprecisions en la passada, errors al botar, fallar cistelles fàcils... un caos, que ha fet que l’equip contrari capgirés el resultat i a sobre s’escapés al descans per 14 punts (36 – 22). Ja tornava a tocar remuntar, anar a remolc i amb el temps en contra. Per sort, els jugadors de Dani i Rudi van apretar les dents en defensa, intensitat, i una mica d’esforç, casi per primera vegada en tot el cap de setmana els joves jugadors semblaven tenir ganes reals de guanyar un partit. El temps avançava i el marcador s’anava ajustant, fins al 43 – 40. El camí estava començat, però s’havia de rematar la feina, posar-se per davant en el marcador i aquest cop no perdre la iniciativa al lluminós.

Al final, després de tira i arronses entre els dos conjunts i algun intercanvi de cistelles, el Samà es posava per davant en el marcador a falta de 5 minuts per acabar el partit, i ha aconseguit mantenir aquesta renda fins al final, mai ha tingut més de dos punts d’avantatge, i a falta de 5 segons treia de banda l’equip de Zaragoza, amb l’opció de capgirar el marcador i endur-se l’enfrontament. Per sort, han errat el llançament i s’ha acabat el partit i el torneig per nosaltres amb una victòria mínima i plena d’incertesa fins el darrer segon.

Després esperar que es disputessin les finals entre el Winterthur FC Barcelona i el CB Cornellà, amb victòria blau-grana i donar pas a la cerimònia d’entrega de premis. Després s’ha abandonat el pavelló i amb els cotxes dels pares s’ha posat rumb cap a Vilanova i s’ha donat per finalitzat aquest agradable cap de setmana.

Ja per acabar, dir que l’actuació del Pre-Infantil Masculí ha estat molt decebedora ja que hi havia equip per a aspirar a places més altes que la onzena posició final que s’ha aconseguit, ja que s’han perdut partits contra rivals inferiors per culpa de jugar sense ganes, amb excés de confiança i sense ganes de defensar. Aquest no es el camí per un equip amb tant de talent, ja que sense treballar no s’aconseguirà mai res. En canvi, fora del camp l’ambient ha estat fenomenal i des d’aquest punt de vista l’estada a Parets ha estat un èxit, però si l’equip segueix així dins la pista s’acabaran les invitacions per aquests campionats de prestigi per que no s’ho mereixen.






FANTÀSTICA ACTUACIÓ DEL PREINFANTIL FEMENÍ

El Preinfantil Femení del Bàsquet Samà va participar els passats 8,9 i 10 de desembre en el Torneig Vila de Parets. Aquest esdeveniment comptava amb la participació dels millors equips de Catalunya i quatre convidats de Saragossa i d’Alacant.

Per tant l’objectiu del torneig era fer partits a un nivell de joc que les vilanovines encara no havien assolit en el seu procés de formació.

Els equips estaven enquadrats en quatre grups de quatre, i el Samà havia de jugar contra el UE Mataró, CBF Akra d’Alacant i el Fornells de Girona. Els dos primers classificats jugarien posteriorment eliminatòries per a quedar entre les 8 primeres, i el tercer i quart classificat jugarien altres eliminatòries per lluitar de la 9a a la 16ava posició.

El PRE femení samista inaugurava el torneig a les 9h del matí contra el potent físicament equip de l’UE Mataró. El partit, tot i està dominat clarament en el marcador per les grogues, es va poder disputar a un bon ritme, tot i que les vermelles encara amb la son al cos van cometre molts errors en les passades, i desencert en el llançament.
Així doncs, debut gris de les samistes en el torneig, que van caure per un clar 33-67.

A les 16h, s’havien d’enfrontar al lluitador i incansable Fornells de Girona, que amb una defensa molt agressiva i a la vegada molt tancada van possar en dificultats a tots els equips amb els que es va enfrontar en la competició.

Les samistes, a diferència del matí, van sortir molt concentrades i a la mitja part ja van agafar una distància al marcador de 12 punts que van anar mantenint durant la resta de partits. 40 a 25 va ser el resultat final favorable a les samsites.

Per tant s’arribava al partit de les 19h amb la segona posició en joc, contra l’Akra d’Alacant. Les samistes, tot i aguantar el primer quart, en el segon les blanques van agafar una diferència de 13 punts que es va anar ampliant gràcies a l’enfonsament del Samà. Tot i anar perdent i cometen varis errors de manera consecutiva, com la pèrdua de pilotes i el no tancar el rebot, l’equip va seguir esforçant-se i va ser capaç d0aixecar el cap i finalitzar donant una bona imatge.

Després d’aquest partit, el Pre es classificava en tercera posició i això significava enquadra-se en el grup d’abaix. El torneig seguia en el format d’eliminatòries. Si guanyaves, jugaves contra guanyadors, i si perdies jugaves contra altres equips perdedors.

El primer partit de dissabte al matí es va jugar conta el St Gervasi de Mollet. Tot i la imatge d’equip més fluix que les vermelles, dins la pista van donar guerra , però el Samà que començava a patir una transformació en certes jugadores va dominar i es va emportar el partit per un 46-23. D’aquesta manera, arribava el partit de tarda que significaria la semifinal del seu grup.

Dissabte tarda, les jugadores arribaven molt cansades per l’esgotament dels dos dies vivint al pavelló de Parets. Per això tocava un escalfament a consciència i una bona dossis de moral i motivació extra. Així ho van tenir i així es va agraïr. Inici fulminant que es va mantenir fins a la meitat deixant el marcador amb un espectacular 54 a 6. En la represa es va anar millorant altres aspectes menys treballats de l’equip , com es la responsabilitat de l’1c1 defensiu. Resultat final 88-22 , realitzant les vermelles una dels marcadors més escandalosos del torneig.

Ja només quedava una llarga nit a l’alberg de St Fost, en el que nens i nenes del samà van compartir aquests dies de Torneig. Amb poques hores de descans i amb 5 partits a les esquenes, es feia difícil esperar la sorpresa que ens trobariem a la final. A l’arribar al pavelló ens informen que la Final es jugava contra el BF Viladecans, potent equip que ja en lliga havien derrotat a les samistes per més de 20 punts.

Per tant es veia el partit molt difícil a aquestes alçades. Però un cop més, les Pre van demostrant la millora que estan assolint i que dins d’aquest torneig ho han fet a passos agegantats , i des de bon inici van marcar un ritme espectacular de partit.

La defensa a tota la pista, apretant línies de passada i la protecció de l’ampolla van ser les claus per a que les habilidoses i tiradores jugadores del Viladecans no poguèssin trobar-se cómodes en el partit. Un treball de TOT L’EQUIP , cadascuna en el seu treball més l’espectacular actuació de Gala amb 30 punts i nombroses pilotes recuperades, van portar a l’equip a superar tots els entrebancs del partit, començant pel fluix arbitratge , l’acumulació de faltes de Gala i l’intensitat del partit tot i portar 6 en un cap de setmana.

Per tant, campiones de la Final del Grup B , en la lluita i consecusió de la 9a plaça, una per darrera de l’UB Barça.Si l’objectiu de l’equip era a priori guanyar intensitat defensiva, ritme ofensiu i fer dinàmica d’equip, treballant en els propis partits i de visualitzant els altres equips del màxim nivell, a més s’aconseguit una inesperada classificació.

S’’ha de felicitar en lletres majúscules a aquest equip, que ha patit un espectacular canvi que ara ha de seguir mantenint.
També de manera individual a la Gala, ja que l’organitzaió la va incloure dintre del millor 5 del torneig , per davant de moltes jugadores d’equips classificats en millors posiscions.

L’1x1

Helena – Ha guanyat protagonisme en el rebot i ha començat a realitzat accions d’1c1. Ha de seguir potenciant aquests dos punts i creure’s l’imporància que té pel PRE.

Judith – Ha millorat en l’aspecte defensiu, tallant importants pilotes, tot i que ha de ser més protagonista en l’atac, guanyat força i provant més 1c1, i no arriscant en les passades.

Gala – Ha de treballar en la motivació personal. Al màxim és difícil de parar i pot ajudar a portar l’equip a un gran nivell. De moment PACIÈNCIA perqué respont a les responsabilitats exigides.

Marta –Bona Millora en la concentració i en l’aportació defensiva , tot i que ha de treballar en la seva constància i tècnica individual.

Laia – Bona incorporació pel torneig, donant seguretat i intensitat defensiva. Jugadora molt treballadora que ha de millorar en l’aspecte ofensiu, buscant més la cistella.

Ceres – Hem trobat una jugadora molt més desperta , amb grans actuacions defensives i agafant responsabilitat en la pujada de la pilota, cal millorar la regularitat i les finalitzacions.

Anna – bona millora en la defensa de l’1c1, aspecte pendent que ha treballat en els últims partits.

Ariana – Jugadora molt irregular , que ajudaria a equilibrar l’equip. Ha sorgit en els moments importants, convertint-se amb el que ha de ser, un referent més de l’equip. Tot i que s’ha d’estar alerta amb la seva predisposició i regularitat.

Laura – Tot i ser un valor segur en la seva entrega i en el seu treball fosc, se li ha d’exigir més, ja que té qualitats per a molt més. Ha de guanyar físic , tot i que està millorant en l’aspecte de la força en els seves accions.

Xènia – Gran disciplina que l’ha portat a millorar de manera molt ràpida. Tot i així ha d’aportar més pilotes recuperades en els partits de màxima tensió.Seguint amb el seu interès no es dubta que podrà ser una jugadora important.






PRESENTACIÓ DELS EQUIPS DEL BÀSQUET SAMÀ

El proper diumenge 17 de desembre el CE Bàsquet Samà presentarà els seus 18 equips que enguany composen el club vilanoví.

Els més de 200 esportistes estan convocants a les 17hores al Poliesportiu del garraf, on es realitzaràn els actes de presentació.

A tots aquells amics i simpatitzants del Bàsquet Samà i del bàsquet en general se’ls convidar a gaudir de l’acte.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies