PUBLICITAT
28-01-2007 20:59
Però estic segur que el Paco no ho ha viscut així. Ell al costat de la mama, la Fàtima la seva parella inseparable a la que ha estimat moltíssim, junts han compartit dos fills i un projecte en comú. En Francesc i lÀlex els seus fills poden estar orgullosos dels seus pares.
Ara que no hi és, haig de parlar dell. Un tòpic converteix els comiats inevitablement en un glossari al difunt de les coses bones que ha fet en un o altra moment de la seva vida.
En el cas del Paco deixeu-me que parli de les coses que hem compartit. Vàrem estudiar plegats als escolapis, quants cops ho hem recordat, darrera unes cerveses al Passeig Marítim mentre els nostres fills jugaven a la sorra; per cert amb el Paco, el ritual de pagar el compte sempre suposava una guerra, que a més quasi bé sempre guanyava ell.
Hem compartit el projecte polític dERC de Cubelles, una cosa ha tingut sempre present en Paco, el desig de convertir Cubelles en un model de poble on els nostres fills puguin jugar i senzillament viure.
El Paco, va somiar molts cops en passejar per Cubelles, al costat dels seus i senzillament viure!
El Paco deia, que havia fet moltes coses, havia viatjat (per feina) a molts pobles i ciutats dEspanya i quan tornava a Cubelles, seia al sofà, amb els peus nus sobre la catifa que van comprar al Marroc, entre les joguines del seus fills i envoltat damics podia viure i no necessitava res mes.
El Paco, sempre estava en contra de les injustícies, era molt crític, el podíem veure al futbol, a lescola Charlie Rivel, al Condis i sempre podia trobar un espai de debat on defensar les causes perdudes.
En relació als compromisos va ser fidel, fins al final als que havia adquirit amb nosaltres, fins a lextrem de responsabilitzar-se personalment de la campanya electoral a les municipals, el Paco estava en el tercer lloc de la llista electoral.
La paraula amistat aplega molts i diferents sentiments, una cosa si es certa el Paco no deixava indiferent, ho sabeu els que lheu conegut, al camp del Cubelles, en un bar, a lescola o xerrant de política sempre tenia arguments per defensar un posicionament, la universitat de la vida li havia donat molts coneixements deia.
Ara, sol davant de lordinador, les llàgrimes momplen els ulls, si ho admeto estic plorant, penso per un moment per què tú?, Paco.
Per un instant he pensat com de diferent seria si això no hagués passat..., no ho sabrem mai.
PACO, amic, no pateixis per la Fàtima i els nens, nosaltres no deixarem mai de recordar-los lo molt que els estimes i la gran sort que hem tingut dhaver-te conegut.
Adéu amic meu, no toblidarem mai.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT