Agraeixo la vostra resposta oberta, però penso que els interrogants plantejats al meu primer escrit no han estat tancats amb cap resposta clarificadora: heu jugat, en definitiva, a ser políticament correctes. Un cop llegit el vostre text, utilitzant un símil propi de les portades dels diaris als quals fèieu referència, arribo a una única conclusió: "qui es mogui, no surt a la foto". Us felicito, de debò: heu sortit perfectament retratats. Mai no heu gosat donar un pas endavant, o un pas enrere, per tal de no complicar-vos el vostre futur dins del partit polític al qual romaneu afiliats. El vostre comunicat, doncs, no ha significat cap excepció. De fet, la paraula autocrítica mai no ha acostumat a aparèixer al diccionari ideològic del Partit Popular. Preferiu, perquè ja us agrada i us funciona, el cofoisme hipòcrita i indigne de "no renunciar absolutament a res" -aquestes darreres paraules són vostres, gràcies pel préstec-.
Un darrer esment, referit a la meva imaginació pertorbada: ufanosos com esteu d'haver participat a les concentracions convocades pel Partit Popular, podríeu tenir la decència de no edulcorar el passat més recent renegant d'aquells dies qualificats no fa gaire per Mariano Rajoy com a bonics i gloriosos, guarnits de banderes inconstitucionals, apel·lacions a l'Espanya Imperial i dirigents del partit quadrats amb els peus en escaire mentre sonava l'himne espanyol. Aquestes imatges, desenganyeu-vos, no són fruit de la meva imaginació; potser si que ho seran d'un malson interminable...
Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.