Si el cinema és la vida, si és transmissor, al cap i a la fi, de les preocupacions i les pors de l'ésser humà, no pot deixar de banda les preguntes que sorgeixen entorn a una de les malalties més implacables dels darrers anys, l'alzheimer.Com afronta el malalt i el seu entorn aquest patiment és un tema d'actualitat, molt atractiu, que han tractat films tan recomanables com "Billy Elliot" o "El hijo de la novia". Després de dirigir "Planta cuarta", llargmetratge dedicat a una altra malaltia, el càncer, el realitzador Antonio Mercero intenta explicar a "Y tú quién eres" la degeneració que comporta l'alzheimer a través dels lligams entre un avi i la seva néta. El pas d'internar el malalt a una residència, i l'avenç inevitable de la malaltia són el punt de partida d'un film que tot i la presència de dos actors de la talla de Manuel Alexandre (Ricardo) i José Luis López Vázquez (Andrés, company d'habitació d'Alexandre al film), decepciona, i molt.
La culpa és, en gran mesura, d'un guió que grinyola des dels primers minuts del film, i que no millora a mida que avança la història, més aviat al contrari. El director no aprofita la relació de companyerisme entre els dos malalts, i promou un sentit de l'humor que no qualla. I la història principal, l'amor entre avi i néta, arriba a punts desconcertants, poc realistes. La situació de la família en una classe alta espanyola encara crea més distàncies; i tant Cristina Brondo, en el paper d'Ana, néta de Ricardo, com Monti Castiñeiras, com a metge de la residència, deixen molt a desitjar en la seva interpretació. A diferència d'altres films de Mercero, "Y tu quién eres" no toca la fibra, ni aconsegueix la combinació de drama i comèdia que tant domina el realitzador. Tota una llàstima, tenint en compte les altes expectatives que ha generat el film.
Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.