Tibet

---

Joan Ubide

02-12-2007 20:52

El primer gran "flash", arriba a Lhasa, la capital: quan entres pels carrers que voregen el temple de Jokhang et quedes amb la boca oberta. Allí hi trobaràs centenars i centenars de pelegrins que han arribat des de tots els racons d'aquesta terra. Passen hores i hores fent voltes al temple pels seus carrers mentre mediten i resen amb els seus molins d'oració i els seus rosaris desgastats. Són gent humil, pobra, amb la roba bruta i la pell esquerdada, i les galtes rosades pel fred intens. Alguns d'ells duen dies, setmanes, fins i tot mesos peregrinant fins a la capital. El més destacable es els que ho fan mitjançant el ritual que consisteix a caminar un parell de passos, agenollar-se, ajaure's a terra per resar, tornar a aixecar-se i així durant llargues i inacabables jornades.

Has de visitar els temples de la ciutat, òbviament Potala i Jokhang (al centre), un bon lloc per asseure't en un racó i deixar que les hores passin mentre veus tots els pelegrins resant davant de les seves parets blanques.

Una visita obligada és el temple Ganden, a una hora de la capital, 300 RMB en taxi (30 Eur), el temple és a 4.300 m d'altitud i és espectacular si hi arribes sobre les 7 del matí per contemplar l'alba des del vessant de la muntanya. Sobre les 8 del matí comencen a sortir monjos per tots els carrers, és una postal fascinant, has de seguir-los perquè van a la sala principal a orar i a prendre el te, mentre els monjos més joves fan carreres amb els termos per servir aquesta gran quantitat de comensals.

Palhalupuk és un altre temple molt poc conegut, però sens dubte mereix ser visitat. És un petit temple que es troba davant de Potala, sota la muntanya on hi ha la torre de comunicacions de Lhasa, no hi ha senyals que t'hi portin ni tampoc turistes. El vaig trobar de casualitat.

El Sera temple és el que hi ha al nord-oest de la ciutat, no te'l perdis, és des d'on es pot veure cada dia a les 15.00 h la trobada de tots els monjos al parc, on s'autoexaminen amb preguntes a tot volum i picant de mans quan fan la pregunta. Així és com mantenen al dia tots els seus coneixements i cultura d'una forma simpática. Els turistes poden fer fotos sense problema, encara que recomano gravar un vídeo, ja que és una cosa realment peculiar, allà hi veuràs la humanitat i la simpatia d'aquesta gent.

En aquesta etapa vaig viure diversos moments realment especials. Un va ser al temple de Sera, vaig entrar a una de les grans sales de meditació i els monjos em van convidar a asseure'm amb ells per prendre te mentre miraven somrients la meva pinta de guiri; estava assegut en un lloc que abans havia vist als reportatges, sota un gran gong amb aquesta gent. La segona va ser en una de les meves assegudes diàries per contemplar i fotografiar la gent que resava a les parets del temple de Jokhang; vaig veure com s'acostava una velleta, els seus passos eren lents, perquè us en feu una idea... un pas meu podien ser deu dels seus, doncs bé, vam creuar mirades, es va acostar, es va asseure al meu costat, em va agafar la mà i va començar a resar. Va estar amb mi durant mitja hora, en la qual jo només em vaig quedar mirant la seva cara arrugada somrient i sentint les seves carícies a la mà. He de reconèixer que em va emocionar aquesta trobada i vaig pensar... etapa complerta. 

Un altre gran moment sense cap dubte va ser quan vaig poder contemplar la serralada de l'Himàlaia i veure la nit más estelada de la meva vida a la falda de l'Everest, això sí, a 25 sota zero (15 sota zero dins de l'habitació...be, semblant a una habitació).

En definitiva, el Tibet és una terra realment pobra i abandonada, la gent viu com anys enrere, als pobles tenen rucs en lloc de cotxes, i per escalfar l'aigua del te fan servir uns plafons solars. La seva gent és encantadora, et miren i et somriuen, i com sol passar, el qui menys té és qui més et dóna. Els més petits són feliços, però et fan molta pena, només saben dir "Hello" i "Money".

Detalls i consells per desplaçar-se des del Tibet fins al Nepal

Si disposes de bon pressupost, viatjar al Tibet és molt fàcil, contracta el viatge des del teu punt d'origen amb tots els permisos i gasta't molts i molts diners. Ara bé, jo t'aconsello que si fas aquest viatge, t'ho prenguis amb calma, pels mateixos diners primer visites la Xina amb un vol tipus low cost, i durant un mes i a poc a poc t'acostes cap a aquestes terres, la ruta més fàcil i popular és des de Beijing fins a Chengdu i després Lhasa. Viatges amb els trens nous, que van presuritzats com els avions, ja que creuen zones realment altes. Lhasa és a 3.595 m d'altitud. 

Atenció a l'altitud, si no estàs acostumat als viatges d'alta muntanya pots viure una experiència realment desagradable, el mal d'altura, la sensació d'asfíxia i l'ansietat és possible, sobretot en acostar-te a les altes muntanyes. Porta medicació a sobre. Els marejos, vòmits i diarrees poden ser els teus acompanyants durant aquesta etapa.

Setembre (21º a 7º) i octubre (17º a 1º) poden ser uns bons mesos per visitar aquestes terres, les temperatures són suportables tot i que a la nit fa fred i pot nevar. Al mateix Lhasa pots comprar roba tècnica d'abric molt econòmica, com sempre, cal regatejar, generalment fins a un 50%, la roba de marca és falsa però funciona i fa "el pego". Les temperatures al novembre són de 13º a -5º.

Març (12º a -2º) és un mes conflictiu per visitar aquesta regió, ja que se celebra l'aniversari de la revolta dels tibetans i l'exili del Dalai Lama al 59, per això és possible que sigui difícil obtenir permisos i encara més moure's per la regió.

Des del maig (19º a 5º) fins al juny (24º a 9º) cal tenir en compte que el clima és "ventós". A l'agost (26º a 10º) hi ha massa turistes.

Permisos per entrar al Tibet

El tema dels permisos varia en funció de la situació política a la Xina. Generalment t'has de treure un permís per arribar a Lhasa (si vas amb tren no te'l demana ningú!). Aquest permís val entre 800 i 500 iuan (80-50 Eur), t'aconsello que te'l treguis al mateix Beijing, segurament és allà on el trobaràs más barat. Altres requisits i traves: jo vaig viure l'experiència d'haver de contractar un xofer per anar des de l'aeroport de Lhasa a la ciutat, perquè el Sr. Bush (que es veu que te poca feina) acabava de donar una medalla als tibetans. L'endemà, el govern xinès va imposar aquesta nova normativa per als turistes. Total, que per la medalla no vaig poder agafar un bus normal i corrent i 10 vegades més econòmic.

Si viatges al Tibet amb avió, especialment des de la Xina, hauràs de treure't el permís, aquí si que hi ha un control on te'l demanen tres vegades, si no duus permís no voles. 

Per moure't pel país has de treure't un altre permís, el preu del qual varia en funció de la ruta que vulguis fer. Pren nota que no pots visitar el Tibet pel teu compte, pots provar-lo, hi ha qui ho fa, però els xofers d'autobús no et vendran bitllets, ja que se la juguen, sempre has d'anar acompanyat per un xofer i un guia, si vas "a la torera" corres el risc que et pari algun control policial i et facin tornar cap a Lhasa. Hi ha moltes agències, jo et recomano l'agència Snowland que hi ha a l'Hotel Snowland de Lhasa (primera planta), són tibetans, bona gent, però has de deixar ben clar que vols parar tantes vegades com vulguis i fer el recorregut sense presses, no respecten gaire les decisions dels clients una vegada estàs en marxa. Els preus són correctes i els vehicles estan en bon estat. Cal cridar l'atenció al xofer si veieu que va massa llançat a l'hora de vorejar els precipicis...

Contractar el servei des de Lhasa fins a la frontera del Nepal et costarà uns 5.500 iuan (550 Eur) amb el permís inclòs; aquest cost el pots repartir entre 4 persones. Si no trobes acompanyant, publica un post al fòrum de Lonely Planet i no tindràs cap problema per trobar-ne (http://thorntree.lonelyplanet.com). La ruta dura uns 5/6 dies, i el plat fort és la visita al camp base de l?Everest i creuar la serralada de l'Himàlaia, una cosa que possiblement faràs una vegada a la teva vida.

A Lhasa pots dormir al Banak Sholl Hotel, que és a Beijing Road (bon ambient, excel·lent menjar i uns 4 euros el llit), no deixis d'anar a menjar al restaurant Tashi, és una família tibetana que té ben controlada la cuina local a bon preu.

La ruta Lhasa/Nepal

1r dia, de Lhasa al Llac Yamdrok-Tso - Gyantse (7 hores)
2n dia, Gyantse - Shigatse (3 hores)
3r dia, Shigatse - Shegar (6 hores)
4t dia, Shegar - Rongbug - Camp base del Everest (4 hores) (entrar al camp base costa uns 250 iuan (25 Eur)
5è dia, Rongbug - Tingri (5 hores)
6è dia, Tingri - Hangu (7 hores)

La frontera nepalesa obre sobre les 9 del matí, la carretera és un autèntic caos, però mola

El preu del llit en aquestes ciutats ronda els 40 iuan (4 euros/nit), els serveis solen ser un simple forat a terra i en molt pocs hi ha aigua calenta. A les grans ciutats hi pots trobar hotels más confortables. Parla'n amb el guia.


Bé, més coses, el visat per al Nepal te'l pots treure al seu consulat de Lhasa, a Norbulikngka Road, 13. Els visats es tramiten els dies laborables de 10 a 12, t'aconsello que et presentis allà a les 09.30 per fer cua. Has de dur una foto i emplenar un formulari, si no tens fotos hi ha un quiosquet uns metres més amunt, on un paisà et muntarà un parapeto en un moment i per 15 iuan (1,5 Eur) et fa 4 fotos a l'instant i et regala un somriure desdentegat. Els visats es lliuren l'endemà a partir de les 16.00 h. Preu: uns 250 iuan (25 Eur per a 60 dies); una vegada al Nepal pots ampliar el visat de manera senzilla. També pots treure't el visat a la mateixa frontera, encara que t'aconsello que el portis fet per estalviar-te esperes.

La moneda que es fa servir al Tibet és la mateixa que a la Xina, el RMB
(iuan); 10 iuan: 1 euro.

Be, una abraçada a tots els amics del camí, a Frank and Vanessa from Holland (temple), Sabi de NY i James de Califòrnia. Un d'especial per a la Martina de UK i la resta del grup que vam viatjar fins al Nepal, Peder (de Suècia), Dan d'Austràlia, Shlomi d'Israel, Tanja d'Alemanya, Mike de UK i Lotte d'Holanda.

Una abraçada a en Patrick i en Sergio (Barcelona i València), en Patrick està fent la volta al món en mountain bike, poca broma amb el xaval... El seu bloc: www.imagineonbike.com

Fins aquí el Tibet, ara ja sóc a Katmandú (Nepal) on em quedaré un mes per fer un trecking per els Anapurnas. A mitjans de Desembre començaré una gira de dos o tres mesos per l'Índia per continuar després pel sud d'Àsia, on espero trobar alguna platja perduda on poder estirar-me i anar tot el dia en banyador, samarreta i xancles. Algu s'apunta?

Com sempre, a la secció Albums del meu web personal hi teniu el resum de la meva "feina" amb les meves fotografies, l'album del Tibet estarà online d'aqui uns 10 dies, un álbum interessant que sens dubte espero que us faci comprendre una mica més aquesta llunyana terra.

Tashi Delek, Namasté, bye bye

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies