09-02-2008 20:46
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
No sé si per aquell efecte automotivador que neix de la competència, Vilanova sembla necessitar comparar-se amb Sitges. Però per contra, malgrat anar-hi a comprar, Sitges no mira Vilanova. Si de cas, respon quan toca, però no la mira. Vilanova, en canvi, manté una certa tendència a buscar-li les pessigolles a la veïna del nord, de vegades sense massa fortuna, i d’altres, com la present, amb un sa sentit de l’humor. Malgrat no haver estat, ni de bon tros, tema principal en les converses carnavaleres a la Blanca Subur, el presumpte segrest del nostre King Kong per un comando vilanoví, ha generat algun somriure dels de sota el nas, una explícita referència al testament del Carnestoltes, en forma d’heroica recuperació a càrrec d’un contra-comando sitgetà, i la minoritària indignació dels que no suporten un gra on acaba l’esquena. L’aparició paral·lela d’uns cartells amb la lluna en un cove, penjats de fanals sitgetans, s’ha afegit a la Festa. I en el rerafons, només cal rascar per sobre els fors d’Internet i veure que, més enllà dels inevitables maximalismes, la gracieta vilanovina ha estat rebuda com una sana mostra de rivalitat ancestral.
Per bé o per mal, però, Sitges no necessita comparacions. Cinquanta-dues carrosses fent el passet al Cap de la Vila, unes amb més gràcia que altres, certifiquen el triomf d’un model que va deixar de qüestionar-se fa quinze anys, en un memorable debat al Palau del Rei Moro. El fardo i el “no-me-conoses”, reivindicat aleshores com a transgressió carnavalera autòctona, han quedat anorreats per les plomes i els lluentons d’una exhibició de vegades més real, i d’altres més... diguem-ne virtual. Però què se li pot dir a qui es dedica tots els caps de setmana des del setembre, quan encara s’ensumen les carretilles de Festa Major, a preparar carrosses? Si en plena crisi, sitgetans i forasters continuen disposats a cremar bous i esquelles per sortir en dues rues, resumides en els tres minuts i mig de ball, més o menys afortunat, al Cap de la Vila... qui és ningú per dir-los res?
I al capdavall, ja s’ha acabat tot. Un Carnestoltes acompanyat d’una Drag Queen; una Reina encalçada enmig de la gala de dijous, mentre el seu grup rondina que no se’ls deixi entrar al Retiro; un Arribo amb més d’espectacle que d’inici de disbauxa; i de fons, un xató per pair-ho tot, o per deixar-se pair. I un Carnaval més. Més enllà de controvèrsies, i de vestidures esquinçades, que sempre n’hi ha, el Carnaval 2008, el de l’estrena d’uns Mossos més atavalats del que tocaria, serà, com sempre, la prèvia de la Quaresma. Si més no, fins que no surti un nou decàleg preelectoral dels bisbes.
PUBLICITAT
PUBLICITAT