PUBLICITAT
22-05-2008 12:59
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Goa, pel seu entorn i muntatges, em va recordar llocs com la República Dominicana; grans palmerars, resorts, platges precioses, però en certs llocs, massa “muntades” per al turisme, aquesta no era l’Índia que vaig conèixer en llocs com Varanasi, Delhi o qualsevol ciutat del Rajasthan. Això no és l’Índia.
De tota manera, si busques… trobes.
A Goa vaig recórrer la majoria de les seves platges i ciutats, començant per Anjuna. És aquí on vaig acabar bastant cansat de la pobra gent que es guanya la vida venent souvenirs i tot tipus de braçalets; ja pots estar estirat, o fins i tot dormint, que se t’asseuen al costat per a la sèrie de preguntes típiques:
Country sir?
First time in India?
What’s your name?
Do you want to see my shop?
O
Massage?
O
Et netejo les orelles? Aquests eren boníssims, a 30 metres de distància se’t quedaven mirant l’orella amb cara de dubte com dient: “Ui, et passa alguna cosa rara a l’orella”, i quan t’hi acostaves et deien que hi tenies sabó a dins, que ells te la netejaven... Però a veure, ¿¡com collons em pots veure el sabó dins de l’orella a 30 metres?!
Doncs res, això multiplicat per 20 al dia. Grrrxxxrrr!!!
Em sabia greu perquè són bona gent, i es guanyen la vida amb això, treballant de sol a sol buscant al turista... Ara bé, és un error, perquè en sé de més d’un que va sortir per cames d’aquella zona, jo el primer.
De tota manera, si vas a Goa t’aconsello anar al sud, concretament a Palolem, ja que en aquesta zona tens la mateixa platja de Palolem, on hi ha menys “assetjament” i tens un fotimer de llocs per dormir i menjar... A les rodalies hi ha racons com Agonda, on et sentiràs molt més tranquil.
Val la pena visitar les ciutats com Panjim, Vasco de Gama, Margao i Chaudri, totes comunicades de manera molt senzilla amb busos abarrotats, on sempre hi ha algun paisà que crida des de la porta la ciutat on es dirigeix el bus, molt bona gent i superbarat. Un trajecte de 50 km (d’1 a 2 hores) et surt per unes 40 rúpies, menys d’un euro. He d’advertir que si et fan por els avançaments en pujada i en ple revolt, o si et provoca ansietat anar una mica oprimit... val més que agafis un taxi. La manera de conduir a l’Índia no té res a veure amb la que estem acostumats… Jo m’he emportat més d’un ensurt, els cops de volant a l’últim segon per esquivar un camió, cotxe, moto o vaca... són normals.
Un consell: una vegada hagis decidit el lloc on et quedaràs, lloga una moto per moure’t pel teu compte; s’ha de negociar el preu, que sol rondar les 150-300 rúpies al dia (de 3 a 6 eur), i és la millor manera de veure aquesta zona.
Des de Palolem vaig agafar un tren que va començar el meu camí cap al sud, un trajecte curt, de només un parell d’hores, per arribar a Gokarna, a la regió de Karnataka.
Gokarna és molt més pur i autèntic, a més tot és molt més barat, tornant als preus més o menys normals de l’Índia.
El poble és petit, la gent molt agradable, i la platja infinita i tranquil·la, així que si busques tranquil·litat, pot ser que aquest sigui un bon lloc per descansar.
A Gokarna us puc aconsellar un lloc, es diu Flower Garden Café, és molt, molt, molt senzill, és davant del mar i té el seu encant, per només 150 rúpies, menys de 3 eurets.
Karnataka és una regió interessant, acompanyat de la Bàrbara, una meravella de dona tot-terreny, em vaig moure en bus de poble en poble vorejant la costa; en un parell d’ocasions ni tan sols vaig arribar a la destinació esperada, en passar per davant d’un poble amb platja li deia al xofer: “Para! Que baixo aquí.”, mentre que els paisans que anaven al bus somreien pensant… on va, aquest grillat? Vaig passar un parell de setmanes sense veure ni un sol turista, i ets molt ben rebut per la gent, quan t’acostes veus que corren a avisar la resta del clan dient “foreigner, foreigner”, se’n riuen, els fa gràcia, i sempre n’hi ha un que és el més llançat que ve a donar-te la mà, i et pregunten d’on ets i si és el primer cop que estàs per l’Índia. La majoria són pescadors, i gaudeixes de la seva companyia, en especial la dels nens.
Els nens de l’Índia et marquen i t’ensenyen a apreciar tot el que tens. Jo no ho sóc gaire, de nens, però reconec que em quedava embadalit davant el seu somriure i els seus ulls brillants. He viscut experiències inoblidables amb ells, a Goa vaig col·laborar amb un centre d’acollida que s’ocupa de treure’ls del carrer per donar-los de menjar, és per veure-ho, tots en fila amb el plat perquè els donin el Dal (arròs amb una espècie de salsa), s’ho mengen asseguts ordenadament a terra i amb les mans, quan acaben netegen el plat i t’obsequien amb un “Thank you” i un somriure.
També vaig anar a veure on malvivien, sota plàstics i sense res, una cosa extrema quan arriba l’època dels monsons. L’Índia creix sense parar, i gairebé sense control, les famílies pobres arriben a tenir 4 o 5 fills, així que l’Índia no tardarà gaire a ser el país més poblat del planeta.
A la vegada que creix, aquest país creix de manera pobra però també en riquesa, un país on hi ha més rics que habitants té Espanya, les classes cada vegada es distancien més, els rics són cada dia més rics i els pobres són més pobres. Cada vegada hi ha més influència occidental, cosa xocant, ja que per una banda poses la tele i no paren de passar-hi vídeos musicals amb els nous artistes a l’estil raper americà, amb xavaletes lleugeres de roba, i per l’altra banda al carrer la majoria de dones van ben tapades. Un detall curiós que he vist i que era notícia a totes les cadenes, era la prohibició a un equip de cricket de tenir cheerleaders… Pel que es veu alteraven el personal. Normal, eren unes tremendes rosses occidentals que fotien uns “meneos” que fins i tot al llançador de la bola se li partia el coll… Al final l’assumpte es va arreglar posant-los uns pantalons sota la faldilleta i tots contents.
Bé, seguint el recorregut…
En arribar al sud de la regió de Karnataka, vaig anar des de Mangalore fins a l’interior, passant per Madikeri i Kushalnagar, on vaig visitar una zona amb exiliats del Tibet, d’allà a Mysore, on us aconsello visitar el mercat. Més al sud i dins de la regió de Tamil Nadu hi ha Udagamandalam i Coonor, zona interessant per veure parcs nacionals i extenses plantacions de te. Més al sud Coimbatore, i finalment de nou a la costa, on vaig arribar a la regió de Kerala, concretament a Fort Cochi, un lloc interessant i aconsellable. Després, més al sud, Alapuzza, on es troben els famosos backwaters, llargs canals que es recorren en barques o home boats, una cosa realment sibarita però molt aconsellable. Des d’allà cap al sud en vaixell fins a Kollam, després un bus fins a Varkala, zona turística i lloc on es practica la medicina Ayurveda.
Vaig creuar Kerala i vaig arribar fins a la punta de l’Índia, on hi ha Kanyakumari, un poblet pescador que va quedar afectat pel tsunami a Tailàndia; d’allà a Madurai, on de nou em vaig retrobar amb “l’Índia del nord”. Des de Madurai, tren fins a Chennai per anar a les Illes Andaman.
Poca cosa més, he passat un parell de setmanes de patiment a les Illes Andaman, dues setmanes fotudes perque vaig pillar el cicló que despres va afectar Birmania… d’allà a Calcuta, després uns dies a Varanasi, Delhi, i una nova etapa, aquesta vegada per Iran; des de les terres perses aniré cap a Turquia, per mirar d’arribar a l’illa d’Amorgos a Grècia, lloc que sempre he volgut visitar, ja que és on es va rodar bona part de la pel·lícula El gran blau, tot un clàssic per als qui ens agrada el mar. Un lloc preciós per acabar aquest any de viatges i fotografia.
En definitiva, per veure bé l’Índia necessites molt temps, anys, de tota manera, després de 6 mesos per aquí us puc donar un consell bàsic.
Si véns a l’Índia per un parell de setmanes, mou-te en taxi amb xofer, si véns per un parell de mesos, combina-ho amb tren, bus i vols, però si realment tens temps, ves-hi amb una bossa petita, un parell de samarretes i compra’t una vespa antiga de segona mà impecable per uns 60/100 euros, i a gaudir del país, “tú te lo guisas y tú te lo comes”. Si has de fer un trajecte llarg en tren, quan reserves el bitllet pots pujar la vespa al tren per pocs diners, quan acabis el viatge l’envies cap a casa per uns 300 euros i, si vols, la vens volant per uns 1.200 euros. Aprofita que estan de moda.
Des de Grècia ja tornaré per complir la promesa d’arribar puntual a la boda del meu bon gran amic Gerard i la Carmeta. Hi ha barra lliure, no?
Total, només haurà estat un any. Un gran any.
Com sempre, plasmo aquestes paraules amb fotografia, la raó de la meva “aventura”. Podeu veure el que us he explicat a la secció Portfolio i àlbums.
Una abraçada a tots i una d’especial per a en Kiko i la Laura, tan aviat com torni podré conèixer la Claudia.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT