Vegueria del Penedès

Càrrecs de Confiança


El Porreta i la Guingueta Roges

22-09-2008 23:43

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

Carod deia - Doneu-nos confiança - . Això és el que fa l’Ajuntament de Vilanova amb els càrrecs de confiança, donar confiança a unes persones però també donar desconfiança a la ciutadania en l’actual sistema polític.

Tothom es pregunta que hi fan aquestes persones a l’Ajuntament i sobretot que cobren unes persones que no han passat cap prova ni oposició?

Nosaltres hem indagat perquè a tots els vinagreros vilanovins podeu fer la vostra feina, rajar de l’Ajuntament i així desfogar-vos. El millor sistema per evitar l’estrès patentat fa poc, a la fira Àttic, cent per cent vilanoví.

A ningú se li escapa que la paraula de càrrec de confiança no sona bé a la ciutadania, per això, els polítics locals intenten amagar les vergonyes, canviant les paraules com; càrrec eventual, coordinadors d’àrea, auxiliar, gerent, cap tècnic o administratiu eventual. Però tots hem de tenir clar que aquests càrrecs estan aquí per decisió únicament política i com a control de partit sobre la política municipal, com si amb els regidors no n’hi hagués prou.

El Psc és el partit amb més càrrecs. Tres amb un sou cada d’uns 3500 euros al mes bruts, amb una dedicació de 35 hores a la setmana, amb 14 pagues, treballant a l’ajuntament al servei de la ciutat però també al servei del partit. Dos d’aquest tres càrrecs son menys polítics, degut al gran nombre de regidors que posseeix la formació socialista, aquests son: el Cap de Cultura i el Cap de Personal.

El control en la política cultural, deixada de la mà de Déu des de fa anys, sense infrastructures és el nou cavall de batalla del Psc. Altre, controla els funcionaris i sindicats, la política de recursos humans, que tant pot desgastar un polític però que en canvi no desgasta un càrrec de confiança, degut al seu poc ressò mediàtic, és l’altre pedra del Psc. Pel que fa al càrrec més polític, és la responsable de l’àrea de Alcaldia, en la època de Sixte Moral, a les mans de la Mila Arcarons (actual regidora de comunicació i diputada al parlament). El control d’aquesta àrea, és important i amb un regidor meduso adjunt a l’alcaldia no hi ha prou per controlar-ho tot i donar bona imatge.

Erc és la segona força amb més càrrecs, tot i ser la tercera força del tripartit. Amb un perfil molt més polític perque a ningú se li escapa que els dos càrrecs pertanyien a la llista electoral, el número 2 i la número 6. La col•locació del número dos va ser un dels punts blocants dels republicans per tornar a formar el tripartit, ara l’exregidor de promoció econòmica és el cap de manteniment de la ciutat, a les ordres teòricament dels altres dos partits. Esperem que faci feina perquè en te molta. L’acceptació d’aquest càrrec, ha estat beneïda pels dos altres membres del tripartit que han vist com Esquerra es baixava els pantalons per continuar al govern i d’aquesta manera mataven dos pardals d’un tret. Enfonsaven esquerra, i podrien continuar tenint majoria absoluta. L’altre càrrec de confiança en el seu moment ja va manifestar, en un acte al Foment Vilanoví, que la seva feina era controlar els dos altres partits polítics del govern. Així que ens queda clar, que tots els vilanovins paguem aquests 3500 euros al mes, perquè es puguin controlar entre ells.

IC, és el partit amb menys càrrecs, tot i ser la segona força més votada del tripartit. Només en té un, el Siscu que és qui realment mana a IC i qui dirigueix tots els fils del partit. Però no oblidem que no en tenen més de càrrecs de confiança degut principalment a la poca militància eco-socialista que hi ha a la ciutat. A més, les negociacions van anar a la baixa respecte al mandat anterior i els ecologistes es va quedar amb menys responsabilitats. Ara tenen, Participació ciutadana, Medi Ambient, Paisatge i Habitatge. Quatre carteres on Medi Ambient és només un sac de problemes i on habitatge només rep crítiques de la falta d’habitatge social i pel preu dels pisos. Urbanisme, la gran cartera de Jordi Valls, després de tot els problemes amb la platja llarga, torna al Psc a les mans de Martorell. Mentre IC, la marca blanca del Psc, deixa fer, sense posar traves. Tot un exemple de lleialtat política d’un partit que a la llarga desapareixerà, engolit pels socialistes i on ara per ara, son quatre gats.

La resta tot i ser oposició, també disposen de càrrecs de confiança. Ciu, força hàbil en va poder negociar dos, tot i que un està només a mitja jornada. Amb un sous de 2100 euros mesuals bruts, amb el càrrec d’auxiliar administratiu, fan suposadament feines administratives d’oposició. A canvi va votar a favor del càrrecs de confiança del tripartit. És curiós que Ciu sempre negués a Sixte Moral aquesta demanda quan el Psc estava a l’oposició, ara en canvi l’accepta sense cap recança.

Pel que fa als peperos, van acceptar el seu càrrec de confiança a mitja jornada. ¿Mentre els dos regidors es passen el dia a Barcelona, algú haurà d’estar a Vilanova per controlar l’equip de govern, no? I pel que fa als cuperos, com sempre posant el dit a la ferida. La no acceptació del seu càrrec de confiança va fer posar els pels de punta a l’equip de govern i a la resta d’oposició. Encara que finalment, sí han decidit posar un auxiliar administratiu, pagat amb els diners que reben com a grup municipal i amb el nom d’alliberat, una altra paraula que no sona malament i és més alternativa.

Per acabar no hem d’omplidar tots els càrrecs de gerents de canal blau, del PIVSAM, dels Aparcaments VNG, Aigües de Vilanova, Consell Esportiu, Institut d’Educació i Treball, Consorcis o qualsevol òrgan que ens haguem deixat. Aquests càrrecs també son posats a dit, i no son eventuals sinó que quan hi ha canvis de govern segueixen i d’aquests sous astronòmics en canvi ni se’n parla. L’amiguisme impera amb militants i familiars, sobretot a l’oficina de col•locació socialista.

Ara com sempre, haurem d’esperar a les properes eleccions municipals per veure si tot aquest batibull de paraules es fan visibles a les urnes, o com sempre passen a un calaix, que es tanca a pany i clau.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.