PUBLICITAT
VNG
05-10-2008 13:50
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
A tot Catalunya, es construiran 90.097 pisos, dels quals 48.860 corresponen a alguna de les tipologies pròpies de l’habitatge protegit, en una superfície de 1.523 hectàrees. Aquests plans, que s’aprovaran definitivament el març del 2009, contenen l’ordenació detallada d’aquests nous eixamples i la documentació pròpia dels projectes d’urbanització. A primers de l’any 2010 es podrien començar a urbanitzar els diferents sectors.
Així, la distribució de les ARE a la zona de l'Alt Penedès-Garraf és la següent: hi haurà dues, a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, perquè Sitges s'hi va negar. Les dues ARES ocuparan 33,82 hectàrees i serviran per construir-hi 2.008 pisos socials. Concretament, l'ARE de Vilanova i la Geltrú se situarà en una zona que la Generalitat estableix com a "entre torrents", però que en realitat està ubicada a l'Eixample Nord. Ocuparà 16,52 hectàrees, on es faran 416 habitatges lliures i 469 de caràcter protegit, així que en total hi hauran 885 pisos.
Una ràpida tramitació
El Govern va aprovar el mes d’octubre de 2007 el Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística, que té com a objectiu, entre d’altres, dotar les administracions catalanes d’instruments per tal d’obtenir de manera immediata sòl per a la construcció d’habitatge assequible. Amb aquesta voluntat, el Decret definia tot un seguit d’instruments a l’abast de les administracions, entre les quals, les anomenades àrees residencials estratègiques (ARE).
Les ARE són sectors que s’urbanitzaran en diversos municipis de Catalunya, en zones ben comunicades, dotats dels serveis necessaris, amb una qualitat urbanística garantida i on la meitat, com a mínim, dels seus habitatges seran de protecció. Per tal de fer més àgil el procés de tramitació, el Decret llei determina que el seu desenvolupament es faci mitjançant plans directors urbanístics, promoguts pel DPTOP prèvia consulta als ajuntaments del document d’objectius i propòsits generals.
Consens amb els ajuntaments
El DPTOP va impulsar un procés de consulta als ajuntaments des del primer moment de tramitació de les ARE. Així, fruit de les converses amb els municipis, es va fer una primera tria dels sectors que podrien acollir una ARE, la qual cosa es va plasmar en un document d’objectius i propòsits aprovat el passat mes de febrer.
Després d’aquest període de consulta institucional, el DTPOP va començar a elaborar els plans directors urbanístics. Les comissions d’urbanisme corresponents han anat aprovant inicialment els PDU, al llarg del mes de setembre i primer d’octubre. Els plans directors urbanístics se sotmeten ara a informació pública, de tal manera que els ajuntaments i les entitats interessades podran tornar a formular al·legacions i incorporar noves concrecions, i s’aprovaran definitivament durant el mes de març de 2009. D’aquesta manera, l’any 2010 ja podran començar les obres.
El fet que la seva concreció es faci mitjançant la redacció de plans directors urbanístics d’abast supramunicipal permet també ordenar els creixements urbans d’acord amb el que el DPTOP ha establert en el planejament territorial, tot garantint la coherència amb les previsions en matèria d’habitatge, assegurant la participació dels ajuntaments afectats i agilitzant el procediment previ per a la transformació urbanística del sòl.
Els nous eixamples de Catalunya
Les comissions d’urbanisme de Catalunya, Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Terres de l’Ebre, i Comarques Centrals han aprovat inicialment, al llarg del mes de setembre i fins l’1 d’octubre, un total de 12 plans directors urbanístics (PDU) corresponents a 94 ARE en 80municipis.
Aquests PDU contenen els estudis justificatius del nou sector a urbanitzar, els plànols d’ordenació, les normes reguladores dels paràmetres d’ús i d’edificació, l’avaluació econòmica i financera que en justifica la viabilitat, el pla d’etapes, la justificació de les determinacions de mobilitat i el projecte de les obres bàsiques d’urbanització. Igualment, els PDU van acompanyats dels documents ambientals que concreten les estratègies d’encaix al territori del nou sector.
S’ha reduït en 7 unitats el nombre total d’ARE a desenvolupar, ja perquè dos sectors s’han convertit en un de sol, per la pròpia demanda dels ajuntaments, bé perquè la urbanització del sector ja s’havia iniciat pels tràmits urbanístics ordinaris o perquè els municipis prefereixen afrontar aquest projecte en una segona etapa de desenvolupament. Així mateix, el període d’informació pública servirà per acabar d’ajustar el planejament.
Garantia de qualitat urbanística
A més de donar resposta a les necessitats de sòl per a habitatge a un preu assequible, les ARE asseguren una elevada qualitat urbanística i garantiran a la seva població la disposició dels equipaments necessaris.
Per tal d’assegurar la plasmació efectiva d’aquests objectius, el Decret llei estableix tot un seguit de requisits que han de complir aquestes zones de nou creixement:
Integració urbana: les ARE s’emplacen en municipis amb capacitat per a constituir-se en nuclis vertebradors del territori, en continuïtat amb el teixit urbà existent o previst, amb una bona accessibilitat a la xarxa de transport públic i el subministrament d’aigua garantit.
Densitat i protecció pública: la densitat mitjana mínima del sector és de 50 habitatges per hectàrea, dels quals un mínim del 50% són de protecció pública.
Equipaments i serveis: es preveu una dotació suficient de sòl per a espais lliures i equipaments, així com la prestació idònia dels serveis necessària per a la població que hi residirà.
Sostenibilitat: es garanteix la integració en el medi, l’eficiència energètica, l’estalvi en el consum d’aigua i el tractament de residus, amb especial atenció a la utilització d’energies renovables.
Planificació detallada: amb la redacció dels PDU de les ARE es delimiten els sectors, incloent-hi l’ordenació detallada i el contingut propi de la urbanització bàsica.
Cessió de l’aprofitament: la formulació de les ARE estableix que la cessió per part dels propietaris de fins a un 15% de l’aprofitament urbanístic del sòl que podrà ser destinat, en tot o en part, a la construcció dels equipaments necessaris els quals, en tot cas, s’hauran de dur a terme simultàniament amb la urbanització de l’àrea i la construcció dels habitatges.
Participació municipal: el desenvolupament d’aquests sectors s’impulsarà a través de consorcis integrats per l’Institut Català del Sòl i els mateixos ajuntaments. Els consorcis podran impulsar directament la urbanització dels sectors o bé establir per conveni la seva gestió amb agents privats, cooperatives o altres figures.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT