03-06-2009 22:01
La vida és un component volàtil. Fins i tot és esquiva. En innombrables ocasions traiem el cap pel balcó i aspirem aquesta brisa del començament del matí. Darrere hi ha un amor, els fills i els projectes de l’ego. Altres vegades, un cop baix, un atordiment sentimental ens porta fins a aquell fred que ens insulta.
Entre totes dues situacions, fiquem matisos de la nostra malaptesa d’animalitat. O de l’ésser.
Però el metres quadrats ens defineixen. Un llit, el raspall de dents, el carnet de l’equip de futbol, la cançó que va estar amb nosaltres als 16/17 anys. Després el no res.
No deixa de ser paradoxal que alguns haguem de convèncer-nos d’aquesta vida i altres l’aboquen com una sidra antiga.
PUBLICITAT
PUBLICITAT