PUBLICITAT
OPINIÓ
14-06-2009 20:21
El seu estímul, breu, tan llunyà a les misèries humanes. Sembla un pecat antic, gemegar per aquells dies que s’han perdut, a compte del que havíem preparat amb tanta cura. I sense adonar-nos, els moments feliços s’han evaporat.
I tornar a començar. Un apetit per viure en altres universos, o córrer per platges lànguides i desertes. O escalar per una cornisa astuta i bella, posada allà per la creació després d’un esclat del volcà pròxim.
Els dies passats ens deixen ferides, o records càlids. Preparem el rodet o ocupem un mega de l’ordinador. Així acumulem un festí de caramels, de paisatges o ungles pintades o deixades entre el coixí del nostre acompanyant. Potser. Sabem caminar fins a la porta. Sabem parlar en veu baixa. Sabem entreteixir els antics records i el ron posat a la cua. Sabem tantes coses, que la sopa està freda quan:
Acabem de visitar aquesta nevera robusta i freda que és la memòria.
Fins que la destapem. I un musell ple de sentiments ens colpeja fins a dir: tot allò ho vam viure fins que tu et vas anar al llit i jo em vaig omplir d’arrugues.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT