OPINIÓ
03-11-2009 18:22
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Bolònia per aquí, Bolònia per allà, Bolònia, Bolònia, Bolònia...
No sé vosaltres però jo estic una mica farta de parlar tant d’aquest “plan” i no treure conclusions clares.
Doncs mireu per on avui parlo més de Bolònia, és el que hi ha.
Ho faig a partir de l’entrevista al professor Miquel Àngel Comas qui ha fet una tesina sobre la Declaració de Bolònia per “clarificar” alguns punts que encara alumnes, professors i professionals no entenem.
No sé si després de llegir l’article estic més tranquil•la o encara més desconcertada però n’he estret algunes idees.
Resulta que jo sóc una estudiant de periodisme que m’aixeco a les set del matí, cada més pago 65€ de tren i 20€ de bus. Total: cansament acumulat + 85€ de transport mensuals.
Continuem parlant de mi.
Arriba el començament de curs i em diuen que hauré de pagar 1200€ per poder estudiar els dos quadrimestres i, si els meus pares són “mileuristes”, no tindré pràcticament cap opció a obtenir beca. ¡TOMA YA!
I continuem.
Resulta que ara llegeixo que, no només la meva Universitat no es troba entre les 100 millors d’Espanya, sinó que entre les Universitats del món està, aproximadament, a la posició 1724 (segons la pàgina Web http://universidades.universia.es/ranking ) i Universitats realment públiques i gratuïtes com la Universidad de la República(Uruguai) es troba a la posició 530.
O sigui que, segons el professor Comas, els estudiants universitaris d’Espanya no assolim amb ganes el Plan Bolònia perquè estem acostumats a “Como es gratis no me preocupo”.
Doncs, mira per on, sí que estic preocupada. Preocupada perquè no és gratis i m’ho he de pagar. I com m’ho pago? Dir que treballant seria una resposta intel•ligent si no fos perquè entre feines, deures, classes pel matí i per la tarda i “moodle” abans de dormir, no podem aconseguir un treball ni tan sols de cap de setmana.
He de dir, per acabar, que només trobo dues sortides al meu problema: casar-me i rebre els calés que em donen els convidats o tenir un fill i rebre els 2500€ d’ajuda.
La proposta ja està fixada, a veure si amb alguna de les dues opcions em pago els estudis i, potser, trec de la crisi a la meva família.
PUBLICITAT
PUBLICITAT